Proves anatòmiques i morfològiques PROVES DE L’EVOLUCIÓ Hui en dia es considera que l’evolució és un fet provat. Les teories evolucionistes estan fonamentades en diferents proves i evidències que veurem a continuació. Proves anatòmiques i morfològiques Òrgans homòlegs Òrgans anàlegs Òrgans vestigials Les extremitats de diferents mamífers són un exemple d’òrgans homòlegs. Tot i que duen a terme funcions distintes, els òrgans homòlegs tenen un mateix patró estructural. Les ales d’insecte i les ales d’ocell són un exemple d’òrgans anàlegs. Són canvis causats per l’adquisició d’estructures semblants per grups no emparentats. Les ales del kiwi i les ales del casuari són exemples d’òrgans vestigials. Són prova de l’evolució. Aquests òrgans eren útils, però deixaren de ser-ho per canvis en els hàbits de vida i/o en les condicions ambientals. 1

PROVES DE L’EVOLUCIÓ Proves fòssils Els fòssils revelen que van existir organismes diferents dels actuals, i els canvis ocorreguts en les espècies al llarg del temps. S’han trobat fòssils de distintes èpoques pertanyents a espècies emparentades. Això és una prova ben valuosa de l’evolució: es tracta de les anomenades sèries filogenètiques, com la del cavall. Un dit per pota (els dits laterals es van atrofiar). Un dit per pota. 4 dits a les potes de davant i 3 a les de darrere. Tres dits a les potes (començament de l’adaptació a les praderies). Tridàctil, només el dit mitjà es recolzava en terra. La pota del cavall ha anat allargant-se i experimentant modificacions que es poden observar en fòssils de diferents etapes. 2

PROVES DE L’EVOLUCIÓ 3 Proves fòssils Els fòssils també esdevenen un suport a les teories evolutives.   Alguns fòssils corresponen a formes intermèdies d’organismes que tenien, simultàniament, característiques que en l’actualitat presenten grups distints. L’Archaeopteryx lithographica era un animal amb bec, ales, dents i cua. Aquests casos constitueixen les anomenades baules evolutives entre un grup més primitiu i un altre de més evolucionat. Fòssil d’Archaeopteryx lithographica, una transició entre rèptils i ocells. 3

Proves embriològiques PROVES DE L’EVOLUCIÓ Proves embriològiques Quan els embrions de diferents espècies són semblants, hi ha un parentiu evolutiu entre aquestes. Les semblances són més grans i es mantenen en els grups més propers. Esquemes de desenvolupament embrionari de diferents vertebrats. 4

Proves biogeogràfiques PROVES DE L’EVOLUCIÓ Proves biogeogràfiques Amb bastant temps, grups d’organismes aïllats geogràficament van poder evolucionar d’una manera distinta i originar, així, espècies noves. En les illes situades enmig d’un oceà hi ha espècies molt diferents de les del continent i molt més semblants entre si com més pròximes estan. Els éssers vius de les illes pròximes a un continent que s’han format fa poc de temps són molt semblants als éssers vius del continent. Estruç Nyandú Emú Alguns organismes que van quedar separats pels oceans han evolucionat de manera diferent, encara que mantenen certes semblances. La distribució geogràfica de certes espècies només pot explicar-se si considerem les teories de la tectònica de plaques i de l’evolució. 5

Diferències en l’ADN (%) PROVES DE L’EVOLUCIÓ Proves moleculars Hi ha substàncies que demostren un mateix origen evolutiu per a diferents espècies:  La clorofil·la està present en totes les plantes verdes.  L’hemoglobina és una substància present en la sang de tots els vertebrats. L’estudi de les molècules dels éssers vius revela que com més gran és la semblança molecular entre dos grups d’organismes, més gran n’és el grau de parentiu evolutiu. Tots els éssers vius tenen dos tipus de molècules (proteïnes i ADN), segons unes seqüències específiques i pròpies de cada organisme.   Si comparem aquestes seqüències en diferents espècies i grups d’organismes es pot establir, amb molta precisió, la proximitat evolutiva entre aquests. Espècies Diferències en l’ADN (%) Ésser humà - ximpanzé 1,2 Goril·la - ximpanzé Ésser humà - goril·la 1,4 Ximpanzé - orangutan 1,8 Ésser humà - orangutan 2,4 6

PROVES DE L’EVOLUCIÓ 7 Altres proves  Els paràsits són organismes que viuen a expenses d’uns altres. Per a adaptar-se a l’estil de vida dels hostatgers, han hagut de modificar els òrgans i la morfologia. Poden observar-se els mateixos paràsits, o uns de semblants, en hostatgers amb un alt grau de parentiu evolutiu. Això és un altre indici de relació evolutiva.  El comportament instintiu dels animals té una base genètica. Espècies evolutivament molt pròximes solen presentar comportaments més semblants que unes altres de més allunyades. Aquesta semblança de conducta indica l’existència d’un avantpassat comú del qual l’han heretat. Les tènies i les sangoneres pertanyen a grups zoològics distints, però tenen uns òrgans de fixació semblants als dels hostatgers. 7