Història dels moviments socials Naixement i difusió de l’internacionalisme: Marxisme i Anarquisme

Aparició i desenvolupament del capitalisme a Europa EL “COMERÇ TRIANGULAR” I L’ACUMULACIÓ DE CAPITAL. El final de l’Edat Mitjana i l’expansió del Renaixement (S. XV i XVI) L’Era dels grans descobriments geogràfics i l’obertura de les rutes oceàniques La Revolució Científica del S. XVII La reactivació de les rutes comercials i l’augment de l’activitat artesanal, manufacturera i comercial a les ciutats. El desenvolupament dels grans Estats Nacionals, lligats al concepte de Monarquia Absoluta L’aparició i consolidació d’una nova classe burgesa comercial i mercantil en les regions més dinàmiques d’Europa occidental.

Les revolucions liberals i la Revolució Industrial creen un Món nou Les Revolucions liberals dels Estats Units i França van marcar el final de l’Antic Règim i l’inici de l’era del liberalisme. La Revolució Industrial anglesa (XVIII-XIX) va precipitar el final del feudalisme i l’inici de la concepció capitalista de l’economia i de la societat. Al llarg del S. XIX es va desenvolupar el liberalisme econòmic i polític, i la burgesia va imposar un nou model social i polític en els països més avançats de l’Europa occidental. Adam Smith: La riquesa de les nacions. (1776) ELS IDEALS DEL NOU LIBERALISME Preeminència del dret a la propietat privada L’economia s’autorregula segons la llei de l’oferta i la demanda. La riquesa d’una nació depèn de l’acció individual i de les iniciatives privades dels seus ciutadans. L’Estat no ha de tutelar ni reglamentar les qüestions econòmiques ni laborals. S’han de garantir les llibertats individuals i la igualtat davant la llei (jurídica) El desenvolupament d’una economia de lliure mercat portarà al creixement econòmic i a la riquesa de la nació. La lliure competència i el benefici legítim són els motors de l’economia.

A. El socialisme científic o marxista El socialisme científic o “marxisme” fou una ideologia crítica amb el capitalisme i revolucionària que fou creada a mitjan segle XIX per Karl Marx i Friedrich Engels El marxisme va desenvolupar-se notablement al llarg de la segona meitat del segle XIX, i va tenir una gran influència sobre el moviment obrer i sobre la ideologia política fins a les darreres dècades del segle XX. Les principals propostes de Marx i Engels van ser recollides en la seva obra “El Manifest Comunista”, publicat el 1848, i “El Capital” (1864-1877) Karl Marx (Trèveris, 1818 – Londres, 1883)

Les bases teòriques del socialisme científic

L’anàlisi del passat: el materialisme històric “El motor de la història és la lluita de classes” La història de la humanitat ha estat una successió de “modes de producció” (esclavista, feudal, capitalista). Cada mode de producció s’ha caracteritzat per les relacions antagòniques entre explotadors i explotats. Les contradiccions pròpies de cada mode de producció l’han portat a la crisi i a la seva destrucció, i a la substitució per a un nou mode producció, que s’adequa millor a les noves realitats socials i econòmiques

La crítica del present: crítica del capitalisme “L’explotació capitalista es defineix en la plusvàlua” Marx fa una crítica global al capitalisme, pel “robatori” que significa l’apropiació de la “plusvàlua” (riquesa creada pels treballadors) per part de la burgesia. Marx creu que l’economia capitalista, basada en la competitivitat, la renovació tecnològica constant i la manca de planificació, portarà necessàriament a la progressiva concentració del capital i a l’aparició de crisis cícliques. El model del capitalisme no es pot millorar ni reformar: cal destruir-lo.

El projecte revolucionari: la societat comunista “Cap a una societat sense classes, pel camí de la dictadura del proletariat” Necessitat d’instaurar un nou ordre social i econòmic on no es produeixi l’explotació de l’home per l’home: la societat comunista. El mitjà per arribar-hi és la revolució del poble, que ha de destruir l’Estat burgès capitalista i substituir-lo per una “dictadura del proletariat”. Aquesta “dictadura”, liderada pel Partit Comunista, ha d’eliminar les classes socials i la propietat privada, i per tant les desigualtats. Això portarà a una nova societat totalment igualitària i lliure, on no serà necessari l’Estat.

B. El pensament llibertari: l’anarquisme La paraula anarquia ve etimològicament de “a-narkos” (sense govern) L’anarquisme no té un cos doctrinari unitari com el marxisme. Considera el capitalisme com un antònim de la llibertat. El seu lema és: Ni Déu, ni Estat, ni Amo”. Rebuig a les institucions, a la política, a la religió i a l’autoritat en general. Creu en la bondat natural de l’Home, que ha estat corrompuda per la societat i per la propietat privada. El seu inici cal situar-lo en una escissió del socialisme en el si de la Primera Internacional. Els seus principals propulsors foren Mijail Bakunin i Kropotkin, Михаил Александрович Бакунин 1814 - 1876

Les idees bàsiques del pensament anarquista VISIÓ NATURALISTA DE LA SOCIETAT I DEL MÓN. Es creu fermament en la bondt natural de l’Home. Les lleis i les normes socials són antinaturals i creadores d’opressió i d’infelicitat. LLIBERTAT COL·LECTIVA I SOLIDARITAT SOCIAL. Es creu que la felicitat i la llibertat de cada individu depèn de la felicitat i la llibertat de tots, i que cal lluitar solidàriament per a l’alliberament de tots els éssers humans i per a la felicitat col·lectiva. OPOSICIÓ A L’ESTAT I A LA POLÍTICA. Es veu en l’Estat la màxima expressió de l’opressió. Es rebutja el poder polític i el paper dels partits, defenent la lluita dels obrers en el terreny econòmic (sindical), per destruir l’Estat. En aquest sentit es preconitza que la producció dels béns econòmics es pot basar en la propietat col·lectiva i el cooperativisme. CRITICA DE LA PROPIETAT PRIVADA. Es veu en la propietat privada l’origen de totes les desigualtats i injustícies socials. La propietat dels mitjans de producció ha de col·lectiva i dirigir-se de manera col·lectiva. Els béns de consum han de ser col·lectivitzats i gratuïts. DEFENSA DE L’ACCIÓ DIRECTA I ESPONTÀNIA DEL POBLE. El mitjà per arribar a la societat llibertària és la revolució espontània de les masses, sense organització prèvia ni cap jerarquia ni líder que les dirigeixi. L’única organització admesa són els grups autònoms sense comandaments ni càrrecs. L’acció directa ha de destruir l’Estat per la revolució, abolir la propietat privada i instaurar una societat llibertària i igualitària de forma immediata.