Ludwigia peploides, una nova espècie de flora invasora al Gironès

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
FACTORES QUE AMENAZAN LA BIODIVERSIDAD Yailet A. Rodríguez Vélez Introducción a la Biología BIOL ONL Profa. Waleska Rosado.
Advertisements

i les seves característiques
PERQUÈ ELS RIUS HAN D’ARRIBAR AL MAR?
Plans usos embassaments i noves condicions navegació
UNITAT 7 EL RIU Biologia i Geologia 1r ESO 1.
LA DINÀMICA DELS ECOSISTEMES
EDUCACIÓ FARMACÈUTICA
LA CUENCA COMO UN SISTEMA  Para comprender el porqué la cuenca es un sistema es necesario explicar que:
Millores de transport públic a la Garrotxa
Actualització del mapa de soroll de trànsit de la ciutat de Girona.
Maria Fajardo Jordi Casado Pol Ayats Arnau Brunat Joel Rodriguez
LA GESTIÓ AMBIENTAL ALS PORTS DE CATALUNYA
Situació actual de la connectivitat pels peixos als rius gironins
Xarxa Productes de la terra
JUNTA LOCAL DE SEGURETAT DE MATARÓ
Mapa sonor del Delta del Llobregat
QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 6 DE LA HIDRÒLISI A LA NEUTRALITZACIÓ.
UD 7 EL MEDI NATURAL.
Arnau Estruch Pascual Llicenciatura en Màquines Navals
1. La Segona Revolució Industrial
Ens comuniquem per CEIP Salvador Espriu
El Comerç Just com a model econòmic solidari
II SIMPOSI “COMERÇ I CIUTAT”
introducció d’espècies exòtiques
Nutrició i Dieta És el procés d’entrada a l’organisme de les substàncies que el formen i que asseguren el seu funcionament. Una bona alimentació és requisit.
La custòdia aplicada a l’àmbit de la pesca
Gestió eficient dels recursos en els equipaments escènics i musicals
Presentació dels resultats de la primera fase del projecte PLANS DOCENTS i MATERIALS BÀSICS Barcelona, 22 setembre de 2016.
XARXA D’HORTS SOCIALS programa
Ports Nets: Un model de gestió integrada
- LIFE Potamo Fauna - Conservació en captivitat de nàiades en el marc del projecte LIFE Potamo Fauna M. Campos*, C. Feo*, R. Araujo** i Q. Pou* * Consorci.
Nutrició i Dieta És el procés d’entrada a l’organisme de les substàncies que el formen i que asseguren el seu funcionament. Una bona alimentació és requisit.
Les costes i els rius de Catalunya
DGCEC - ICEC SERVEI DE DESENVOLUPAMENT EMPRESARIAL (SDE)
Per un món sostenible Un projecte d’.
SINECOLOGIA La sinecologia estudia les relacions tròfiques (alimentació) dins els ecosistemes. Els cicles de matèria i energia en els ecosistemes.
ESTUDI DE LA VARIACIÓ DE LA DURESA TOTAL DE L’AIGUA EN EL CURS DEL RIU TER. MARIAN BOADAS ARPA LES ALZINES GIRONA.
QUAN EL RIU ARRIBA AL MAR: EL GALATXO D’EN SORRAPA
PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ I EXPLOTACIÓ DEL TRAMVIA SALT-GIRONA
Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya
Egipte i el Nil El riu Nil a part de ser molt llarg i gran, era la font de l’antic Egipte. És l’únic riu que neix en el Sud d’Egipte i finalitza al.
Infraestructures i Productivitat Universitat de Barcelona
LA GESTIÓ AMBIENTAL DELS PORTS COMERCIALS I INDUSTRIALS
La POBLACIÓ Conceptes Bàsics de Demografia
PREPARACIÓ PROVES D’ACCÉS A GRAU MITJÀ 2017
Primera cita de Dolomedes plantarius per la península Ibèrica a la comarca de Girona Adrià Bellvert Bantí.
FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISC BIOLÒGIC PELS PROFESSIONALS D'INFERMERIA
PLATJA DE SANT SEBASTIÀ
AGENDA CATALANA DEL CORREDOR MEDITERRANI
Implantació d'un sistema de gestió EMAS a la UPC.
Títol de la presentació
Generació d’energia elèctrica
LA NUTRICIÓ I LA SALUT.
Els Plans Especials Urbanístics de Protecció del Subsòl Presentació de la figura d’ordenació urbanística Joan Solà i Jordi Montaner GEOSERVEI PROJECTES.
PLA D’EVACUACIÓ Curs 2016/17 Generalitat de Catalunya
EL TERRITORI I EL RELLEU DE CATALUNYA
Xarxa de Custòdia del Territori
Els Plans Especials Urbanístics de Protecció del Subsòl (i 2) Metodologia (en preparacio): el cas del Baix Ter Joan Solà i Jordi Montaner GEOSERVEI PROJECTES.
MÀGIA POTÀGIA.
Salvador Vila Esteve Geografia i Història 1r d’ESO
Dr. Jordi Fàbrega Dr. Andreu Parareda.
LA GESTIÓ AMBIENTAL ALS PORTS DE CATALUNYA
SI NO PLORA EL CEL NO RIU LA TERRA
LA NUTRICIÓ I LA SALUT.
Actuacions del Govern de les Illes Balears davant l’episodi de sequera agrària Palma, 22 de febrer de 2016.
DINÀMICA DELS FACTORS BIOLÒGICS
Jornades Govern Obert. Diputació de Barcelona
Exercicis de quantificació de la concentració de dissolucions
Biblioteca escolar “puntedu”, espai de coneixement i aprenentatge
2-nov-19 Prof. Angel Bravo A..
Transcripción de la presentación:

Ludwigia peploides, una nova espècie de flora invasora al Gironès Jordi Bou Manobens Joan Font García

Flora invasora en ambients aquàtics Incidència (nombre d’espècies) de flora exòtica a les masses d’aigua de Catalunya La introducció d’espècies al·lòctones suposa, rere la destrucció d’hàbitats, el segon problema ambiental per ordre de magnitud que afecte la Biosfera a escala global Muga 150 sp. Fluvià 109 sp. Ter 95 sp. (Drake et al., 1989; Gaston,1994; Lonsdale, 1997; Devine, 1998; Mack et al., 2000; UICN, 2000). Llobregat (tram baix) 120 sp. (Andreu et al. 2011)

Noves introduccions 5es JORNADES DE MEDI NATURAL A GIRONA (2011) Novetats i actualitzacions del catàleg de flora vascular de Girona i rodalia (quadrat UTM 31T DG84) J. Font García, L. Vilar Sais, M. Corominas, I. Bustamante & M. Juanola 6es JORNADES DE MEDI NATURAL A GIRONA (2013) Azolla filiculoides i Stenopelmus rufinasus al riu Ter J.-R. Mor Roy, J. Masferrer Amat i L.C. Sabater Solà (J. Font)

Noves introduccions la Creueta (Quart) Pont de Pedra (Girona) (J. Bou) (J. Font)

El gènere Ludwigia a Catalunya Espècie Gènere Família Onagràcies Ludwigia L. peploides L. grandiflora L. palustris

La identificació de Ludwigia L. peploides L. grandiflora (Dandelot 2004) Imatges extretes de Dandelot (2004)

La identificació de Ludwigia L. peploides L. grandiflora estípules en forma de ronyo estípules de forma allargada pèls de 0,5-1 mm de llarg pèls de 1-2 mm de llarg Imatges extretes de Dandelot (2004)

Ludwigia sp. a Girona i rodalia? Port de la Selva : 1957 (Casas) L. grandiflora 1995 (Franquesa) L. grandiflora 2008 (rev. Verloove) L. peploides Palau-Saverdera : 1996 (HGI) rev. L. peploides Banyoles: 2005 (Campos) L. grandiflora 2014 no retrobada Desembocadura del Daró (Pals): 1981 ( Margalef-Mir) L. grandiflora 1985 (HGI) rev. L. peploides 2009 (HGI) rev. L. peploides 2014 no retrobada ? Girona: 2014 (cita) L. peploides Jafre: 2014 (HGI) rev. L. peploides Quart: 2013 (HGI) L. peploides 2014 (cita) L. peploides Romanyà de la Selva: 1989 (Casayas) L. grandiflora

Distribució d’origen

Cicle vital i hàbitat Habitat òptim Aigües lentes Llocs solejats Pèrdua de la part emergent Fase de senescència Propagació vegetativa Creixement i floració Fructificació Habitat òptim Aigües lentes Llocs solejats Elevada concentració de nutrients Reproducció sexual Multiplicació vegetativa

Propietats alopatiques Impacte ecològic Creixement vegetatiu Alta densitat de L. peploides Herbassar monoespecific Pèrdua de la biodiversitat Elevada producció de biomassa Elevada quantitat de matèria orgànica en descomposició Condicions d'hipòxia o toxicitat Reducció de l’espai aquàtic Perdua de macroinvertebrats i peixos Propietats alopatiques Reducció de la supervivència de flora autòctona Reducció de la biodiversitat Imatges extretes de Dandelot (2004) (Dandelot 2004; EPPO 2004; EPPO 2013) (Peltre et al. 1997, Saint-Macary I. 1998, Dutartre 1988) (Grillas et al. 1992; Dutartre et al. 1997) (Dandelot 2008)

Impacte socioeconòmic Les activitats recreatives Actuacions de eradicació Hiper-sedimentació i colmatació de sediments

Mesures de gestió Gestió Legislació Restricció genèrica Prevenció Control Prevenció

Mesures de gestió Gestió Conscienciació ciutadana Legislació Control Prevenció Limitacions de comercialització i transport Conscienciació ciutadana

Mesures de gestió Gestió químic mecànic biològic Control Legislació Prevenció (http://ias.biodiversity.be) Ctenopharyngodon idella (www.fao.org) Triclopyr (McNabb & Meisler 2006)

Conclusions Cal fer una bona gestió activa per tal d’evitar que L. peploides arribi a situacions com les de França Control mecànic Promoure el seguiment de Ludwigia sp. Posar-se amb contacte amb la UdG (jordi.bou.manobens@gmail.com)

Gràcies per la vostra atenció