Unitat 12 L’empirisme modern José Vidal González Barredo

L’estudi del funcionament i els límits de l’enteniment humà Pàgina 250 Periodització: finals del segle XVII fins a la segona meitat del XVIII. Reacció i resposta al racionalisme modern: Crítica de: La seva teoria del coneixement. Els conceptes de la seva metafísica (també dels de la metafísica escolàstica). Des d’una teoria del coneixement antagònica: Valoració de l’experiència. Especial atenció a l’anàlisi del llenguatge. Estudi de la ment humana i dels processos psicològics que fan possible el coneixement (psicologisme).

L’estudi del funcionament i els límits de l’enteniment humà Pàgina 250 En comú amb Descartes: La idea del món com a representació. Única certesa immediata: tenim idees en la ment. Analitzen els problemes plantejats pel dubte metòdic cartesià defensant posicions progressivament més radicals. Es centren en dos problemes: Procés d’origen i constitució del coneixement: Com es formen les idees en la nostra ment? (processos fisiològics que les originen). Quines facultats i operacions mentals ens permeten combinar entre si les dades proporcionades pels sentits en l’elaboració de les idees complexes? Quin són els límits del nostre coneixement?: coneixem les idees i no directament les coses. D’on han sorgit les idees? Quina és la seva causa? Existeix una realitat extramental? Quina relació existeix entre el meu coneixement i la realitat? coses Idees

El naixement de l’esperit il·lustrat Pàgina 251 Il·lustració: moviment cultural que neix a Anglaterra a final del segle XVII, pretén: Donar una explicació estrictament racional (no religiosa) de tots els àmbits i aspectes de la vida humana. Defensar la llibertat i la tolerància en el terreny de la religió, la política i la investigació científica. En consonància, l’empirisme anglès: Busca dotar la nova concepció del món (la de la nova ciència) d’una fonamentació racional en la qual la religió o Déu no tinguin un paper clau. La filosofia perd el caràcter especulatiu o metafísic. En defensa de la tolerància es concep com a un exercici merament intel·lectual (no com una doctrina). Critica el dogmatisme (escolàstic i racionalista) → causa del fanatisme i la intolerància → guerres de religió, persecucions polítiques i ideològiques. Defensa un escepticisme prudencial basat en l’estudi de la gènesi i la constitució del coneixement per poder mostrar-ne: a) Els seus límits (crítica al dogmatisme). b) Les seves possibilitats (crítica a l’escepticisme radical dels fideistes).

El naixement de l’esperit il·lustrat Pàgina 251 Mapa pàgina 251 Representants de l’empirisme modern o anglès: John Locke (1632-1704), considerat el pare de l'empirisme modern. George Berkeley (1685-1753). David Hume (1711-1776). Precursors: Francis Bacon (1561-1626) i Thomas Hobbes (1588-1679). Altres d’importants: Étienne B. Condillac (1715-1780) i Isaac Newton (1642-1727).

1. L’empirisme de Locke 1.1. L’origen i la constitució del coneixement Pàgina 252 Biografia Pàgina 252 Obres Pàgina 253 Quin és l’origen de les nostres idees?: negació de les idees innates Racionalisme: hi ha de principis i idees innates que l'ànima rep amb el seu ser, formen part de l’ànima i són acceptades universalment. Locke: no existeixen les idees innates → totes provenen de l’experiència. No hi ha cap principi amb un assentiment universal. Les desconeixen els infants, les persones sense formació filosòfica o amb les capacitats intel·lectuals minvades. Es pot assolir tot el coneixement i arribar a la certesa sense tals principis innats i utilitzant només les facultats naturals. Per tant, la ment, en néixer, és com un full en blanc (tabula rasa) que, a poc a poc, es va omplint amb les dades dels sentits. Però això no significa que «només» l'experiència, sense l'«auxili de la raó», és suficient per adquirir el coneixement. Allò que més s'apropa a les idees innates són els prejudicis.