TINC SET!

els desigs més profunds que hi descobrim N’hi a prou a escoltar el nostre interior: els desigs més profunds que hi descobrim els anhels més nobles que hi habiten sense veure’s satisfets indiquen que estem assedegats

el sentit de l’existència tenir set espiritual és anhelar una felicitat que no s’acabi és voler arribar a ser nosaltres mateixos en plenitud és voler trobar el sentit de l’existència

tenir set espiritual és desitjar la pau, la justícia i la fraternitat entre les persones i entre tots els pobles És esperar la llibertat que treu l’opressió és delejar l’harmonia en la convivència familiar

tenir set espiritual és desitjar que l’amor entre les persones no sigui quelcom efímer és esperar que la mort no sigui la realitat definitiva és l’afany d’infinit és anhelar realitats que no ens deixin buits ni decebuts com tantes vegades ens passa

Tothom està assedegat Tot això i moltes coses més és tenir set en el nostre interior Tothom està assedegat Text del P. Josep M. Soler, abat de Montserrat, a “Kyrie! El rostre del Déu amor”, p. 28

Ja en quedes satisfet? I tu, a quina font vas a apagar la teva set més profunda? Ja en quedes satisfet?

Qui tingui set, que vingui. aigua de la vida sense pagar res. ESTÀ ESCRIT... Vénen dies que enviaré fam al país: no fam de pa ni set d'aigua, sinó fam d'escoltar la meva paraula. Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà. (Am 8,11) I també... Qui tingui set, que vingui. Qui vulgui, que prengui aigua de la vida sense pagar res. (Ap 22,17)

Va dir... i encara ens continua dient - Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: Déu els saciarà! (Mt 5,6) - Tots els qui beuen aigua d’aquesta tornen a tenir set. Però el qui begui de l’aigua que jo li donaré es convertirà dintre d’ell en una font d’on brollarà Vida eterna. (Jn 4,13-14) - Si algú té set, que vingui a mi; el qui creu en mi, que begui. (Jn 7,37) Als qui tinguin set, jo els concediré que beguin a la font de l'aigua de la vida sense pagar res. (Ap 21,6)

I tant de bo si sabem respondre... Com la cérvola es deleix per l'aigua viva, també em deleixo jo per vós, Déu meu. Tot jo tinc set de Déu, del Déu que m'és vida; ¿quan podré veure Déu cara a cara? (Sl 41,2-3) o també... En vós hi ha la font de la vida, i veiem la llum en la vostra llum (Sl 36,10) - Senyor, doneu-me sempre aigua d'aquesta! (Jn 4,15)

... arribat a la plenitud, s'ha convertit en font de salvació eterna per a tots els qui l'obeeixen (He 5,9) no passaran fam ni set, no els farà mal el sol ni la xardor, perquè els guiarà el qui se'n compadeix i els conduirà a les fonts on neix l'aigua (Is 49,10) Cantant de goig sortireu a buscar l'aigua de les fonts de salvació (Is 12,3) Déu ha manifestat la seva gràcia, que és font de salvació per a tothom (Tt 2,11)

Vós, Senyor, sou el meu Déu; jo us cerco Vós, Senyor, sou el meu Déu; jo us cerco. Tot jo tinc set de vós, per vós es desviu el meu cor, com terra eixuta sense una gota d’aigua. Jo us contemplava al vostre santuari quan us veia gloriós i poderós. L’amor que em teniu val més que la vida; per això els meus llavis us lloaran. Que tota la vida us pugui beneir i alçar les mans lloant el vostre nom. Saciat del bo i millor, us lloaré amb el goig als llavis. Quan des del llit us recordo, passo les nits pensant en vós, perquè vós m’heu ajudat, i sóc feliç sota les vostres ales. La meva ànima s’ha enamorat de vós, em sosté la vostra mà. (Sl 62,2-9) Pere Fradera “me fecit”