ORTOGRAFIA EL GUIONET

EL GUI0NET El guionet, que no s’ha de confondre amb el guió llarg del diàleg, s’utilitza per a unir certs elements ( pronoms, numerals, noms compostos ), tal com s’explica a continuació:

S’escriuen amb guionet: ELS PRONOMS FEBLES S’escriuen amb guionet: ELS PRONOMS FEBLES S’uneixen amb guionet al verb, si no hi ha apòstrof, quan van darrere: RETIREU-VOS, DÓNA-ME-LA, VÉS-TE’N

NUMERALS del 21 al 29 s’escriuen amb dos guionets: vint-i-un, vint-i-nou, vint-i-dosé del 31 al 99 ( desena i unitat ): trenta-un, noranta-nou, quaranta-tresé els compostos de cents/centes: dos-cents, tres-cents, quatre-cents ( D-U-C ) ( no porten guionet els noms compostos: art huitcentista, el noucentisme )

adverbi no + nom No- agressió, no-violència, no-intervenció, no-metall, no-res Però s’escriu sense guionet no res quan té el valor de “ cosa insignificant ” o “ en un instant ”: T’enfades per un no res. Em va regalar el cotxe en un no res.

PARAULES COMPOSTES quan l’absència del guionet puga ocasionar lectures o pronúncies errònies: Bell-lloc, cap-rossenc, pit-roig, plats-i-olles quan el primer component acaba en vocal i el segon comença per x, r, s: barba-roig, busca-raons, Vila-real, cama-roja, gira-sol, esclata-sangs, para-xocs.

paraules compostes començades per un punt cardinal: Nord-est, sud-africà, sud-eslau, nord-americà repeticions i onomatopeies: a corre-cuita, a mata-degolla, bub-bub, bum-bum,(so continuat sord i confús) fer la viu-viu (anar tirant) a gota-gota, gori-gori, nyam-nyam,(onomat. de l’acció de menjar), xano-xano, xiu-xiu, ziga-zaga

quan el primer element és una paraula que, segons les normes d’accentuació, du accent gràfic: camí-raler, mà-llarg, pèl-blanc, pèl-curt, pèl-llarg, pèl-ras heterogènies del tipus: despús-ahir, de soca-rel, cul-de-sac, qui-sap-lo préstecs o manlleus lingüístics: Agnus-dei, best-seller, dalai-lama, disc-jockey jet-set, goma-2, new-look, rock-and-roll, self-service sex-shop

S’ESCRIUEN SENSE GUIONET Compostos en general: agredolç, allioli, blaugrana, bocamoll, capicua, clarobscur, coliflor, curtcircuit, curtmetratge, filferro, gasoil, gintònic, maldecap, napicol, pellroja, ratpenat, setciències, sordmut, vetesifils, vistiplau

paraules amb prefix: avantprojecte, exconseller, plusvàlua, precristià, proamericà, pseudoderivat, sotsdirector, audiovisual, cardiovascular, cumulonimbus, fisicoquímic, panamericà, labiodental, psicosomàtic, sociocultural. altres casos: usdefruit i adesiara s’escriuen sense guionet per tradició.

COMPOSTOS QUE S’ESCRIUEN SEPARATS SENSE GUIONET S’admet l’ús discrecional del guionet en alguns casos en què hi ha contactes gràfics estranys: ex-xofer, ex-Iugoslàvia, anti-OTAN, avant-tren. COMPOSTOS QUE S’ESCRIUEN SEPARATS SENSE GUIONET S’escriuen separats sense guionet, els sintagmes lexicalitzats que són compostos sinàptics, és a dir, els compostos en què els elements que els formen estan units per una relació sintàctica, no morfològica: alcalde president, any llum, bar restaurant, café concert, camió cisterna, concurs oposició, decret llei, disc compacte, escola bressol, futbol sala, hora punta, llar residència.

EL GUIONET COM A RECURS SINTÀCTIC El guionet, a vegades, s’usa com a recurs sintàctic per tal de suprimir preposicions en estructures com ara: relació qualitat-preu (estructura amb dos preposicions: relació entre qualitat i preu ); autopista Dénia-Gandia; míssil terra-aire; partit València-Madrid; vocabulari valencià-castellà.

FUNCIONS DE LA DIÈRESI 1. Güe, güi ( aigües, següent, argüir, pingüí ) i qüe, qüi ( adeqües, seqüència, obliqüitat, paraigüer, eqüestre ). Indica que la u es pronuncia darrere de les consonants g / q i davant de les vocals e / i. Recordeu que els aplecs gu i qu amb les vocals a i o no porten dièresi. Exemples: quadre, quota, quocient…

2. Vocal + ï / ü. Indica que la i / u són vocals plenes i es pronuncien en diferent síl·laba de l’altra vocal: ra-ïm, pe-ün-gla, o-be-ï-a, con-du-ïm. Si podem marcar aquests hiats amb un accent, seguint les regles generals d’accentuació, ho farem: veí veïna; país països

Aneu alerta amb les formes verbals: Verbs de la 3ª acabats en vocal + ir: envaïsc, obeïu, envaïres, envaït, envaïa Verbs de la 2ª: coure, cloure, ploure i compostos tenen i tònica en l’imperfet d’indicatiu (cloïa, complaïes, coïa ). En canvi, altres verbs de la 2ª sí que fan diftong ( queia, reies, tréiem, feia, déiem, dúieu).

DIÈRESI FORA DE LA VOCAL TÒNICA Quan el hiat recau en un grup vocàlic àton, no és fàcil de veure, com ara en paraules com suïcidi, deïcida o diürètic; per això, convé repassar alguns casos en què la dièresi apareix de la vocal tònica: 1. En els derivats de mots que tenen i tònica: veïnat ( veí ) descafeïnat ( cafeïna) aïllar ( illa ) ensaïmada ( saïm )

2. En les paraules formades amb els sufixos següents: - itat: espontaneïtat, continuïtat, corporeïtat - iment: agraïment, sobreseïment - idor: traïdor, posseïdor, esfereïdor - itzar: europeïtzar, judaïtzar - idal: esferoïdal, helicoïdal

ESTALVI DE LA DIÈRESI No emprem la dièresi en els casos següents: En la desinència dels verbs de la 3ª acabats en vocal + ir, en aquests temps: - Infinitiu: agrair, produir, conduir - Futur: agrairé, produiré, conduiré - Gerundi: agraint, produint, conduint - Condicional: