Infraestructures i Productivitat Universitat de Barcelona

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Capítol 19 El mercat de béns en una economia oberta.
Advertisements

ECONOMIA DE L’EMPRESA 1 BATXILLERAT UNITAT 1 L’EMPRESA I L’ENTORN.
PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS Breu explicació del model d’Alcoi (País Valencià) Barcelona, 22 de juny de 2016.
Marta Damunt Meritxell Esquius Núria Puigivila Sonia Sánchez
Política ambiental El cas Balear Anna Campos Alba Lladós Ramon Nos.
Google Llibres i la Biblioteca de Catalunya
En aquest tema veurem els apartats següents:
Programa REMI RESIDÈNCIA TORIBI DURAN Castelló D’Empúries (GIRONA)
L’ERA DEL MAQUINISME Àlex Mogena.
3.- LES EIXIDES A LA CRISI (I): LA DOCTRINA DE KEYNES.
UNITAT 1 L’EMPRESA I L’ENTORN ECONOMIA DE L’EMPRESA 1 BATXILLERAT.
LA PETJADA ECOLOGICA DE SANT BOI DE LLOBREGAT
La Condició Física i les Qualitats Físiques Bàsiques
Prova pilot sensor de control volumètric a 4 municipis de la província de Barcelona Conchita Vicaria
la depressió dels anys trenta
Sector secundari a) Definició de sector secundari.
LA INDEXACIÓ A LA INFLACIÓ
La Nòmina Catalana.
1 u n i t a t El departament de Recursos Humans.
Gestió eficient dels recursos en els equipaments escènics i musicals
El Franquisme: De la Victòria a l'Aïllament Internacional
En aquest tema veurem els apartats següents:
ANÀLISI DELS ESTATS FINANCERS DE L´EMPRESA
DGCEC - ICEC SERVEI DE DESENVOLUPAMENT EMPRESARIAL (SDE)
MÀQUINES, FERRAMENTES I OFICIS
LES RECESSIONS ECONÒMIQUES
Una història de la tecnologia
HORT = TREBALL EN EQUIP - 4t
Mediació IES s'Agulla (Blanes) Què és la mediació? Conflictes que
PERQUÈ NO ENS FOTIN EL TREN La Garriga, 14 de desembre de 2015
Informe trimestral de conjuntura. Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre. 1TRIMESTRE 2014.
la depressió dels anys trenta
Necessita Catalunya un nou finançament?
LA CONDICIÓ FÍSICA.
PLA REACTIVACIÓ MUNICIPAL Ajuntament de Sant Pere de Ribes
Publicar articles de recerca al
Amics de la ciutat de Granollers Granollers, 26 de gener 2011
Perspectives econòmiques i reptes del sector de la salut
El sector terciari. Concepte de sector terciari
AGENDA CATALANA DEL CORREDOR MEDITERRANI
L´aprovisionament L´aprovisionament consisteix a comprar els materials necessaris per l´activitat de l´empresa (la majoria matèries primeres), emmagatzemar-los.
La formació professional, una opció de futur i amb futur
Preinscripció a la UPF Curs 2017/18
Sectors culturals a la Comunitat Valenciana
HORT = TREBALL EN EQUIP - 4t
Realitzat per: Xavi González i López
Creixement econòmic de Liquats Vegetals: Presència als lineals de les grans distribuidores d’alimentació. Núria Arimany Anna Sabata Xavier Ferràs Petra.
PRESENTACIÓ DEL PROJECTE GESMOPOLI
Xarxa de Custòdia del Territori
TAULA D’ITINERARIS PROFESSIONALS ITINERARI
Obligacions fiscals de l'empresa: declaració censal, IAE i IVA
Funció DAM amb taxa de canvi fixa
Ajuntament de Faura PRESSUPOST 2008 Novembre 2007.
SISTEMA DUNAR.
Política d’oferta (supply-side policy)
EL SISTEMA ECONÒMIC.
Xoc negatiu de DA amb canvi fix (I)
En aquest tema veurem els apartats següents:
la depressió dels anys trenta
Jornada sobre el Projecte de reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya Finançament de la Generalitat i aportació catalana a les finances de l’Estat.
1 u n i t a t Conceptes bàsics de tècnica comptable.
la depressió dels anys trenta
Tema 3. Anàlisi macro a curt i mitjà
Evolució del comerç als barris de Barcelona
Canvis de la funció DA amb taxa flotant
El model SA-DA El model d’oferta agregada (aggregate suppy) i de demanda agregada (aggregate demand) és un model adreçat a explicar les fluctuacions del.
Funcions de demanda agregada
Jornada Cloenda Esports
Xoc negatiu d’SA amb canvi fix (II)
¿Vols saber el dèficit en infractustures a Catalunya
Transcripción de la presentación:

