2. El problema de la naturalesa i del coneixement als inicis de la reflexió filosòfica 2.1. El concepte de physis Pàgina 21 Primer problema: Què és la.

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
3.3 El problema de la realitat: teoria de les Idees
Advertisements

1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1
Crítica al Platonisme i a la tradició judeocristiana
3.3 El problema de la realitat: teoria de les Idees
El racionalisme modern
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1
3. Els presocràtics 3.5. Els pluralistes
Unitat 12 L’empirisme modern José Vidal González Barredo.
3. Els presocràtics 3.3. Heràclit d’Efes
2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.3 Els estoics
FILOSOFIA MODERNA RENÉ DESCARTES.
La teoria hilemòrfica d’Aristòtil
1. Aristòtil 1.3 La concepció del cosmos: cosmologia i física
JOHN LOCKE EPISTEMOLOGIA.
regit per llei: el logos
1. L’empirisme de Locke 1.2. Els límits del coneixement
L´Escola pitagòrica. Els filòsofs atomistes: leucip i demòcrit.
Unitat 14 L’idealisme alemany José Vidal González Barredo.
3.4 El problema del coneixement
Diverses parts (òrgans)
1. Aristòtil 1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement
Forma substancial (essència)
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat
2. El naixement de la filosofia occidental
Impressions sensibles
2. L’idealisme absolut de Hegel
DE LA DURADA AL RITME.
3. Els presocràtics 3.1. L’escola de Milet
Impressions sensibles
Els filòsofs presocràtics
Pàgina El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.2 L’origen i la constitució del coneixement: hume L’origen i la constitució del coneixement.
Per tant, hi ha d’existir
5. El problema de la moral: eudemonisme
Intuïcions empíriques
Sentit inicial de la tragèdia Canvi amb Eurípides
1. L’empirisme de Locke 1.3. L’anàlisi dels conceptes de la metafísica escolàstica Pàgina 258 Els dos sentits de la substància: com a substrat i com a.
2. L’empirisme de Hume 2.1. L’origen i la constitució del coneixement
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1
Síntesi (ordenació i unificació)
EL TEMPS.
3. La nova ciència i el problema del coneixement
Els sofistes Protàgores i Gòrgies Carla Domenech Marta Crespo
Pàgina El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.3 La recerca d’un criteri de veritat La crítica al dubte metòdic cartesià i el seu.
L’empirisme modern i la filosofia de Hume
TEMA 5: VIVIM EN ECOSISTEMES
L’AIGUA A LA NATURA.
1. Els sofistes 1.3. El problema de la naturalesa: el gir antropològic
Pàgina El problema de realitat en l’empirisme modern 2.3 La crítica dels conceptes de la metafísica de Hume La crítica dels conceptes de la metafísica.
2. L’empirisme de Hume 2.4. La crítica dels conceptes de la metafísica escolàstica Pàgina 270 Posa en qüestió la realitat de la substància entesa tant.
2.2 El mètode socràtic: la inducció maièutica
3. Karl Marx: el materialisme històric 3. 3
La música és l’ART d’organizar els SONS en el TEMPS.
1. Aristòtil 1.5 El problema de la moral: l’eudemonisme
3. El problema del coneixement: teoria de la reminiscència
1. El problema de la realitat: teoria hilemòrfica
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat
1. Aristòtil 1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement
1. Aristòtil 1.2 El problema de la naturalesa: teoria hilemòrfica
1. Aristòtil 1.3 La concepció del cosmos: cosmologia i física
3.4 El problema del coneixement
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1
5. Els pluralistes 39 Qui hi forma part?: Quins trets tenen en comú
2. El problema de la realitat: teoria de les Idees
HERÀCLIT D’EFES aC.
Principi del canvi (immanent)
Pàgina El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.2 L’origen i la constitució del coneixement: hume L’origen i la constitució del coneixement.
Què puc conèixer (2na part)
1. Aristòtil 1.2 El problema de la naturalesa: teoria hilemòrfica
Pàgina El problema de realitat en l’empirisme modern 2.3 La crítica dels conceptes de la metafísica de Hume La crítica dels conceptes de la metafísica.
Transcripción de la presentación:

