El salm 47 és un cant en honor de Sió, “la ciutat el gran rei” (v El salm 47 és un cant en honor de Sió, “la ciutat el gran rei” (v. 3), en aquell.

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Els colors de l’ Advent.
Advertisements

Al vostre gust amb el  Amb so  CONTE PER A UNA NIT D’ESTELS.
► Aquest salm és una imprecació envers aquells que tenen la missió d’impartir justícia entre els homes. En l'espiritualitat del poble d'Israel els.
+ Aquesta breu pregària és una súplica per a demanar la protecció divina enmig de l'opressió (v. 5). + La petició va acompanyada d'una professió de.
Aquest salm rememora el trasllat de l’Arca de l’Aliança al mont Sió (2Sa 6,12-19). Les dues parts que l’integren es corresponen en perfecte paral·lelisme.
X. Amb Jesús, per sempre, a la casa del Pare
V. Jesús entrega la seva vida per nosaltres
CORAL DEL PARE CLARET.
► Aquest salm és una imprecació envers aquells que tenen la missió d’impartir justícia entre els homes. En l'espiritualitat del poble d'Israel els.
Aquest salm consta de tres parts. La primera és un breu himne al Creador (vv. 1-2). La segona, de to sapiencial, enumera les condicions morals que.
CATECISME de la Conferència Episcopal Espanyola Jesús és el Senyor.
21 de l’any cB Regina Pregar escoltant el “Pie Jesu” de Marcel Olm, ens posa al costat de Jesús.
Aquest bonic poema sapiencial és una invitació a la confiança en la Providència divina. El salmista vol inculcar que només Déu pot assegurar la prosperitat.
II. Déu és el nostre Pare 4. La creació és obra de l’amor de Déu.
Lloa el Senyor, ànima meva La lloança expressada en aquest salm es fonamenta en el poder creador del Senyor (v. 6) i en la seva bondat envers els.
El tema d’aquest himne és la reialesa universal del Senyor (vv El tema d’aquest himne és la reialesa universal del Senyor (vv. 3,7-9) manifestada.
L'espectacle de la ciutat santa, protegida per un cèrcol de muntanyes, suscita l'actitud de profunda confiança en Déu, que es reflecteix en aquest.
► Tot l'univers –des dels àngels fins als éssers inanimats– és convidat en aquest salm a entonar un cant de lloança al Senyor. ► El motiu de la lloança.
Música d’ Advent A. Pärt Déu és amb nosaltres QUARTA SETMANA D’ADVENT.
Privat del temple i exiliat en terres paganes, un levita expressa els seus actuals turments, a causa de les burles vexatòries dels pagans que l’envolten.
En aquest cant d'acció de gràcies, la comunitat expressa la seva fervent lloança i reconeixement al Senyor per tots els beneficis rebuts de les seves.
Amb algunes lleus modificacions (v Amb algunes lleus modificacions (v. 6), aquest salm és una repetició del salm 13, i s’hi descriuen els pecats que.
La primera estrofa d'aquest cant processional (vv La primera estrofa d'aquest cant processional (vv. 1-2) és una invitació a l'alegria i a l'acció.
En aquesta bonica oració –composta per celebrar la collita (Ex 23,16)– la comunitat agraeix al Senyor els fruits de la terra (v. 7). A més, li suplica.
En aquesta lamentació, apareixen reflectits els diversos moments d'una acció litúrgica, celebrada amb motiu d'una greu derrota nacional. En la primera.
La característica dominant d'aquest salm és l'absoluta confiança en el Senyor, malgrat l'hostilitat i la persecució. ► El salmista se sent del tot.
Ens alimentam amb el cos i la sang del Senyor
En aquesta bonica oració –composta per celebrar la collita (Ex 23,16)– la comunitat agraeix al Senyor els fruits de la terra (v. 7). A més, li suplica.
● Un home perseguit implacablement (v ● Un home perseguit implacablement (v. 9) apel·la al poder de Déu perquè el deslliuri dels seus adversaris.
Música d’ Advent A. Pärt R E V I U R À ! SEGONA SETMANA D’ADVENT.
Himne al Senyor rei V. 1 : Comença segons la fórmula clàssica convidant a la lloança i enunciant-ne el motiu. V. 2 : Les victòries de Déu són accions.
● La lloança continguda en aquest cèlebre himne, expressa la intuïció poètico-religiosa del salmista, que contempla amb ulls admirats l’obra de Déu.
Aquest poema –com els altres "Cants de Sió" (Sl 45; 47; 86)– expressa l'amor i l'admiració dels israelites per la seva ciutat santa. ► En elegir Jerusalem.
+++ És probable que aquest "Cant de Sió" (Sl 45; 47; 75) hagi estat interpretat de diferents maneres en èpoques diverses. En la seva forma original,
En aquest salm –el més breu del saltiri– totes les nacions són convidades a lloar el Déu d’Israel (v. 1), per l'immens amor que té envers el seu poble.
Aquest salm presenta la figura d'un home que té la seva casa entre els gentils; els seus ulls, però, estan fermament fixos a Jerusalem, on, en el.
La característica d’aquest salm és un sentiment de confiança pregona en Déu –expressat amb un llenguatge d’incomparable bellesa poètica. En la primera.
► La frase inicial d'aquest "Himne a la reialesa del Senyor" (cf ► La frase inicial d'aquest "Himne a la reialesa del Senyor" (cf. Sl 46; 92; 95;
Mentre s’ofereix el sacrifici del matí (Ex 29 Mentre s’ofereix el sacrifici del matí (Ex ), un fidel israelita exposa el seu cas al Senyor.
- l’arbre ple de vitalitat simbolitza la felicitat dels justos; El Salteri comença amb aquesta “Benaurança”, que ve a ser un pròleg de tot el llibre.
- l’arbre ple de vitalitat simbolitza la felicitat dels justos; El Salteri comença amb aquesta “Benaurança”, que ve a ser un pròleg de tot el llibre.
La proclamació de la reialesa del Senyor és associada en aquest himne a dos esdeveniments decisius de la seva obra salvífica: la creació i el judici.
Un home desterrat —probablement un levita— sospira per tornar a gaudir de la presència divina, vivint constantment al costat del santuari de Déu (v.
+ Aquesta breu pregària és una súplica per a demanar la protecció divina enmig de l'opressió (v. 5). + La petició va acompanyada d'una professió de.
+ L'amor del Senyor envers el seu poble i la victòria que li té assegurada (v. 4) són el motiu proposat a la comunitat cultual per a convidar-la a.
Lloa el Senyor, ànima meva La lloança expressada en aquest salm es fonamenta en el poder creador del Senyor (v. 6) i en la seva bondat envers els.
Celebració FINAL DE CURS.
Columnes de la Basílica de Betlem
Vivim-la amb el sacerdot
+ Aquest salm és la súplica d'un home perseguit i acusat injustament. + Convençut de la seva innocència (v. 5), el salmista demana que els seus enemics.
La felicitat dels justos –forjada amb els petits plaers de la vida familiar– és el tema central d’aquest bell poema. Al final del salm (v. 5) l’horitzó.
EL REGNE ÉS ENMIG NOSTRE EL REGNE ÉS ENMIG NOSTRE
És una nit tenebrosa, en la qual ronden feres voraces És una nit tenebrosa, en la qual ronden feres voraces. L'orant està esperant que despunti l'alba.
Aquest vibrant himne de lloança celebra la majestat i el poder de Déu, que es manifesten en la força de la tempesta. La “veu del Senyor” és el tro,
Aquest cant litúrgic d’acció de gràcies està estretament vinculat amb el salm 19; la súplica del poble abans de la batalla ha estat escoltada, i el.
La proclamació de la reialesa del Senyor és associada en aquest himne a dos esdeveniments decisius de la seva obra salvífica: la creació i el judici.
ABBÀ, PARE ! PENTECOSTA 2007.
Somni de Nadal. Somni de Nadal.
El Salmo 47 es un canto en honor de Sión, "la ciudad del gran rey" (Sal 47, 3), entonces sede del templo de Señor y lugar de su presencia en medio.
Cant espiritual Joan Maragall.
► Aquesta súplica es caracteritza per les expressives imatges amb què el salmista descriu les insídies dels seus adversaris (vv. 2-7) i la intervenció.
AL·LELUIA! PASQUA 2007.
+ En aquest breu i bonic salm s’estableixen les condicions necessàries per a esdevenir “hoste” del Senyor, és a dir, per a entrar en el Santuari i.
Davant l’amenaça d’un perill mortal, el salmista demana al Senyor que respongui favorablement a la seva demanada, alliberant-lo de la mort (vv. 1-3)
Mentre s’ofereix el sacrifici del matí (Ex 29 Mentre s’ofereix el sacrifici del matí (Ex ), un fidel israelita exposa el seu cas al Senyor.
NO TINGUIS POR, QUE JO SÓC AMB TU
Aquest salm celebra les perfeccions divines que es revelen en les seves obres meravelloses: èxode, mannà, aliança, terra promesa, festes. Servir un.
La “Música callada” de F. Mompou convida a l’adoració
Zona de Dotaín, entre Galilea i Samaria
+ Envoltat d’enemics que miren d’arrabassar-li la confiança en Déu (v + Envoltat d’enemics que miren d’arrabassar-li la confiança en Déu (v.3), el.
Transcripción de la presentación:

