3.-El moviment internacionalista Història de l’organització internacional obrera L’AIT (Associació Internacional dels Treballadors) o Primera Internacional -1864-1876- 3.1.- L’aparició dels partits socialistes 3.2.- La Segona Internacional 1889-1916 3.3.- L’evolució de l’anarquisme 3.4.-

3.-El moviment internacionalista 3.1.- Primera Internacional -1864-1876- Associació Internacional de Treballadors (AIT) Neix a Amb el nom de Londres, 1864 Es redacten uns Estatuts (Marx) - L’emancipació serà l’obra dels mateixos obrers - Amb participació en la lluita política On es proclama S’organitzava a través de Consell General i seccions nacionals Els problemes venen amb l’entrada de Bakunin i els anarquistes (1868) A causa de les Diferències entre anarquistes i marxistes

3.-El moviment internacionalista 3.1.- Primera Internacional -1864-1876- Bakunin Marx Llibertaris, antiautoritaris Anomenats autoritaris Acció política i sobirania del Consell General Contraris a l’acció política i a un Estat obrer Defensen l’autonomia de les seccions enfront del Consell General Consideraven l’anarquisme una ideologia individualista i ingènua Aquestes diferències juntament amb la Comuna de París (1871) i la seva posterior repressió provocarà la Expulsió dels anarquistes (Congrés de la Haia, 1872) i el trasllat de l’ AIT als EE.UU. (dissolució el 1876)

3.-El moviment internacionalista 3.2.- Els partits socialistes Neixen a partir de 1880 Són obrers i revolucionaris Participen de la lluita electoral i parlamentària Són d’ideologia revolucionària i de pràctica reformista Els més importants: -Partit Socialdemòcrata Alemany (1875) amb Kautsky -Partit Socialista Francès amb Jean Jaurès (1901) -Partit Laborista anglès (1900) -PSOE amb Pablo Iglesias (1879)

3.-El moviment internacionalista 3.3.- Característiques La Segona Internacional 1889-1916 -Està formada per una agrupació de partits polítics de caire socialista -Acceptaven la legalitat democràtica -Els anarquistes no hi són acceptats Símbols El Primer de Maig (Jornada reivindicativa) “La Internacional” (Himne obrer) La lluita per la jornada laboral per les 8 hores Els grans debats i polèmiques - El revisionisme (Reforma o Revolució?) - L’imperialisme i la qüestió colonial - El militarisme

3.-El moviment internacionalista 3.3.- Revisionisme “Les premisses del socialisme i la tasca de la socialdemocràcia” (1899) Eduard Bernstein Revisava les teories de Marx i plantejava el dilema de la “revolució” o la “reforma” lenta i pacífica per arribar al socialisme. En contra d’aquestes teories Evolucionaran cap els partits socialdemòcrates Els defensors de la revolució social Rosa Luxemburg (Alemanya) Lenin (Rússia) Crearan els partits comunistes La polèmica del revisionisme i l’actitud nacionalista dels partits obrers enfront la Primera Guerra Mundial va acabar amb la II Internacional

3.-El moviment internacionalista 3.4.- La evolució de l’anarquisme El moviment anarquista, a finals del segle XIX, va continuar sent molt fort a L’Europa mediterrània i a Rússia El podem dividir en Anarcocomunisme Anarcosindicalisme Kropotkin Acció col·lectiva revolucionària Bakuninista Pràctica sindical i revolucionària Major presència entre els obrers. A finals de segle pren força la Propaganda pel fet Enrico Malatesta Atemptats terroristes

3.-El moviment internacionalista Considerant: -que l’emancipació dels treballadors ha de ser obra dels propis treballadors, que els esforços per aconseguir l’emancipació no han de tendir a constituir nous privilegis; -que la submissió del treballador al capital és la font de qualsevol servitud política, moral i material; -que per aquesta raó l’emancipació econòmica dels treballadors és el gran objectiu a què ha de subordinar-se qualsevol moviment polític; -que tots els esforços realitzats fins ara han fracassat per manca de solidaritat i d’unió fraternal entre els treballadors de diferents comarques; -que l’emancipació dels treballadors no és un problema local o nacional, sinó que, per contra, aquest problema interessa totes les nacions civilitzades; ...... Preàmbul de la Internacional, Londres, 1864

3.-El moviment internacionalista De Marx a Bakunin Autonomia de les seccions, lliure federació dels grups autònoms, antiautoritat, anarquia, vet aquí alguns qualificatius que convenen a una societat de “desclassificats”, “sense carrera, sense sortida”, conspirant en el si de la Internacional per posar-se al servei d’una dictadura oculta i per imposar a través d’ella el programa del senyor Bakunin. Els mitjans de propaganda principals consisteixen a atreure la joventut amb ficcions, amb mentides sobre l’extensió i la força de la societat secreta, amb profecies sobre la imminència de la revolució que ha preparat. Marx, 1873

3.-El moviment internacionalista De Bakunin a Marx “Marx és un comunista autoritari i centralista. Vol el que nosaltres volem: el triomf complet de la igualtat econòmica i social, però a l’Estat i pel poder de l’Estat; per la dictadura d’un govern provisional, fort i, per dir-ho d’alguna manera, despòtic, és a dir, per la negació de la llibertat. El seu ideal econòmic és un Estat convertit en l’únic propietari de la terra i del capital. Nosaltres volem el mateix triomf de la igualtat econòmica i social, però per l’abolició de l’Estat i de tot allò que es digui dret jurídic, que, per nosaltres, és la negació permanent del dret humà. Volem la reconstrucció de la societat i la construcció de la unitat humana, no de dalt a baix i per mitjà d’una autoritat, sinó de baix a dalt, a través de la federació lliure d’associacions obreres de tot tipus, emancipades del jou de l’Estat.” Bakunin, 1872

3.-El moviment internacionalista “L’anarquisme, fins a les hores un tot relativament homogeni, es va fragmentar: els anarcosindicalistes eren de fet els anomenats anarcocol·lectivistes, que, recolzant-se en Bakunin, assenyalaven la ineludible necessitat de construir sindicats obrers públics i legals, l’objectiu dels quals era combatre per aconseguir la millora de les condicions de vida de la classe obrera (...); sindicats que, alhora, aspiraven a crear una societat sense classes, en què la propietat estaria en mans dels col·lectius obrers (...). Aquesta era la tendència dominant a Catalunya (...), encara que a poc a poc es va anar estenent l’altre corrent, l’anarcocomunisme (propagat per Kropotkin i difós per Malatesta). Aquesta tendència, al començament només forta a Andalusia, incorporava una tradició molt més individualista i radical: s’oposava al sindicalisme (...) tot propugnant una estructura basada en petits grups, no sindicals sinó d’afinitat ideològica, la missió dels quals no era la preocupació sindical sinó la propaganda ideològica constant i la lluita sistemàtica contra els factors d’ordre social, sense refusar l’acció directa i la propaganda violenta.” Termes, J.., “El moviment obrer des de la I Internacional fins al 1898” dins: Història de Catalunya. Vol. V. Ed. Salvat, Barcelona, 1979

3.-El moviment internacionalista