2. El problema de la naturalesa i del coneixement als inicis de la reflexió filosòfica 2.1. El concepte de physis Pàgina 21 Primer problema: Què és la realitat? (Metafísica), Quins elements la componen i quines característiques tenen? (Ontologia) Els primers filòsofs van respondre: physis (naturalesa), per tant, en ells hi ha una Identificació de la realitat amb la naturalesa: Text pàgina 21

2. El problema de la naturalesa i del coneixement als inicis de la reflexió filosòfica 2.1. El concepte de physis Pàgina 22 El concepte de physis té tres sentits complementaris: 1. El conjunt de la naturalesa (coses que no han estat produïdes per l’ésser humà), és a dir, la totalitat del Cosmos (tot ordenat), que es concep com a dinàmic, ordenat, bell i intel·ligible 2. La naturalesa de les coses, és a dir, La seva essència (la manera de ser pròpia de cada cosa que la diferencia de la resta). Determina el lloc que ocupa i la funció (dinamisme) de cada cosa dins del conjunt 3. L’arjé (principi) de totes les coses. Arjé significa néixer, emergir, desenvolupar-se i té dos sentits complementaris: L’arjé com a substrat: allò del que procedeix i del que és fet tot el que existeix L’arjé com a principi del canvi: força interna (immanent) que és principi del moviment i dirigeix els canvis de les coses naturals en el seu procés de desenvolupament

2. El problema de la naturalesa i del coneixement als inicis de la reflexió filosòfica 2.2. La recerca de l’arjé i l’origen del Cosmos Pàgina 23 Objectiu dels primers filòsofs: comprendre i explicar la naturalesa Primera pregunta: Quin és l’arjé de les coses? Per tant, l’arjé és: És la realitat última de la qual són constituïdes totes les coses (de la qual procedeixen totes les coses i en la qual tornen a convertir-se quan desapareixen) És el principi del seu dinamisme ja que explica: el seu moviment, el canvi i la pluralitat Text pàgina 23

Diferenciació progressiva 2. El problema de la naturalesa i del coneixement als inicis de la reflexió filosòfica 2.2. La recerca de l’arjé i l’origen del Cosmos Pàgina 23 Segona pregunta: Com, partint del Caos, s’havia pogut establir l’ordre (Cosmos)? Es tracta de descriure l’origen de l’univers (Cosmogonia) i la posterior evolució fins arribar a la naturalesa tal com ara l’observem En tot el procés l’arjé és la base (substrat) i el principi (causa) dels canvis Caos Ja existia tot però barrejat i indiferenciat (situació inicial) Qualitats naturals Els oposats o contraris (calent – fred; sec - humit; pesant- lleuger; etc.) Elements naturals Els quatre elements: aigua, aire, foc i terra (més el cinquè element l’èter) Coses particulars Cosmos (tot ordenat) Diferenciació progressiva combinació

2. El problema de la naturalesa i del coneixement als inicis de la reflexió filosòfica 2.3. El problema del coneixement Pàgina 24 Segon problema: Què és conèixer? Com podem conèixer? (Teoria del coneixement) El saber filosòfic és resultat de la indagació racional, en què hi consisteix? Els primers filòsofs van partir de l’observació de l’experiència quotidiana per generalitzar i elaborar teories sobre el funcionament de la naturalesa Quin mètode i quines facultats n’utilitzaven? És el resultat de la combinació entre: Allò que és capaç de comprendre i elaborar la nostra raó: buscar regularitats per poder fer generalitzacions Allò que ens mostren el sentits (observació de la naturalesa) Però, la informació d’aquests no és suficient perquè : No accedeixen a l’essència (allò que és permanent i constant a les coses) Ens mostren les coses com a múltiples i canviants

Són el punt de partida imprescindible de tota teoria racional 2. El problema de la naturalesa i del coneixement als inicis de la reflexió filosòfica 2.3. El problema del coneixement Pàgina 24 Dues teories del coneixement clàssiques segons la valoració que es faci de la informació dels sentits: Empirisme: Són el punt de partida imprescindible de tota teoria racional Racionalisme: La seva informació és un simple engany (aparença). El coneixement vàlid es pot construir a partir de l’ús exclusiu de la raó (que ens permet comprendre com són les coses realment: essència) José Vidal González Barredo