3. Els presocràtics 3.1. L’escola de Milet Pàgina 25 Els presocràtics Denominació: Primers filòsofs o filòsofs presocràtics Fonts: fragments i doxografies L’Escola de Milet Segle VI aC: A Milet (polis de la costa jònica) neix una nova forma de: Organització social (la democràtica) oposada a l’aristocràtica Saviesa (la filosofia/ciència) oposada i crítica amb el pensament mític Qui forma part de l’escola de Milet i quins trets tenen en comú?: Filòsofs: Tales, Anaximandre i Anaxímenes (són deixebles sucessivament) Objectiu: repensar el món des de bases racionals (investigació de la naturalesa) Participen de les idees de la polis democràtica Tales de Milet La recerca de l’arjé: l’aigua Justificació: és el més actiu dels elements, importància per a la vida dels animals i plantes Pren-ne nota! pàgina 25 Dades biogràfiques pàgina 25 Text pàgina 25

3. Els presocràtics 3.1. L’escola de Milet Pàgina 26 Anaximandre de Milet La crítica a Tales L’arjé no pot ser cap dels elements ja que alguns són oposats entre si La recerca de l’arjé: l’àpeiron (el que és indefinit o indeterminat) Característiques No és cap dels elements sinó la base que els genera És etern i imperible Té la capacitat de moure’s a si mateix i governar les altres coses que no tenen moviment Controla i encoratja, des del límit de l’univers, la lluita dels oposats o contraris El funcionament de la physis: la llei còsmica (cosmologia) La physis és el resultat de la lluita dels oposats que es produeix segons llei (necessitat) i mesura: La llei manté la proporció i l’equilibri còsmic on cap d’ells pot prevaler, (és una transposició o un reflex de la llei de la polis democràtica) Dades biogràfiques pàgina 26 Text I pàgina 26 Text II pàgina 26

3. Els presocràtics 3.1. L’escola de Milet Pàgina 27 Anaxímenes de Milet La recerca de l’arjé: l’aire Característiques Invisible i sempre en moviment Mecanisme explicatiu dels canvis Processos de condensació i rarefacció: els canvis de densitat Les diferències qualitatives entre les coses es deuen a diferències quantitatives Mecanisme uniforme i observable quotidianament Justificació Importància per a la vida (la respiració, la combustió, etc.) Dades biogràfiques pàgina 27 Text pàgina 27

3. Els presocràtics 3.2. L’escola pitagòrica Pàgina 27 Pitàgores de Samos i l’escola pitagòrica Secta de caràcter secret i mistèric (ritus d’iniciació) combina la: Investigació científica (música, matemàtiques i astronomia) Religió (doctrines òrfiques) Política (antidemocràtica) La religió: Les doctrines òrfiques Dualisme antropològic: cos (material i mortal) - ànima (immaterial i immortal) Doctrina del soma-sema: cos - presó (o tomba) Transmigració i reencarnació de les ànimes (si aquestes no són pures) Purificació mitjançant la contemplació de la veritat (coneixement) i la pràctica de la virtut (regles i prohibicions pitagòriques) La recerca de l’arjé (I): La teoria musical Dualisme metafísic: el que és il·limitat i el límit Extret de la descoberta de que les consonàncies perfectes de l’escala musical: l’octava (2/1) la quinta (3/2) la quarta (4/3) Poden expressar-se en simples relacions numèriques entre els quatre primers nombres Dades biogràfiques pàgina 28

3. Els presocràtics 3.2. L’escola pitagòrica Pàgina 29 Per tant, L’harmonia (ordre o bellesa: les consonàncies perfectes ) és producte de posar límit (proporció: nombre) a allò que és il·limitat (l’indefinit continu del so) Els quatre primers nombres contenen el secret sencer de l’escala musical i l’univers La recerca de l’arjé (II): La teoria dels nombres Inexistència d’una notació numèrica: barreja entre punt geomètric, unitat aritmètica i una mena d’àtom primitiu Connexió amb la descoberta musical: identificació entre el que és il·limitat i el que és parell, entre el que és senar i el límit Desenvolupament: la taula del 10 oposats fonamentals: La seva suma és 10 i la seva representació sagrada es denomina dècada o tetractys Text pàgina 29

3. Els presocràtics 3.2. L’escola pitagòrica Pàgina 30 L’ontologia pitagòrica Tot el que existeix està composat de nombres, buit i oposats en diferent proporció (Equació de cada cosa) La Cosmogonia Inici del procés d’ordenació: el límit (proporció) fixa en el centre del que és il·limitat (Caos) el que és limitat (la unitat) Creix i es parteix, les dues parts es mantenen separades pel buit: apareix el nombre 2 i la línia El procés de divisió de la primera unitat segueix: es genera el nombre 3, el triangle i el pla I per últim, el nombre 4, el tetràedre i el volum La Cosmologia No és geocèntrica Influirà en l’heliocentrisme de la teoria copernicana Pren-ne nota! pàgina 30 José Vidal González Barredo

La Cosmologia pitagòrica