PUBLI VIRGILI MARÓ ENEIDA cant II Traducció: Joan Bellès

Eneas explica la destrucció de Troia Conticuere omnes intentique ora tenebant; / inde toro pater Aeneas sic orsus ab alto: s Tots van callar, i mantenien fixa la mirada, plens d’atenció; llavors, el pare Eneas, des de dalt del llit, començà així: Eneida, II, 1

Infandum, regina, iubes renovare dolorem Troianas ut opes et lamentabile regnum eruerint Danai,… És indescriptible, oh reina, el dolor que m’obligues a renovar contant de quina manera els dànaus destruïren el poder de Troia i aquell regne digne de compasió Eneida, II, 3

Et iam nox umida caelo praecipitat suadentque cadentia sidera somnos A més, ja en el cel la nit humida declina, i els estels en devallada conviden a dormir Eneida, II, 10

Però, si tan gran és el teu desig de conèixer els nostres infortunis, i de sentir en pocs mots el darrer esforç de Troia, començaré. Sed si tantus amor casus cognoscere nostros / et breviter Troiae supremum audire laborem, / incipiam.

El cavall de Troia Fracti bello fatisque repulsis / ductores Danaum tot iam labentibus annis / instar montis equum divina Palladis arte / aedificant…/ Desfets per la guerra i rebutjats pels destins, els dirigents dels dànaus, en passar ja tants anys, construeixen, per inspiració divina de Pal.las, un cavall de la mida d’una muntanya Eneida, II, 13

Timeo Danaos et dona ferentis Votum pro reditu simulant Timeo Danaos et dona ferentis “recelo dels grecs, fins i tot quan fan ofrenes” Eneida, II, 49

Laocoont, havent parlat… Sic fatus, ingentem hastam in latus feri contorsit. insonuere cavae gemitumque dedere cavernae. Laocoont, havent parlat… Engegà la llança enorme contra el costat de la fera. Ressonaren les profundes cavitats, i deixaren anar un gemec

Mort de Laocoont i els seus fills Els serpents, amb moviment segur, s’en van de dret cap a Laocoont, i per començar, cada un d’ells envolta els tendres cossos dels seus dos fills i devora a mossegades els seus membres malaurats. Illi agmine certo / Laocoonta petunt; et primum parva duorum / corpora natorum serpens amplexus uterque / implicat et miseros morsu depascitur artus; Eneida, II, 212

Tot seguit s’apoderen del pare, que acudia a socòrrer-los brandint les armes, i l’estrenyen amb les seves espires enormes Eneida, II, 218 Post ipsum auxilio subeuntem ac tela ferentem / corripiunt spirisque ligant ingentibus;

Els troians hem deixar d’existir, ha deixat d’existir Ílion i la glòria immensa dels teucres; Els grecs són amos de la ciutat en flames Destrucció de Troia Fuimus Troes, fuit Ilium et ingens / gloria Teucrorum; Incensa Danai dominantur in urbe. Eneida, II 325

Cassandra Ecce trahebatur passis Priameia virgo /crinibus a templo Cassandra adytisque Minervae Vet aquí que la verge Cassandra, filla de Príam, era arrossegada fora del temple i del santuari de Minerva

ad caelum tendens ardentia lumina frustra, Alçant inútilment vers el cel els seus ulls ardents, ad caelum tendens ardentia lumina frustra, lumina, nam teneras arcebant vincula palmas. Només els ulls, perquè les tendres mans les tenia lligades amb cadenes Eneida, II, 403

Qua mens tam dira, miserrime coniunx, impulit his cingi telis? Fins i tot el vell Príam vol lluitar, i Hècuba quan el veu: “Quin pensament tan sinistre t’ha empès, dissortat espòs, a cenyir-te aquestes armes? Qua mens tam dira, miserrime coniunx, impulit his cingi telis? Eneida, II, 519

Eneas salva Anquises i Ascani Ergo, age, care pater, cervici imponere nostrae; / ipse subibo umeris nec me labor iste gravabit /… / Eneida, II, 707 Apa, doncs, estimat pare, puja damunt el meu clatell, jo mateix et duré a les espatlles i no em serà feixuc aquest esforç

I que la muller segueixi de més lluny els nostres passos mihi parvus Iulus / sit comes, et longe servet vestigia coniunx Que el petit Iulus vagi al meu costat

Però Creüsa no acompanyarà Eneas Fi del Cant II Ángel Martínez Reche