Amb algunes lleus modificacions (v Amb algunes lleus modificacions (v. 6), aquest salm és una repetició del salm 13, i s’hi descriuen els pecats que corrompen a la societat (vv. 1- 4) i es llança una invectiva contra els opressors dels pobres (vv. 5-6).

Pensen dintre seu els insensats: «Déu no és res.» Són corromputs, la seva culpa és detestable, ni un no fa el bé!

per veure com són els homes, per observar si n’hi ha cap d’assenyat, Déu guaita des del cel, per veure com són els homes, per observar si n’hi ha cap d’assenyat, que busqui Déu.

s’han pervertit tots plegats, S’han fet enrere, s’han pervertit tots plegats, ni un no fa el bé, ni un de sol.

Aquests malèfics veuran clarament, i ho proclamaran, que els qui devoren el meu poble, és pa sagrat que devoren.

Quin esglai s’apodera d’ells! És inexplicable el seu esglai. Déu escampa els ossos dels agressors, quedaran confosos, Déu els abandona.

Oh! Que vingui de Sió la salvació d’Israel! Quan Déu renovi la vida del seu poble, Jacob s’omplirà de goig. Israel s’alegrarà.

«Pensen dintre seu els insensats: ‘Déu no és res’». Jo creia que l'ateisme era una moda més o menys moderna. La proclamació de la mort de Déu va arribar a ser notícia als diaris del matí. I, tanmateix, ara trobo en el teu Salm, Senyor, que ja hi havia ateus en aquells dies. «Pensen dintre seu els insensats: ‘Déu no és res’». Anoto la paraula exacta amb la qual es descriu l’ateu i s'enllesteix el seu cas: Insensat. El neci bíblic. La persona que no té enteniment, que queda lluny de la saviesa, que no percep, que no veu. La incapacitat de veure allò que hom té davant els ulls, d'abraçar la realitat que sorgeix al voltant. ¿I no sóc jo també a vegades neci, Senyor? ¿o em comporto en la pràctica com si vós no existíssiu, cec a la vostra presència i sord a les vostres trucades? No us faig cas, m'oblido de vós, passo de llarg. Penso i actuo sense comptar amb vós. Això, no és ser ateu en la pràctica? Vull lluitar contra l'ateisme en el món d'avui, i per a fer això m’adono que he de començar lluitant contra l'ateisme en la meva pròpia vida i en la meva conducta diària. Vull escoltar la vostra veu i adonar-me de la vostra presència, i vull actuar sempre de manera que es vegi que vós esteu al meu costat i que jo ho sé i ho reconec. La meva resposta a la «mort de Déu» és que vós, Senyor, us manifesteu en la meva vida.

Déu nostre, diuen els necis que no existiu, que no hi ha amor a la terra: envieu, doncs, a tots els homes la vostra salvació i confoneu la insipiència dels qui us ignoren; canvieu la sort dels vostres fills, i omplireu el món d'alegria.