El salm 47 és un cant en honor de Sió, “la ciutat el gran rei” (v El salm 47 és un cant en honor de Sió, “la ciutat el gran rei” (v. 3), en aquell temps seu del temple del Senyor i lloc de la seva presència enmig de la humanitat. La fe cristiana l’aplica ja a la “Jerusalem de dalt”, que és “la nostra mare” (Ga 4,26). Aquest salm té dues parts: ● La primera és una joiosa celebració de la ciutat santa, la Sió victoriosa contra els assalts dels enemics, serena sota el mantell de la protecció divina (vv. 3-8). Es tracta d’una mena de lletania de definicions d’aquesta ciutat: és una altura admirable que s’alça com un far de llum, una font d’alegria per a tots els pobles de la terra. ● La segona part del salm (vv. 10-14). Després del gran cant de lloança a Déu fidel, just i salvador (vv. 10-12), es realitza una mena de processó entorn del temple i a la ciutat santa (vv. 13-14). Sió és l’espai d’una cadena ininterrompuda d’accions salvífiques del Senyor, que s’anuncien en la catequesi i se celebren en la litúrgia, per tal que perduri en els creients l’esperança en la intervenció alliberadora de Déu. ● En l’antífona conclusiva, és molt bonica una de les més elevades definicions del Senyor com a pastor del seu poble: “Ell ens guiarà per sempre més” (v. 15).