Infraestructures i Productivitat Universitat de Barcelona Barcelona, 16 de Setembre de 2009 Germá Bel Universitat de Barcelona 2009

¿Com ajuden les infraestructuras a la productivitat de l’economía? Qüestio central ¿Com ajuden les infraestructuras a la productivitat de l’economía?  ¿Per quines vies es trasllada l’efecte de les infraestructures al sistema productiu?  Implicacions de la política d’infraestructures i il·lustració amb algunes de les discusions actuals en el nostre entorn inmediat

A) Aproximación tradicional (keynesiana) Efecte inversió pública: Inversió pública = 'Shock' de demanda Característica central: Activitat rellevant → construcció infrastructura. Despeses de construcció → augment demanda bens i personal (salaris). Augment de demanda es trasllada a altres sectors de l’economia: consum.....el ‘multiplicador’. Es redueix l’atur  [Hi ha una situació recessiva a l’economia?] Augmenta el dèficit públic, però en una quantitat més baixa que la inversió inicial (impostos derivats de la inversió) ¿/ ? Augmenta el dèficit exterior, per augment del consum traslladat al exterior - importacions  [És l’economia molt oberta?]  Aquests efectes es produeixen a curt termini, i deriven del propi procés de construcció. Acabada la construcció, efectes diluïts

Visió moderna: efectes sobre la productivitat Activitat central: Utilització de la infraestructura, un cop entrada en servei. * L’ entrada en servei de la infraestructura -nova- fa possible transportar persones i mercaderies. * Entrada en servei infrastructura –millora/ampliació- fa possible reduir els costos de temps del transport de persones i mercaderies. La dimensió de la reducció dels costos monetaris del transport depèn de com es financi la infrastructura [¿pressupost? ¿usuari?] L’ús de la infrastructura disminueix costos de distribució (i de producció) en l’economia. La reducció de costos afecta sobre tot al sector privat, encarregat de produir bens i serveis comercials.

Disminució costos sector privat  augment productivitat general economia: A) Es poden fer + activitats amb = costos: MÉS PRODUCCIÓ, O B) Es poden fer les = activitats amb - costos. Estalviar costos en activitats ja fetes permet fer altres que no es feien: + PRODUCCIÓ Augmenta l’activitat econòmica i disminueix l’atur a llarg termini Augmenta el potencial de recaptació d’ingressos per l’administració pública Efectes són a llarg termini; deriven de l’ús de la infraestructura. Duren si la infraestructura és en bona condició [¿Obres conservació i millorar?]

¿SERVEIX LA INFRASTRUCTURA PER PREVENIR O ELEMENT CRÍTIC: ¿SERVEIX LA INFRASTRUCTURA PER PREVENIR O RESOLDRE ALGUN COLL DE BOTELLA?

Infrastructures a Catalunya: Algunes consideracions Del ciment a la gestió? o per què serveixen les infrastructures? Han estat encertades les prioritats? …. .... Massa AVE i massa poques mercaderies (i fins fa poc rodalies?) En AVE fins Perpinyà, i les mercaderies pel Pirineu Aragonès?

Infrastructures a Catalunya: Algunes consideracions Del ciment a la gestió? o per què serveixen les infrastructures? 2) I per què es farà servir el ciment? …. …. La discussió sobre els aeroports com a exemple: ...... El “millor finger” de El Prat, ...... i des de Lleida a?

Infrastructures a Catalunya: Algunes consideracions Del ciment a la gestió? o per què serveixen les infrastructures? 3) I, com sempre, una mica de peatges, sense ànim d’ofendre..... ................ peatges er finançament ................. peatges per regular la demanda (congestió)