Intuïcions empíriques 1. L’idealisme transcendental de Kant 1.2. Origen i constitució del coneixement Pàgina 306-307 Com és possible el coneixement intel·lectual? (I) La analítica transcendental Objectius: Analitzar les condicions que fan possible el coneixement intel·lectual. Fonamentar la física. Facultat: Enteniment: és la facultat que ens permet conèixer un objecte (pensar-lo) a través de les representacions que ens ofereix la sensibilitat (espontaneïtat). Procés: síntesi * Pensar, conèixer o comprendre un objecte és poder referir els fenòmens a un concepte. Aquesta activitat es fa mitjançant un judici: Ex.: “Això és fràgil”. Matèria Donada per la sensibilitat Intuïcions empíriques Judicis* Forma Posada per l’enteniment categories Les categories o conceptes purs de l’enteniment són: No procedeixen de l’experiència (no són conceptes empírics) sinó que els produeix l’enteniment espontàniament i els aplica a la comprensió dels fenòmens. Són, per tant, buits de contingut empíric (s’han d’omplir amb les dades provinents del coneixement sensible proporcionades per la sensibilitat). Es dedueixen de les diverses formes de judicis possibles: deducció transcendental de les categories. Quadre pàgina 307

1. L’idealisme transcendental de Kant 1.3. Els límits del coneixement Pàgina 308 L’aplicació correcta d'intuïcions i categories Recordem que la CRP té dos vessants: Un de transcendental: explicar les condicions de possibilitat del coneixement: Coneixement sensible Coneixement intel·lectual síntesi Matèria: objecte Impressions sensibles síntesi Intuïció empírica Forma: subjecte Espai i temps Judicis Sensibilitat Categories Enteniment Text pàgina 308 José Vidal González Barredo

1. L’idealisme transcendental de Kant 1.3. Els límits del coneixement Pàgina 309 L’aplicació correcta d'intuïcions i categories Però també un altre de crític: marcar els límits del coneixement humà: Quins són els usos legítims de les intuïcions empíriques i les categories? Ja que serien un conjunt caòtic i inconnex de percepcions. Ja que les categories són conceptes purs, és a dir, buits de tot contingut empíric. Per tant, només produiran coneixement objectiu si s’apliquen a objectes d’experiència possible (fenomen) i no quan s’apliquin a objectes que estiguin més enllà de l’experiència. “[a] Les intuïcions sense categories són cegues, [b] les categories sense intuïcions són buides”

1. L’idealisme transcendental de Kant 1.3. Els límits del coneixement Pàgina 309-310 La distinció entre noümen i fenomen Text pàgina 309 Idealisme subjectiu (Hume) versus Idealisme transcendental (Kant). Hume: només accepta com a única realitat les nostres percepcions. Kant: las categories no són aplicables més enllà de l'experiència (“allò que se’ns mostra”) però aquesta idea implica, correlativament, la idea d’alguna cosa que “no se’ns mostra”, la idea d’alguna “cosa en si”. El “noümen” o “cosa en si” és el correlat de l’objecte considerat al marge de la seva relació amb la sensibilitat, no hi ha cap problema en acceptar-lo sempre que: El prenguem com un supòsit. És del tot inaccessible al nostre coneixement (és incognoscible). Fenomen “Cosa per a nosaltres” Noümen “cosa en si” subjecte