Aquest vibrant poema és una expressió de fe i de confiança en el Senyor, la presència del qual en el temple de Sió feia de Jerusalem la “Ciutat de Déu” (v. 9) i era una garantia de seguretat per a Israel (v. 4). Els vv. 5-8 semblen ser la representació poètica de tots els perills que podien amenaçar la Ciutat santa, i que ella havia de desafiar confiadament, perquè el Senyor era el seu baluard inexpugnable. Els versets finals (13-15) són un cant processional, dirigit als pelegrins que anaven a Jerusalem amb motiu de les grans festivitats (Ex 23,14-17).

És gran el Senyor, no ens cansem de lloar-lo a la ciutat del nostre Déu. La seva muntanya santa és admirable, és el goig de tot el món. La muntanya de Sió és a tocar del cel, és la ciutat del rei dels reis; Déu sobresurt com un castell enmig dels seus merlets.

Uns reis s’havien aliat per atacar-la junts. S’han esverat només de veure-la, i han fugit desconcertats; els ha agafat allà mateix un tremolor, un dolor, com a la dona quan infanta, igual que les ventades de llevant quan estavellen els vaixells de Tarsís. Ho havíem sentit a dir, i ara ho hem vist: la ciutat del nostre Déu, la ciutat del Senyor de l’univers, Déu la manté ferma per sempre.

Déu nostre, evoquem el record del vostre amor, enmig del temple; sou conegut d’un cap a l’altre de la terra, sou lloat pertot arreu, el vostre braç escampa la bondat. S’alegra la muntanya de Sió, estan de festa les viles de Judà, i celebren els vostres determinis.

Recorreu les muralles de Sió; compteu les seves torres, mireu les seves fortificacions, resseguiu-ne els merlets, i podreu dir després als vostres fills: «Aquest és el Senyor, el nostre Déu per sempre més; ell és el nostre guia.»

LA CIUTAT DE DÉU Sió és Jerusalem, la de la terra i la del cel, la pàtria del Poble de Déu, l’Església, la Terra Promesa, la Ciutat de Déu. M’alegro en sentir el seu nom, gaudeixo en pronunciar-lo, en cantar-lo, en omplir-lo amb els somnis d’aquesta pàtria estimada, amb els paisatges de la meva imaginació i els colors del meu anhel. “Gran és el Senyor, i molt digne de lloança a la ciutat del nostre Déu.” M’entretinc en el meu somni de la ciutat celestial, i després obro els ulls i m’enfronto al dia, disposat a recórrer amb el tràfec necessari els carrers de la ciutat terrena on visc. Veig carrerons que serpentegen i racons bruts, passo pel costat d’edificis foscos i tristes barraques, em barrejo amb el tràfic i la multitud, ensumo la presència pagana de la humanitat encara no redimida. I després torno a obrir el ulls. També aquesta ciutat meva, amb els seus carrerons tortuosos i el seu paviment turmentat, fou creada per Déu, és a dir, fou creada per l’home que havia estat creat per Déu, que ve a ser el mateix. Déu hi viu, en el silenci dels seus temples i en el soroll de les seves places. També és aquesta la Ciutat de Déu, perquè és la ciutat de l’home, i l’home és fill de Déu. Aquest descobriment alegra la meva vida i em reconcilia amb la meva existència urbana durant la meva permanència a la terra. Beneïda sigui la teva Ciutat i la meva ciutat, Senyor! “Recorreu les muralles de Sió; compteu les seves torres, mireu les seves fortificacions, resseguiu-ne els merlets, i podreu dir als vostres fills: Aquest és el Senyor, el nostre Déu per sempre més; ell és el nostre guia.”

Senyor, digne de lloança, el que havíem sentit a Sió ho hem vist en la vostra Església, fundada pel vostre Fill; us demanem, doncs, que ens feu dignes també de contemplar la glòria de la futura Sió.