LA REPRODUCCIÓ CEL·LULAR 1r de batxillerat

Quan viuen les cèl.lules? Depèn: Les de l’epitel.li inestinal són les que més es reprodueixen Els eritròcits , les neurones i les cèl.lules musculars no es reprodueixen També es van renovant els orgànuls: Lisosomes Les cèl.lules estan programades genèticament per morir: Apoptosi

Quan es reprodueixen les cèl.lules? RNP supera un límit inferior Relació superfície/volum disminueix Factors de creixement (hormona de creixement) Agents mitòtics Quan el control en la reproducció falla: CÀNCER

El cicle cel·lular

Fase G1 (11 hores). - Final M a inici de la S. - Síntesi RNAm i proteïnes. - 1 sol diplososma (dos centríols). - Punt de no- retorn o punt R. - Fase Go: Diferenciació cel.lular

Fase S (Sintesi, 8 hores). - Duplicació DNA. - Síntesi RNAm i proteïnes (histones).

Fase G2 (4Hores). - Inici, quan s’acaba la síntesi de DNA. - Acaba, quan es formen els cromosomes. - Síntesi RNAm i proteïnes. - Dos diplosomes.

Divisió cel.lular Mitosi o cariocinesi + Citocinesi Mitosi: 1(2n)--------2(2n) Totes les cèl.lules del cos: mateix ADN, però durant el desenvolupament embrionari s’expressen de manera diferent donant lloc als diferents cèl.lules

Vídeos Resum cicle cel.lular Cicle cel.lular Control molecular cicle cel.lular

MITOSI Vídeo resum mitosi PROFASE METAFASE ANAFASE TELOFASE

Profase (15 minuts) Els cromosomes es condensen (300 A) i la membrana nuclear desapareix. Desapareix nuclèol Centriols: Microtúbuls de l’àster Es formen les fibres polars (Fus mitòtic) Cinetocor: COM. Fibres cromosòmiques. Orienten els cromosomes al fus Vegetals: No àster (Fus anastral)

Metafase És una fase en la que es veuen tots els cromosomes, i estan situats en el pla equatorial.

Anafase Separació de dues cromàtides germanes; cada una en un pol oposat A causa de l’escurçament dels microtúbuls cinetocòrics i l’allargament del fus. Final: Han arribat als pols i desapareix el cinetocor

Telofase Construcció de l’envolcall nuclear (RE) Els cromosomes es van desespiralitzant Nuclèol Els microtúbuls polars intervindran posteriorment en la citocinesi

Citocinesis Fragmoplast: Vesícules procedents de l’ Aparell de golgi i microtúbuls

2.6- Formes de reproducció cel.lular BIPARTICIÓ: Bacteris (no fan mitosi, no tnen cromosomes)

Divisió múltiple: esquizogònia Nota: En alguns organismes les espores es poden formar també per meiosis (meiospores), en aquest cas parlem de reproducció sexual) Gemmació: Llevat

3- Divisió generadora de cèl.lules amb la meitat de cromosomes 3.1- Reproducció sexual Asexual: descendents = pares (Ex. Mutació). Mitosi Sexual: descendents diferents als progenitors. Meiosi Cèl.lules reproductores sexuals: Gàmetes : S’uneixen per donar lloca una cèl.lula amb capacitat de dividir-se. Plantes i animals Meiospores: Produides per meiosi donen lloc a un organismes haploide que genera els seus gàmetes per mitosi. Ex: Fongs i algues

Partenogènesi Tipus de reproducció sexual, on es genera un individu a partir d’una gàmeta femenina sense fecundar. Ex: Abellots La reproducció de les abelles

Meiosi 1(2n)---------4(n) Interfase(G1, S, G2) Divisió: Primera divisió (reduccional) Intercinesi (No síntesi ADN) Segona divisió (Equacional)

Cromosomes homòlegs Un cromosoma homòleg és cadascun del parell de cromosomes que té un organisme eucariota diploide, i que aparella entre si durant la meiosi.

MEIOSI La meiosi consta de dues divisions successives de la cèl·lula amb una única replicació del DNA. El producte final són quatre cèl·Lules amb n cromosomes. PROFASE I: Hi té lloc els processos més importants i característics de la meiosi. L’embolcall nuclear es manté fins al final de la fase que es desintegrarà. Hi distingirem 5 etapes.

LEPTOTÈ: Marca el començament de la profase I, quan els cromosomes s'han condensat prou per fer-se visibles, tot i no distingir-se les dos cromàtides bessones que formen cada cromosoma, les quals es mantindran estretament unides fins a la fi de la profase. Es pot observar, per altra banda, que els extrems dels cromosomes es troben units a la làmina fibrosa de la membrana nuclear mitjançant una estructura anomenada placa d'unió.

