2. Sòcrates 2.1. La personalitat i la vida d’un filòsof singular Pàgina 55-56 Pren-ne nota! Pàgina 55 Defensa les lleis i institucions de la polis Contemporani dels sofistes no és un d’ells Carismàtic i polèmic Consciència crítica: “Tàvec d’Atenes” El procés a Sòcrates Acusació: corrompre els joves i impietat (asebeia) Defensa: el seu servei a la ciutat: inculcar la importància de pensar per un mateix, sense deixar-se portar passivament per les tradicions o les opinions de la majoria (autonomia moral). Condemna: obligat a triar entre l’exili (ostracisme) i la mort Text pàgina 56 José Vidal González Barredo

2. Sòcrates 2.2. Sòcrates i els sofistes Pàgina 56-57 Similituds: Els temes de reflexió: desinterès per la investigació de la naturalesa, valoració de la importància del llenguatge, cercar unes bases racionals per a l’ètica i la política de la polis. Diferències: Com ensenyava, a qui i amb quina finalitat Ensenya en espais oberts, a tothom que ho desitgi (no només a les elits), preferentment els joves, no cobra. Fa ús de la dialèctica (no de la retòrica): el diàleg, el joc de la pregunta i la resposta, debatre pas a pas (no llargs discurs plens de cites erudites), individualment o en petits grups, la veritat descoberta per un mateix (no una veritat comunicada i tancada). No prepara per a la carrera política, èxit o la fama sinó que recerca la definició correcta del bé, la virtut o la felicitat amb un abast social també (aconseguir una polis millor). Idees que defensa Afirma l’existència de valors universals (enfront el relativisme moral sofista) i proposa l'intel·lectualisme moral.

2. Sòcrates 2.3. Els objectius de la seva filosofia: l’antirelativisme Pàgina 57 Quins van ser els efectes del relativisme moral dels sofistes? Va desafiar la idea de l’obligatorietat de les lleis i els costums de la polis Les lleis es poden qüestionar, però si ningú les compleix la ciutat esdevé un caos Va seduir una part de la joventut: suposava més llibertat pels individus Sòcrates pensava que el relativisme moral tenia efectes perversos com creure que: Totes les opinions valien igual L’important era saber-les exposar per imposar-les als altres (El llenguatge d’eina de diàleg passa a ser instrument de dominació) Tot estava permès Era inútil reflexionar o debatre sobre el que és el millor per a la polis

2. Sòcrates 2.3. Els objectius de la seva filosofia: l’antirelativisme Pàgina 57-58 Quins era l’objectiu de la filosofia socràtica? Volia ordenar racionalment la convivència, cosa que només era possible si es definien un valors i lleis comuns. Per a tal fi, calia combatre les idees dels sofistes, davant: El relativisme: va afirmar l’existència de valors universals. L’escepticisme: va descriure com era possible arribar a conèixer-los (inducció maièutica). Per què eren necessaris uns valors universals? Va adoptar un punt de vista pràctic, el saber tècnic o artesanal (techné): Un bon sabater necessita un model per poder fer unes sabates. Per poder ser justos, virtuosos o feliços haurem de saber el significat d’aquestes paraules. Aquestes idees no poden ser relatives sinó universals ja que han de servir per a tots (objectiu: regular la convivència). Text pàgina 58