Faetó Ovidi, Metamorfosis. II, 1 Jean-Baptiste Lully
Faetó és fill del déu Hèlios, el Sol, i de la mortal Climene.
Molt vanitós, vol provar el seu origen diví i demana conduir el carro del seu pare el Sol.
Hèlios no pot negar-se, perquè li ha promès satisfer qualsevol petició Hèlios no pot negar-se, perquè li ha promès satisfer qualsevol petició. Intenta en va dissuadir el seu fill: ningú més que ell mateix, Hèlios, pot dominar els cavalls.
Havent arribat l’hora de la sortida, es prepara el carro amb Faetò a les regnes.
Però ben aviat els cavalls es desbanden perquè no reconeixen el seu amo:
s’allunyen de les constel·lacions i s’apropen a la terra s’allunyen de les constel·lacions i s’apropen a la terra. La terra comença a cremar-se i alerta els déus.
Júpiter, en veure el perill, llenca un llampec sobre el carro i fulmina el jove.
El cos cobert de flames de Faetó, caigut a l’Erídan, és sepultat per les Nàïades.
I el van plorar tant que es varen transformar en àlbers