El segle XVIII: LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM La Guerra de Successió espanyola (1702 – 1714) - La Guerra de Successió espanyola

Europa al segle XVIII

Arriben els Borbó… El segle XVIII europeu fou un període de transició. D’una banda, es van mantenir les característiques de l’Antic Règim i, de l’altra, es va preparar el camí de les revolucions liberals. A Espanya, el segle XVIII va significar l’arribada de la dinastia dels Borbó i l’aplicació dels principis de l’absolutisme monàrquic. Esmenta algún Borbó espanyol del segle XVIII EXAMEN: 26 DE GENER Fes un esquema – resum amb les explicacions d’aquest ppt

… i la fi de la independència de la Corona d’Aragó La Guerra de Successió a la Corona Espanyola (per la mort sense fills al 1700 de Carles II, l’últim rei de la Casa d’Àustria) va significar el final de la Corona d’Aragó com a institució política independent de Castella ja que només compartien la Monarquia (unió dinàstica de Castella i Aragó pel matrimoni dels Reis Catòlics) perquè tenien lleis i institucions diferents.

LA GUERRA DE SUCCESSIÓ: MORT DE CARLES II

Quadre Carles II estirat al llit signa la seva herència mentre l’abraça el cardenal Portocarrero que aparta amb el seu braç a la seva muller i consort Marianna de Neuberg i al seu inseparable marquès de Leganés, sota l’atenta mirada del duc Felip d’Anjou en primer plànol, mentrestant al fons el seu avi el rei Lluís XIV de França i el germà d’aquest, el duc Felip d’Orleans s’ho miren atentament. També hi són presents, al fons, però aquest cop a la part esquerra, l’arxiduc Carles d’Àustria i els Catalans que són interceptats per l’exèrcit Francès.

Introducció: un conflicte internacional Carles II darrer monarca hispànic de la casa d'Austria va morir sense descendència el 1700. Això comporta buscar un nou successor. Maria Teresa d’Àustria, germana de Carles II i filla de Felip IV d’Espanya i d’Isabel de França, es va casar amb el seu cosí el rei Lluís XIV de França i per tant va renunciar als seus drets successoris espanyols. Així que per trobar un nou rei successor cal buscar-lo entre els seus parents més propers, però resulta que no en te cap d’espanyol, Carles II és l’últim dels Habsburgs Austríacs d’Espanya. Aquest fet origina un conflice internacional al voltant de la successió a la monarquia hispànica.

EL PROBLEMA SUCCESSORI França i Austira optaven directament a la corona espanyola. Fills i marits de princeses espanyoles. Candidat francès – Felip de Borbó, duc d’Anjou, net de Lluís de França. Fill de Candidat austríac – Arxiduc Carles, segon fill de l’emperador Leopold d’Austria.

Antecedents L’herència dels Reis Catòlics havia recaigut en la dinastia dels Habsburgs (Casa d’Àustria) del 1517 al 1700. Al 1700 mor Carles II sense deixar hereu. Amb ell acaba la dinastia dels Habsburgs a Espanya.

Els dos candidats Felip, duc d’Anjou Arxiduc Carles d’Austria

Situació internacional La majoria d’estats europeus no volien una hemegonia incontestable de França. Volien garantir l’equilibri europeu. Anglaterra, Holanda i Portugal van donar suport a Àustria. I entraren en guerra contra Espanya i França.

Conflicte intern Castella recolzava Felip V. La Corona d’Aragó donava suport a l’Arxiduc Carles (per por de perdre el poder de les corts).

El conflicte Carles II va deixar la Corona a Felip que va entrar a Madrid el 1701. Posteriorment es va fer reconèixer en els estats de la Corona d'Aragó. Felip va convocar Corts a Catalunya, va jurar les Constitucions i va ser proclamat Comte de Barcelona. La guerra mundial va ser però, imparable. En la Gran Aliança de l'Haia és van aplegar les potències partidàries del manteniment dels Austries a Castella i Aragó.  Anglaterra, Portugal, Àustria, Holanda, Prússia, Hannover i Saboia, tement que França i Espanya acabessin a mans d'un mateix sobirà van declarar la guerra al Borbó de França i al d'Espanya, proclamant els drets de l'Arxiduc Carles.

Dos fronts A Catalunya (burgesos i baixa noblesa) tenien simpatia per un altre candidat: Carles d’Austria. Els austriacistes catalans van signar un pacte d'ajut militar amb Anglaterra i, poc més tard, van proclamar l'arxiduc Carles, rei. Des d'aquest moment, la guerra internacional, a la península, es va convertir en guerra civil.

Canvi de terç EL 1711, mor Josep I d’Àustria i ocupa el tron l’Arxiduc Carles. Ara el perill el constituïen els Habsburg, si aconseguien Espanya, tindrien dos grans regnes. Anglesos i Holandesos van voler acabar la guerra i reconèixer Felip V com a rei d’Espanya. Es signà el Tractat d’Utrecht (1713).

