1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.2. La reconstrucció del saber des de bases segures Pàgina 233 La demostració de l’existència del món extramental Pren-ne nota! Pàgina 233 Punt de partida: Disposem d’una facultat passiva que ens permet rebre les idees (sentir), per tant, hi ha d’haver alguna facultat activa que sigui capaç de produir-les. Quin és l’origen de les idees que anomenat adventícies? No sóc jo: aquestes idees no responen a mi voluntat. Podrien procedir de Déu però la major part dels éssers humans tenim la inclinació a creure que procedeixen de les coses materials. Clau de la demostració: com que Déu és perfecte i veraç és impossible que vulgui que ens enganyen tots en pensar així, per tant, El món material (substància extensa o res extensa) existeix . Déu garanteix que les coses (que són materials) són la causa de les meves idees (adventícies) però no que les coses siguin tal com les percebem pels sentits. José Vidal González Barredo

1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.3. Límits del coneixement: el món com a representació Pàgina 234 En quina mesura les idees són un reflex de les coses? Restablert el saber sobre noves bases, persisteix la desconfiança dels sentits: Les coses són tal com les percebem? S’ha de distingir entre: Text pàgina 234 Qualitats primàries Conegudes per la raó / quantificables (matematitzables). Són objectives: se’ns mostren clara i distintament (Déu → garantia). Són: magnitud (extensió en longitud, amplada i profunditat), figura, nombre, situació, duració (temps) i moviment. Qualitats secundàries Conegudes a través dels sentits / no quantificables. Són subjectives: un producte o afecció dels sentits (no posseïm cap certesa). Són: colors, olors, sons, sabors, etc.

1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.3. Límits del coneixement: el món com a representació Pàgina 235-236 Coneixem les idees, no les coses: el món com a representació Quines conseqüències té el dubte metòdic cartesià sobre la teoria del coneixement posterior? Es posa en dubte el realisme gnoseològic. Són les nostres idees una còpia fidel i idèntica del que són les coses? L' idealisme cartesià: la idea del món com a representació. El nostre coneixement és una representació mental de la realitat: el món com a representació. L’única evidència és que tenim idees a la ment: idealisme cartesià. Realisme moderat: només les qualitats primàries mostren com són les coses. Imatge I pàgina 235 Imatge II pàgina 235

1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.4. L’origen i la constitució del coneixement: les regles del mètode Pàgina 236 Pressupòsits gnoseològics del racionalisme modern Pren-ne nota! Pàgina 236 Són tres: Menyspreu de la informació dels sentits. Innatisme (primers principis). Les matemàtiques com a model de saber rigorós (more geometrico) (deducció). Per què cal un mètode? El mètode era el segon pilar que buscava per fonamentar el saber: La capacitat per conèixer és molt similar en tots els éssers humans. El que ens distingeix és la manera en què s’aplica (pensar correctament). El mètode ens assegura un “bon ús de la raó” per poder avançar de manera sistemàtica, ferma i segura.

1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.4. L’origen i la constitució del coneixement: les regles del mètode Pàgina 237-238 Quan utilitzem rectament la raó?: els tipus de coneixement Per Descartes hi ha dos úniques formes de coneixement correcte: «Llum natural» de la raó que capta de manera immediata un concepte simple. Se’ns imposa (evidència) i no hi ha cap possibilitat de dubte (certesa absoluta). La intuïció Moviment continu de la raó que capta les connexions entre uns conceptes simples i altres. Hi ha possibilitat d’error ja que és mediata i ens basem en la memòria. La deducció Text I pàgina 237 Text II pàgina 237 Imatge I pàgina 237 Imatge II pàgina 237

1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.4. L’origen i la constitució del coneixement: les regles del mètode Pàgina 239-240 Com podem assegurar l’avenç?: les regles del mètode Pren-ne nota! Pàgina 239 Text pàgina 239 Regla I: Enunciació del criteri de veritat L’evidència racional com a criteri de veritat. Precaucions per a no caure en l’error: evitar la precipitació i la prevenció. Regla II: Anàlisi Descompondre les qüestions complexes en elements més senzills → conceptes simples (captats per intuïció). Regla III: Síntesi Intuir relacions i connexions entre els elements simples per remuntar-se fins les qüestions complexes (mitjançant la deducció). Regla IV: Enumeració Revisar i corregir els possibles errors i/o oblits. Imatge pàgina 239 Imatge pàgina 240