EDUCACIÓ EMOCIONAL SESSIÓ Nº 5 FORMACIÓ DE TUTORS/ES D’ESO JULIOL DE 2007.

Presentación del tema: "EDUCACIÓ EMOCIONAL SESSIÓ Nº 5 FORMACIÓ DE TUTORS/ES D’ESO JULIOL DE 2007."— Transcripción de la presentación:

1 EDUCACIÓ EMOCIONAL SESSIÓ Nº 5 FORMACIÓ DE TUTORS/ES D’ESO JULIOL DE 2007

2 EDUCACIÓ EMOCIONAL (SOCIOEMOCIONAL) AUTOESTIMA GESTIÓ D’EMOCIONS I SENTIMENTS EMPATIA RESOLUCIÓ POSITIVA DE CONFLICTES

3 LES EMOCIONS Prendre consciència de les emocions és una habilitat emocional fonamental, la base damunt la qual s'identifiquen altres habilitats, per exemple: l’autocontrol (Goleman, 1996)

4 Intentem canviar el model de pensament-acció. Pensament Acció Per un model que contempli: l’emoció-pensament-acció Emoció Pensament Acció EDUCACIÓDELESEMOCIONSEDUCACIÓDELESEMOCIONS

5 Per què les emocions? Per retrobar-se i acceptar-se a un mateix Per retrobar i acceptar l’altre Per millorar la relació educativa

6 EMOCIÓ Esquemes emocionals Repertori innat Pautes biològiques i genètiques Repertori adquirit Experiències viscudes. Pautes apreses FISIOLÒGICCOGNITIUCONDUCTUAL

7 LES EMOCIONS Són impulsos que comporten reaccions automàtiques. Cinc emocions universals: 1. Alegria. 2. Ira. 3. Por 4. Tristesa. 5. Fàstic. Els estats d’ànim tenen una durada més llarga que les emocions, són més persistents, però menys permanents que els sentiments.

8 ELS SENTIMENTS Són blocs d’informació integrada que inclouen valoracions. Els sentiments ens diuen quins fets són veritablement importants per a les nostres vides. Com: feliç, content, enfadat, espantat, disgustat, preocupat, nerviós, relaxat,…

9 EMOCIONS I SENTIMENTS A TRACTAR Hem de ser capaços de reconèixer els sentiments i anomenar-los La verbalització dels sentiments crea vincles entre la part cognitiva i la part emocional del cervell Presentarem els sentiments de mica en mica. Un per sessió: content, trist, enfadat, empipat, espantat, cansat, agraït, tranquil, envejós, egoista, generós sorprès, avorrit, …

10 ACTIVITATS Juguem al dominó de les emocions i sentiments. Juguem a la ruleta. Presentem les diferents cares. Juguem al quinto dels sentiments i emocions.

11 AUTOESTIMA

12 DEFINICIÓ: AUTOESTIMA Pope (1988): és l’avaluació que cadascú fa del concepte que té d’ell mateix. L’autoconcepte és la percepció d’un mateix, la visió que cadascú té de les pròpies habilitats, característiques i qualitats. Goleman (1998) defineix com el mapa intern de les pròpies preferències, capacitats i deficiències. Pope assenyala cinc àrees en les quals els infants tendeixen a valorar-se: 1.Autoestima global (percepcions, sentiments,..) 2.Imatge acadèmica (els assoliments a l’escola) 3.Corporal (la imatge, habilitats i destreses físiques) 4.Familiar (com ser sent valorat per la família) 5.Social (manera com s’avalua respecte als altres)

13 Conseqüències de tenir una alta autoestima Tenir una visió saludable d’un mateix. Confiança en un mateix i en els altres. Persones decidides, positives i assertives. Prendre decisions lliures i responsables. Defensa dels propis drets i les pròpies idees. Es surt amb més èxit de les situacions difícils. Goleman diu que un excés d’autoestima es pot convertir en arrogància.

14 Conseqüències de tenir una baixa autoestima Una persona que no sap trobar aspectes d’ella mateixa dels quals sentir-se orgullosa. Sensible a la informació negativa sobre ells. Prescindeixen de la informació positiva. Sentiments d’insatisfacció i rebuig. Són molt vulnerables. Conductes compensatòries amb la finalitat de reduir el sofriment. Sentiments d’odi i menyspreu que poden arribar a l’agressivitat. Relació entre baixa autoestima i conducta antisocial. Factor de risc per a la depressió.

15 EL PROFESSORAT EN LA FORMACIÓ DE L’AUTOESTIMA El professorat amb les seves actituds, conductes, expectatives i mètodes de treball, incideixen directament en la formació de la imatge que cada infant té d’ell mateix i de l’avaluació que en fa. Els adults han d’acceptar als infants tal com són. No s’ha d’etiquetar ni deixar que s’etiqueti. No hauríem de permetre que els alumnes adoptin papers ofensius cap als altres ni cap a un mateix. Ex: “Ja tenim el pallasso aquí” Cal promoure la capacitat d’acceptació dels propis errors, d’enfrontar-se als problemes i reparar les equivocacions. La pròpia autoestima del professorat és molt important per a la formació de l’autoestima dels alumnes, ja que si no s’accepta ella mateixa, no podrà comunicar amb èxit l’autoacceptació.

16 ACTIVITATS. RECURSOS Amic invisible al claustre de professors/es. Vocabulari de qualitats. Protagonista del dia. La pilota missatgera. Estic pensant en algú. Què diuen de nosaltres. Jo sóc.

17 EMPATIA

18 És la capacitat personal per connectar, respectuosament i sincerament, amb els sentiments i les emocions d’una altra persona i per comprendre els seus arguments i els seus punts de vista.

19 EMPATIA Saber-se posar al lloc d’un altre. Popularment en diem: “posar-se a la pell d’un altre” No es tracta, però, d’estar d’acord en tot amb un altre persona, amb pèrdua de la pròpia identitat.

20 Els docents Les actituds dels docents són models i punt de referència. El nostre comportament és el millor instrument amb què comptem per transmetre valors i ensenyar comportaments adequats. Únicament podrem ensenyar empatia amb empatia.

21 Com ho podem fer: Hem d’oferir models sòlids d’identificació amb els quals els nens/es es puguin orientar i identificar. Actitud d’obertura. Escoltant de manera activa. Mirant als ulls. Demostrant interès i comprensió. Fent preguntes. Donant respostes als requeriments dels nostres alumnes.