ZIGOTÈ: S'hi inicia el procés d'aparellament dels cromosomes homòlegs, fenomen conegut pel nom de sinapsi. Això suposa un reconeixement entre els dos cromosomes homòlegs. Entre ambdós cromosomes es forma una estructura proteica amb forma de cremallera -complex sinaptonèmic- que fa que cada gen quede juxtaposat al seu gen homòleg del cromosoma aparellat. Això passa en tots els cromosomes , excepte en l'X i a l'Y que només s'aparellen parcialment mitjançant un fragment homòleg

PAQUITÈ: Una vegada es completa la sinapsi entre tots els cromosomes homòlegs i les cromàtides de tots dos cromosomes resten estretament unides (tètrades), es produeix l'entrecreuament  o crossing over entre cromàtides no germanes, és a dir, l'intercanvi de fragments de cromosomes que pertanyen a diferents cromosomes homòlegs. La conseqüència d'aquest intercanvi és la recombinació gènica, ja que a partir d'aquell moment, els cromosomes no són completament paterns o materns, sinó que cada cromàtida està constituïda per segments alternants paterns o materns.

DIPLOTÈ: els bivalents comencen la seva separació, tot i que es mantenen units pels punts on va tenir lloc el sobrecreuament; que ara rep el nom de quiasma. Poden quedar-ne un o dos depenent dels creuaments que hagin tingut lloc.

DIACINESI: les cromàtides apareixen molt condensades preparant-se per la metafase. La separació entre els bivalents encara continua i també podem observar quiasmes. Al final de la profase, l’embolcall nuclear ha desaparegut, i es forma el fus acromàtic.

METAFASE I Els bivalents es disposen sobre la placa equatorial, però ho fan de manera que els cinetocors que tenen cada homòleg s’orienten cap al mateix pol.

ANAFASE I: els cromosomes només presenten un centròmer per les dues cromàtides. Se separen cap a pols oposats, i això dóna lloc a una reducció cromosòmica. La distribució a l’atzar dels cromosomes és una de les fonts de variabilitat.

TELOFASE I: dóna lloc a dues cèl·lules filles.

Divisió II de la meiosi. http://www.youtube.com/watch?v=EsHfBINTWuE http://blogs.tv3.cat/quequicom.php?itemid=30155 min 5.03

Comparació entre meiosi i mitosi

ELS CICLES BIOLÒGICS (Meiosi)

CICLE HAPLOIDE: en espècies que els individus són haploides CICLE HAPLOIDE: en espècies que els individus són haploides. Només serà diploide el zigot. La meiosi que experimenta aquest zigot és la meiosi zigòtica, que genera 4 cèl·lules n. Ex. Algunes algues i fongs.

CICLE DIPLOIDE: Es produeix en espècies que els individus són 2n CICLE DIPLOIDE: Es produeix en espècies que els individus són 2n. La meiosi té lloc per generar els gàmetes que són n: meiosi gamètica. Després de la meiosi s’origina un zigot 2n que per mitosi donrà lloc a l’adult. Ex. Animals, alguns protozous, algunes algues i alguns fongs.

CICLE DIPLOHAPLOIDE: Es produeix en espècies que presenten individus 2n i n. Aquest fet rep el nom d’alternança de generacions. L’individu 2n genera meiòspores, rep el nom d’esporòfit. La meiosi rep el nom d’esporogènica. Les meiòspores donaran lloc als `gàmetes, que rebran el nom de gametòfits. Ex. En plantes, moltes algues i algun fong.

Avantatges reproducció sexual La variabilitat dels descendents és un avantatge per a l’espècie ja que provoca que davant canvis ambientals imprevisibles existeixen individus amb més possibilitats de sobreviure

Desavantatges reproducció sexual Si l’ambient és invarialbe, és millor generar individus idèntics als pares Dificultat de trobar-se els gàmetes

Causes de la variabilitat en la reproducció sexual Recombinació a l’atzar de gens durant meiosi (Paquitè) Combinacions a l’atzar dels cromosomes (Metafase I) Influència de l´atzar en la fecundació

Avantatges dels diploides Al tenir un parell d’al.lels (dues informacions per a cada caràcter), si un d’aquests fos defectuós l’individu podria sobreviure

4-Funció de relació Captació d’estímuls i elaboració de respostes encaminades a la supervivència 4.1- Estímuls Llum, escalfor, so.... Estímuls químics interns: Hormones (plantes i animals), i neurotrnasmissors (animals). Sistemes: SN i Sistema endocrí

4.2- Receptors i transductors de de senyals Els receptors cel.lulars de les hormones són proteïnes transmembranoses que es troben en les cèl.lules diana Un cop unida l’hormona al receptor s’allibera un missatger secundari que actua sobre l’interior de la membrana citoplasmàtica i provoca una reacció en cadena (apertura de porus....) Aquestes accions provoquen respostes fisiològiques com: contracció muscular, entrada de glucosa a les cèl.lules...

4.4- Exemple: Adenilat ciclasa Respostes: apertura canals iònics, mitosis.... Segon missatger

4.5- Respostes Tropisme: Orientació d’una cèlul.la respectel’estímul Tactisme: Desplaçament d’una cèl.lula respecte l’estímul Ex: Planta de menta

Enquistament: En condicions desfavorables Moviments: Ciclosi: Corrents citoplasmàtics Ameboides: Amebes, leucòcits...Pseudòpodes Vibràtils: Cilis i flagels (ATP). Protozous i espermatozoides, cèl.lules epitelials aparell respiratori i trompes fal.lopi. Contractils: Músculs, protozous..

Webs Web meiosi Animació meiosi Variabilitat genètica meiosi Activitat meiosis