La resistència catalana La superioritat militar dels felipistes, i el fet que Carles d'Àustria heretés la corona de l'imperi austríac, van conduir les potències europees a signar el Tractat d'Utrecht (1713). Aquest tractat posava fi a la guerra de Successió espanyola i confirmava Felip d'Anjou com a rei d'Espanya. A Barcelona, 5.500 homes dirigits pel conseller en cap Rafael de Casanova van resistir fins que, l'11 de setembre de 1714, es va produir l'assalt final felipista a la ciutat. La Guerra de successió va significar l'ocupació de Catalunya per les tropes francocastellanes i, alhora, la desaparició de totes les institucions catalanes, que s'havien anat configurant des de l'alta Edat Mitjana.

No peace without Spain! La visió catalana   “La culpa de la derrota catalana a la Guerra de Successió és d'Anglaterra, que va trair els acords fets amb Catalunya i la va abandonar a la seva sort contra Espanya i França, doncs no volia que Carles fos a la vegada Emperador Austríac i rei d'Espanya.” La visió anglesa “Era impossible fer fora Felip V del tron espanyol, doncs Castella no volia Carles com a rei, igual que li va passar a Josep I durant la invasió napoleònica. Aquest fet, reforçat per la derrota d'Almansa (1707), va fer que fos qüestió de temps que es perdés la guerra.”

El paper d’Anglaterra Aquestes dues lectures de la intervenció anglesa a la Guerra de Successió dins la Península Ibèrica són, en general, les que veurem reflectides en la majoria d'obres publicades relacionades amb el període, generalment escrites a partir del segle XIX. A primera vista podem observar que són dues postures totalment irreconciliables.

Tractat d’Utrecht La Guerra de Successió va concloure amb la firma del Tractat d’Utrecht al 1713 (més endavant amb el tractat definitiu a Viena, 1725) que va marcar l’inici de l’hegemonia britànica al món (malgrat la victòria del nét de Lluís XIV) en estipular-se el següent: • Felipe V era reconegut per les potències europees com a Rei d’Espanya, però renunciava a qualsevol possible dret a la corona francesa. • Els Països Baixos espanyols i els territoris italians de Nàpols i Sardenya passaren a poder d’Àustria, mentre el Regne de Savòia s’annexionava l'illa de Sicília. • Anglaterra va obtenir Gibraltar, Menorca (recuperada per Espanya el 1783), un vaixell de permís (dret limitat a comerciar amb les Índies espanyoles) i l’assentament de negres (permís per a comerciar amb esclaus en Amèrica).

L’absolutisme borbònic Els primers Borbó espanyols (Felip V i Ferran VI) van implantar el model d’absolutisme centralista francès. Tots els poders residien en el monarca i les Corts van quedar quasi anul•lades. Per a governar, el rei s’ajudava d’uns assessors o secretaris, i es reunien al Gabinet, antecedent del Consell de Ministres. Les Corts van desaparéixer, excepte les castellanes, i la tasca legislativa depenia només de les institucions directament controlades pel monarca. Els Consells es van mantenir.

Uniformisme territorial Els Borbó van unificar tot el territori, imposant unes lleis úniques, una idèntica administració i l’homogeneïtzació de totes les seues institucions. Felip V va anul•lar tots els furs i institucions de la Corona d’Aragó, i amb els Decrets de Nova Planta es va imposar el sistema administratiu castellà a les terres de la Corona. El territori va quedar dividit en províncies, al front de les quals el rei va col•locar un capità general amb poder militar i administratiu, que exercia com a governador. A cada província es van crear audiències per a l’administració de justícia i es van implantar corregidors i intendents.

Decrets de Nova Planta Felip V, per mitjà dels Decrets de Nova Planta, imposà l’organització politicoadministrativa als territoris de l’antiga Corona d’Aragó (no a Navarra i País Basc). Va abolir les Corts d’Aragó i les integrà a les Corts d’Espanya, que estaven sotmeses al rei (tenien poc poder). Els Decrets de Nova Planta a Catalunya van suposar també la desaparació del català en l’àmbit públic.

Els Borbons a Espanya

ACTIVITATS Per què es va iniciar la guerra de Successió a la corona espanyola i quins països s’hi van enfrontar? Escriu els noms dels monarques del segle XVIII i la seva cronologia. Llibre pàgina 66. Activitat 3.1.

Bibliografia http://www.guerradesuccessio.cat http://bloc1714.wordpress.com/ http://www.11setembre1714.org/ http://mdc.cbuc.cat/cdm4/browse.php?CISOROOT=/guerrasucce&CISOSTART=1,1 http://www.sapiens.cat/ca/notices/2011/09/visita-al-museu-de-l-almodi-a-xativa-1368.php

CRONOLOGIA http://www.dipity.com/magdarf/Espanya-al-segle-XIX/#timeline