Pàgina 236 1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.2 L’origen i la constitució del coneixement: hume L’origen i la constitució del coneixement.

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
FILOSOFIA MODERNA IMMANUEL KANT. 2 IMMANUEL KANT- XVIII (1) PRINCIPIS GENERALS  De formació racionalista, la lectura de l’obra de Hume li fa plantejar.
Advertisements

El pensament d’Immanuel Kant.
2. L' idealisme transcendental:la síntesi kantiana 2. 3
3.3 El problema de la realitat: teoria de les Idees
La il·lustració i la filosofia de Kant
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1
UNITAT 8 LA FILOSOFIA EMPIRISTA.
3.3 El problema de la realitat: teoria de les Idees
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1
3. Els presocràtics 3.5. Els pluralistes
Unitat 12 L’empirisme modern José Vidal González Barredo.
3. Els presocràtics 3.3. Heràclit d’Efes
L’escola Pitagòrica i els filòsofs atomistes.
2. L’escolàstica i la filosofia de Tomàs d’Aquino 2
DE L´ESCOLA TRADICIONAL A L´ESCOLA NOVA
JOHN LOCKE EPISTEMOLOGIA.
regit per llei: el logos
1. L’empirisme de Locke 1.2. Els límits del coneixement
Unitat 14 L’idealisme alemany José Vidal González Barredo.
3.4 El problema del coneixement
Diverses parts (òrgans)
1. Aristòtil 1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement
Forma substancial (essència)
2. L' idealisme transcendental:la síntesi kantiana 2. 1
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat
2. El problema de la realitat: la metafísica racionalista 2. 1
Impressions sensibles
2. L’idealisme absolut de Hegel
Impressions sensibles
Per tant, hi ha d’existir
Intuïcions empíriques
La filosofia del positivisme i l’utilitarisme
La teoria de les Idees de Plató
1. L’empirisme de Locke 1.1. L’origen i la constitució del coneixement
1. L’empirisme de Locke 1.3. L’anàlisi dels conceptes de la metafísica escolàstica Pàgina 258 Els dos sentits de la substància: com a substrat i com a.
2. L’empirisme de Hume 2.1. L’origen i la constitució del coneixement
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1
Síntesi (ordenació i unificació)
3. La nova ciència i el problema del coneixement
El pensament de Hume..
Els sofistes Protàgores i Gòrgies Carla Domenech Marta Crespo
Pàgina El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.3 La recerca d’un criteri de veritat La crítica al dubte metòdic cartesià i el seu.
L’empirisme modern i la filosofia de Hume
El pensament de John Locke.
1. Els sofistes 1.3. El problema de la naturalesa: el gir antropològic
Pàgina El problema de realitat en l’empirisme modern 2.3 La crítica dels conceptes de la metafísica de Hume La crítica dels conceptes de la metafísica.
2. L’empirisme de Hume 2.4. La crítica dels conceptes de la metafísica escolàstica Pàgina 270 Posa en qüestió la realitat de la substància entesa tant.
2.2 El mètode socràtic: la inducció maièutica
2. L’utilitarisme de Stuart Mill
Pàgina El problema de realitat en l’empirisme modern 2.0 Límits del coneixement en Locke Distinció entre idees i qualitats Idees en la ment. Qualitats.
3. El problema del coneixement: teoria de la reminiscència
La filosofia del positivisme i l’utilitarisme
2. L’escolàstica i la filosofia de Tomàs d’Aquino 2
1. El problema de la realitat: teoria hilemòrfica
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1
1. Aristòtil 1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement
LA FILOSOFIA EMPIRISTA (1)
Resum del seu pensament
3.4 El problema del coneixement
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1
5. Els pluralistes 39 Qui hi forma part?: Quins trets tenen en comú
2. El problema de la realitat: teoria de les Idees
Principi del canvi (immanent)
Pàgina El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.2 L’origen i la constitució del coneixement: hume L’origen i la constitució del coneixement.
2. El problema de la naturalesa i del coneixement als inicis de la reflexió filosòfica 2.1. El concepte de physis Pàgina 21 Primer problema: Què és la.
Què puc conèixer (2na part)
Forma substancial (essència)
Pàgina El problema de realitat en l’empirisme modern 2.3 La crítica dels conceptes de la metafísica de Hume La crítica dels conceptes de la metafísica.
Pàgina El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.3 La recerca d’un criteri de veritat La crítica al dubte metòdic cartesià i el seu.
Transcripción de la presentación:

