Diverses parts (òrgans) 2. El problema de l’ésser humà: unitat substancial indissoluble 2.1. Què és l’ésser humà? La naturalesa humana Pàgina 103-104 Crítica a l’antropologia orficopitagòrica L’ésser humà és una ésser natural, per tant, és una unitat substancial: Cos i ànima no són dues substàncies distintes, per tant, no poden existir per separat (Negació de la immortalitat de l’ànima). Ésser humà Cos Matèria Ànima Forma Què són el cos i l’ànima i quina és la seva relació Ésser humà Cos Potència Instrument (òrganon) Diverses parts (òrgans) Ànima Acte (essència) Principi vital Principi moviment Text pàgina 104 José Vidal González Barredo

2. El problema de l’ésser humà: unitat substancial indissoluble 2.2. Tipus d’ànima: teoria de les potències de l’ànima Pàgina 105 Tots els éssers vius tenen ànima però no tenen les mateixes capacitats i funcions. Segons les potencialitats vitals de cada tipus d’ésser viu podem distingir tres tipus d'ànimes (les superiors integren les inferiors): Ànima vegetativa La nutrició, el creixement i la reproducció. Finalitat: conservació de l’individu i l’espècie. Ànima sensitiva Coneixement sensible (percepció sensorial, imaginació, memòria i sentiments de dolor i plaer), desitjos i apetències corporals( desig sexual i gana), algunes emocions i el moviment local. Ànima racional L’enteniment: la capacitat de pensament i reflexió. La voluntat: el propòsit conscient i deliberat.

3. El problema del coneixement: teoria de l’abstracció 3.1. Principis bàsics de l’empirisme clàssic Pàgina 106-107 La crítica de la gnoseologia racionalista de Plató La negació de l’idealisme platònic (que les idees tinguin existència separada i independent de les coses) i de la immortalitat de l’ànima impossibilita l’acceptació de: La idea del coneixement com a reminiscència. L’existència de les idees innates. Negació de les idees innates. “No hi ha res en l’enteniment que abans no hagués estat en el sentits”. L’ésser humà com a unitat d’operacions. Els principis empiristes de la gnoseologia aristotèlica Text pàgina 106

3. El problema del coneixement: teoria de l’abstracció 3.2. Com és possible el coneixement sensible? Pàgina 107-108 El coneixement sensible: És la base de tot el coneixement. Té per objecte els fets i les coses singulars i concretes. És comú a l’ésser humà i a una part dels animals. Percepció sensorial Rebre l’empremta de les qualitats sensibles dels objectes particulars mitjançant la informació dels sentits (conèixer els accidents). Realisme cognoscitiu. Imaginació i memòria Retenir, conservar i reproduir les imatges afeblides d’aquestes empremtes en absència de l’objecte original (permet l’aprenentatge) Experiència Integra les funcions anteriors. Preveure el que succeirà a partir de l’observació i el record de la repetició de determinades seqüències causals en les nostres sensacions.

3. El problema del coneixement: teoria de l’abstracció 3.3. Com és possible el coneixement intel·lectual? Pàgina 108-109 El coneixement intel·lectual: Només és a l’abast de l’ésser humà. Té com a base el coneixement sensible. Té per objecte el que és permanent i universal en les coses (essència). Permet el coneixement científic (universal i necessari). Com és possible el coneixement de les essències? (formació de conceptes) A través del procés d’abstracció en qui intervé l’enteniment: Teoria de l’abstracció Enteniment pacient (potència) Enteniment agent (acte) Imatge pàgina 109

3. El problema del coneixement: teoria de l’abstracció 3.3. Com és possible el coneixement intel·lectual? Pàgina 109 Realisme gnoseològic El concepte és un reflex fidel de l’essència de les coses. L’essència és quelcom real que: Existeix a les coses (com a forma substancial), o En la nostra ment com idea resultat del procés d’abstracció (substància segona), Però no té existència separada i independent (com afirmava Plató). Els conceptes són la base que possibilita: La nostra capacitat de raonar. El coneixement científic.