1. El pas del mite al logos 1.3. El naixement de la filosofia occidental Pàgina 15 Segle VII al VI aC: situació de profunda crisi El context històric: la crisi de l’estat aristocràtic Explosió demogràfica: expansió i creació de noves colònies El desenvolupament del comerç marítim provoca: Canvis econòmics: Els gens, en el contacte amb l’Orient, busquen l’opulència Aparició de la moneda (substitueix el bescanvi): nova forma de riquesa Emergència de una nova classe artesanal (mitjancera entre gens i demos) Trencament de l’aïllament cultural: relativisme cultural L’impacte a l’entrar en contacte amb nous coneixements, formes de vida i costums exigeix una nova mentalitat respecte a: La moral aristocràtica: necessitat d’estabilitzar la situació política (d’enfrontament continu) i d’introduir el dret i la noció de justícia per possibilitar el compliment dels tractes comercials La religió tradicional: relativització de les seves creences i déus La interpretació de la realitat: inici de la crítica del pensament mític

1. El pas del mite al logos 1.3. El naixement de la filosofia occidental Pàgina 16 El context polític que va possibilitar l’aparició de la polis Punt de partida: situació d’anomia (absència de lleis) La destrucció del Palau havia deixat un buit de poder i les relacions socials estaven presidides per la violència, la injustícia i l’arbitrarietat Objectiu: necessitat de reformar la vida social en funció de la comunitat S’havien de limitar les ànsies de poder i riquesa, i els excessos dels gens El “Set savis”: la introducció de la justícia (diké) i del debat a l’àgora Es buscava harmonitzar els diferents elements de la ciutat mitjançant una nova ètica política basada en la igualtat Dos models de participació política que s’apliquen progressivament: L’Eunomia . Soló 594 aC. : el poder, que es reparteix entre els “iguals”, és proporcional al mèrit (jeràrquic). Les decisions són debatudes en l’àgora i es substitueix la força per la paraula, les relacions de submissió i dominació per les de tipus contractual La Isonomia. Clístenes 514 aC. : el poder es reparteix per igual entre tots els “ciutadans” (igualtat democràtica). S’exerceix de forma rotativa i presidit per relacions de simetria i reciprocitat. Es produeixen reformes administratives per disminuir el poder i la influència dels gens

1. El pas del mite al logos 1.3. El naixement de la filosofia occidental Pàgina 17 El context sociocultural que va possibilitar el naixement de la filosofia Predomini de la paraula sobre altres instruments de poder Ja no és la sentència ritual sinó el debat contradictori (discurs argumentat en lluita amb altres discursos) Comença a tenir més pes els arguments utilitzats que la persona que els utilitza Plena publicitat i el desenvolupament de l’esperit crític Tot s’exposa públicament per ser criticat i analitzat: els comportaments, els costums, els coneixements, etc. (no només els temes polítics) Procediments oberts (públics) enfront dels secrets: justícia, religió, sabers Aparició d’una religió oficial i pública (també sotmesa a debat i crítica) enfront de les religions mistèriques i secretes (requerien ritus d’iniciació) Recuperació de l’escriptura Divulgació dels coneixements i constitució d’una cultura comú Aparició de la llei escrita: Passa de ser un privilegi dels rics a ser una norma racional comuna a tots N’assegura la permanència i l’objectivitat Malgrat que expressa un ordre sagrat està sotmesa a revisió i modificable a l’àgora

1. El pas del mite al logos 1.3. El naixement de la filosofia occidental Pàgina 18 El pensament racional: la filosofia com a resposta a la recerca del sentit Origen i objecte d’estudi Polis democràtica de Milet segle VI aC, neix com: Una crítica al mite però amb la mateixa ambició explicativa Una nova forma de reflexió sobre la naturalesa (physis) en els àmbits de: La Cosmogonia: origen de l’univers La Cosmologia: la seva estructura i funcionament Els fenòmens meteorològics i geològics Esquema explicatiu Text I pàgina 19 Text II pàgina 19

1. El pas del mite al logos 1.3. El naixement de la filosofia occidental Pàgina 19 Esquema explicatiu (trets característics) Absència de la referència a elements sobrenaturals Naturalisme: no hi ha res que no sigui naturalesa. La intervenció dels déus es canvia per l’acció d’elements o qualitats naturals que interactuen entre si (processos naturals) Resultat de la indagació racional Racionalisme: les explicacions no són el resultat de la revelació sinó de la combinació de l’observació de la naturalesa (sentits) i la reflexió racional (raó) a la recerca de regularitats Model determinista Necessitat: l’arbitrarietat del model mític se substitueix per un ordre que sempre es repeteix (regularitat), que és així i no pot ser d’altra manera i que podem conèixer si observem allò que quotidianament passa a la naturalesa La voluntat i arbitrarietat dels déus se substitueix per les lleis de la naturalesa Il·lustració pàgina 20 Text pàgina 20 José Vidal González Barredo