Pàgina 236 1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.2 L’origen i la constitució del coneixement: hume L’origen i la constitució del coneixement en David Hume (1711-1776) Formació en jurisprudència però es va decantar per la reflexió filosòfica. 1734 viatja a França per residir i estudiar en La Flèche. Torna a Anglaterra però és marginat de les càtedres de les universitats a causa, en part, de les seves idees polítiques i filosòfiques. Filòsof il·lustrat acusat d’heretge i ateu. 1763 viatja a París on entra en contacte i rep el reconeixement públic i acadèmic dels il·lustrats francesos. 1761 els seus llibres van ser prohibits per l’Església catòlica. Obra principal: “Tractat sobre la naturalesa humana” (1739) que reeditarà en versió divulgativa en dues obres: “Investigació sobre el coneixement humà” (1744): Teoria del coneixement i crítica dels objectes de la metafísica. “Investigació sobre els principis de la moral” (1752): Ètica. Biografia Pàgina 236 Obres: Pren-ne nota!: Pàgina 237

Pàgina 236 1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.2 L’origen i la constitució del coneixement: hume L’origen i la constitució del coneixement en David Hume (1711-1776) Tot el nostre coneixement es redueix a percepcions: impressions i idees. Impressions (Percepcions més intenses, apareixen primer) (Dades immediates) (Coneixement a través dels sentits) Origen: l’ experiència Externa: Impressions de sensació Sensacions Emocions Passions Interna: Impressions de reflexió Text pàgina 237 Percepcions (Es diferencien en: L’ordre en què apareixen La força o vivacitat que posseeixen). Causa Idees (Percepcions menys intenses, apareixen després) (Dades mediates: tenen el seu origen en les impressions: en són còpies debilitades) (Coneixement a través del pensament)

Pàgina 238 1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.2 L’origen i la constitució del coneixement: hume La gènesi de les idees complexes: les lleis d’associació d’idees Percepcions (Percepcions (Es diferencien en: L’ordre en què apareixen La força o vivacitat que posseeixen). Impressions (Percepcions més intenses, apareixen primer) (Dades immediates) (Coneixement a través dels sentits) Idees (Percepcions menys intenses, apareixen després) (Dades mediates: tenen el seu origen en les impressions: en són còpies debilitades) (Coneixement a través del pensament) Causa Origen: l’ experiència Externa: Impressions de sensació Interna: Impressions de reflexió Sensacions Emocions Passions Memòria (Transforma les impressions en idees) (Permet conservar-les i tornar a reproduir-les) (En manté l’ordre i l’estructura originals) Simples (àtoms del coneixement) Semblança Contigüitat: Espai Temps Causa - efecte Imaginació (Combina les idees simples per formar idees complexes) (És més lliure: pot alterar l’ordre original) (El pot fer a l’atzar, voluntàriament però Lleis d’associació d’idees Text pàgina 239 (Hi ha unes qualitats associatives que fan que unes idees s’uneixin de forma regular amb d’altres) (És una força suau, no connexió necessària) Complexes

Pàgina 240 1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.2 L’origen i la constitució del coneixement: hume Tipus de coneixement: relacions d’idees i qüestions de fet Són els dos únics modes de coneixement. Es diferencien en com estableixen les seves veritats, el seu grau de certesa i el tipus d’informació que ens proporcionen. Text pàgina 241 Relacions d’idees Ex.: “El tot és gran que les seves parts” Ús exclusiu de la raó (i sense recórrer a l’experiència) Pensar el contrari és lògicament impossible (fonament: “principi de no – contradicció”) Són veritats universals i necessàries: CERTESA No amplien el nostre coneixement (referides a entitats de caràcter ideal) Qüestions de fet Ex.: “El sol sortirà demà” A partir de l’experiència Pensar el contrari és lògicament possible (fonament: “inferència causal”) Són veritats particulars i contingents: CREENÇA Si amplien el nostre coneixement (descriuen què passa al món) José Vidal González Barredo