+ La primera part d’aquest salm descriu amb un to marcadament pessimista els pecats que podreixen la societat. El més important de tots és la negació de Déu, que el salmista condemna com la més gran insensatesa (vv. 1-3). + La segona part conté una invectiva contra els opressors dels pobres, perquè no volen adonar-se del càstig que el Senyor els té reservat (vv. 4-6). + L’últim verset expressa el desig que el Senyor faci arribar millors temps per al seu poble.

1. AMB ISRAEL 2. AMB JESÚS 3. AMB EL NOSTRE TEMPS Es tracta del poble d’Israel, exiliat a Babilònia, minoritari enmig de pagans vencedors, pobre, oprimit per rics afamats i insaciables. Enmig d’un poble de pobres, s’aixeca un PROFETA que crida als quatre vents la seva exhortació: qualifica l’ateu de “boig”, d“insensat”; diagnostica la universalitat del mal: “tots esgarriats, corromputs”... anuncia el capgirament d’aquestes situacions: el mal desapareixerà, els justos seran alliberats. 2. AMB JESÚS Dir que no queda ni un sol home que cerqui Déu, no és potser una exageració oriental? Ara bé, Jesús un dia, féu la mateixa pregunta dramàtica: “Però el Fill de l'home, quan vingui, ¿trobarà fe a la terra?” (Lc 18,8). 3. AMB EL NOSTRE TEMPS Ens queda l’esperança que és més forta! Són les paraules que Paul Claudel fa cantar a Joanna d’Arc, sobre la foguera, en el mateix moment en què aparentment està vençuda. I en el desert ateu del seu temps, el salmista cantava ja la seva certesa: “Déu està amb els justos... És el seu refugi... Farà arribar la salvació...”

Pensen dintre seu els insensats: «Déu no és res.» Són corromputs, és detestable el seu obrar, ningú no fa el bé.

El Senyor guaita des del cel per veure com són els homes, per observar si n’hi ha cap d’assenyat que busqui Déu.

S’han desviat, s’han pervertit tots plegats, ningú no fa el bé, ni un de sol.

Aquests malèfics veuran clarament, i ho proclamaran, que els qui devoren el seu poble, és pa sagrat que devoren.

Quin esglai s’apodera d’ells quan veuen que Déu fa justícia. Es reien de la causa del pobre, i han vist com Déu l’empara.

Jacob s’omplirà de goig, Oh! Que vingui de Sió la salvació d’Israel. Quan el Senyor renovi la vida del seu poble, Jacob s’omplirà de goig, Israel s’alegrarà.

“El Senyor guaita des del cel per veure com són els homes, per observar si n’hi ha cap d’assenyat que busqui Déu”. Em sento mogut, Senyor, per aquesta imatge vostra en què mireu des del cel els homes que heu creat, i no en trobeu ni tan sols un que us cerqui de cor. Endevino la vostra desil·lusió i la vostra tristesa. Sembla que aneu cercant algú de qui pugueu fiar-vos, algú a qui pugueu cridar per encomanar-li el vostre treball entre els homes. La humanitat segueix esgarriada sense Vós, i voleu tenir almenys alguns homes que us serveixin de missatgers, de profetes, d’agents de la vostra gràcia que recordin als homes que Vós els estimeu, que repeteixin les vostres promeses i proclamin la vostra llei. Una vegada vau dir en veu alta prop d’on Isaïes pogués sentir-vos: “Qui hi enviaré? Qui ens hi anirà?”. I ell contestà espontàniament: “Aquí em teniu, Senyor. Envieu-m’hi”. I a l’instant li donàreu l’ordre: “Vés a dir a aquest poble...” Jo no sóc Isaïes, Senyor, però us estimo, sento zel per la vostra glòria, i ara acabo de sentir les vostres paraules. Les prenc com una invitació personal que em feu, faig un pas endavant i m’ofereixo al treball. Aquí em teniu, Senyor. Envieu-m’hi.

Senyor Déu, que observeu des del cel els fills d’Adam i habiteu enmig del vostre poble, l’Església; us demanem que sigui, per a tots els homes i tots els pobles, fidel testimoni de la vostra presència en el món. Per Jesucrist, Senyor nostre.