▬ El salm 115 resumeix perfectament el sentiment d'Israel en el sopar pasqual, o Seder, en la primera nit de la festa. ▬ Horriblement oprimit ("he patit molt"), va obtenir del faraó d'Egipte el permís per a sortir de la foguera. De seguida, però, sent que li trepitja els talons l'exèrcit egipci ("deia, veient-me perdut: ‘Els homes tots enganyen’"). ▬ Experiència profunda de la duplicitat humana. Moririen empresonats entre el Mar Roig a l'esquena i els terribles carruatges del faraó al davant... En aquest moment s'obre el mar ("al Senyor li doldria la mort dels qui l’estimen"). ▬ Amb immensa emoció, el salmista passa de sobte a la segona persona: "Ah, Senyor, sóc el vostre servent, ho sóc des del dia que vaig néixer. Vós em trencàreu les cadenes. Us oferiré una víctima d’acció de gràcies, invocaré el vostre nom...“ ▬ El sopar pasqual era, doncs, un immens crit d'alegria i d'acció de gràcies "al Déu salvador", que salva de la desgràcia i de la mort. ▬ Aquest fou el sopar que Jesús va viure aquell vespre, l'últim que va menjar abans de morir i ressuscitar.

Crec amb tot el cor, tot i que deia: «Que en sóc, de dissortat», tot i que deia, veient-me perdut: «Els homes, tots enganyen.»

¿Com podria retornar al Senyor tot el bé que m’ha fet? Invocant el seu nom, alçaré el calze per celebrar la salvació.

Compliré les meves prometences, ho faré davant del poble. Al Senyor li doldria la mort dels qui l’estimen.

Ah, Senyor, sóc el vostre servent, ho sóc des del dia que vaig néixer. Vós em trencàreu les cadenes.

Us oferiré una víctima d’acció de gràcies, invocant el vostre nom, compliré les meves prometences, ho faré davant del poble, als atris de la casa del Senyor, al teu bell mig, Jerusalem.

«Compliré les meves prometences, ho faré davant el poble.» M'alegro, Senyor, d'haver fet els vots. M'alegro d'aquell dia en la meva joventut quan, amb una generositat oberta i un entusiasme feliç, us vaig consagrar públicament la meva vida en pobresa, castedat i obediència. Em sento orgullós/a d'aquell moment, i ho considero un nou naixement en el vostre servei i en el servei a tots els homes per vós. Em congratulo d'haver fet els vots, i vull renovar-los avui en agraïment per aquell dia i amb la clara determinació que, si no els hagués fet llavors, els faria ara. Torneu a acceptar la consagració de la meva vida, Senyor, com l'acceptàreu aquell dia, i eixampleu l'alegria que aquesta consagració ha portat a la meva vida. Ara sé una mica més, sobre la pobresa, la castedat i l'obediència, del que sabia el dia que vaig pronunciar aquestes tres paraules en veu alta en presència dels meus germans, de genolls davant el vostre altar. He mesurat amb les meves pròpies caigudes la profunditat del meu lliurament, i he après a força d'errors el sentit pràctic de l'ideal excels. Fins i tot tinc dubtes de vegades, no sé què contestar a les preguntes que d’altres em fan, sento parlar de noves interpretacions i enfocaments moderns, i de vegades em costa reconèixer el sentit original entre el nou vocabulari. Però jo sé bé el que dic, el que aquestes tres paraules sagrades han significat per a mi en la meva vida i el que signifiquen en la història i la tradició del poble de Déu, del qual som part com a representants i servidors. M'he lliurat a vós, en cos i ànima, per la glòria del vostre nom i el servei dels altres. Aquest és el resum clar i definit. El que ara us demano és la gràcia que aquesta convicció es tradueixi en acció en la meva conducta diària, i el meu lliurament verbal es faci compromís real.

Pare admirable, Déu nostre, que, amb la mort i la resurrecció del vostre Fill Jesucrist, ens heu omplert d'esperança, feu que la nostra existència sigui una contínua acció de gràcies, perquè tots els homes puguin arribar a conèixer-vos i a glorificar-vos, fins a assolir la plenitud del vostre amor i de la vostra vida.