2. Sòcrates 2. 1. Les claus per entendre la filosofia de Sòcrates Pàg. 53 2. Sòcrates 2. 1. Les claus per entendre la filosofia de Sòcrates La personalitat i la vida d’un filòsof singular. Neix al 470 aC a Atenes en el si d’una família modesta (llevadora/escultor). Contemporani dels sofistes no és un d’ells. Personatge carismàtic i polèmic: fascinava els uns i irritava els altres. Defensa les lleis i institucions de la polis davant la inestabilitat generada per les “Guerres del Peloponès”. Esdevé una espècie de consciència crítica “tàvec d’Atenes” que denunciava la corrupció d’uns i la demagògia dels altres. El procés a Sòcrates (descrit a l’«Apologia de Sòcrates» de Plató): acusat de corrompre els joves i impietat (asebeia) pels seus enemics polítics. Es defensa valorant el seu servei a la ciutat consistent en inculcar la importància de pensar per un mateix, sense deixar-se portar passivament per les tradicions o les opinions de la majoria (autonomia moral). Condemnat és obligat a triar entre l’exili (ostracisme) i la mort, mor al 399 aC. No va escriure cap obra: l’única manera d’ensenyar filosofia: diàleg interpersonal. Fonts: Plató (idealitzada), Xenofont (realista), Aristòfanes (satírica). Text CD Text pàgina 54 Pren-ne nota! Pàgina 54

2. Sòcrates 2. 1. Les claus per entendre la filosofia de Sòcrates Pàg. 54 2. Sòcrates 2. 1. Les claus per entendre la filosofia de Sòcrates Sòcrates i els sofistes Afinitats Els temes de reflexió: desinterès per la investigació de la naturalesa, valoració de la importància dels llenguatge, cercar unes bases racionals per a l’ètica i la política de la polis. Diferències Com ensenyava, a qui i amb quina finalitat: Ensenya en espais oberts, no cobra, a tothom que ho desitgi (no només elits), preferentment els joves. Fa ús de la dialèctica (no de la retòrica): el diàleg, el joc de la pregunta i la resposta, debatre pas a pas (no llargs discurs plens de cites erudites), individualment o en petits grups, la veritat descoberta per un mateix (no una veritat comunicada i tancada). No prepara per a la carrera política, èxit o la fama sinó que recerca la correcta definició del bé, la virtut o la felicitat amb un abast social també (aconseguir una polis millor). Idees que defensa: afirma l’existència de valors universals (enfront el relativisme moral sofista) i proposa l'intel.lectualisme moral.

2. Sòcrates 2. 1. Les claus per entendre la filosofia de Sòcrates Pàg. 55 2. Sòcrates 2. 1. Les claus per entendre la filosofia de Sòcrates Els objectius de la seva filosofia: l’antirelativisme socràtic. Els efectes del relativisme moral dels sofistes. Va suposar un desafiament a la idea de l’obligatorietat de les lleis i els costums de la polis (es poden qüestionar, però si ningú les compleix: caos). Va seduir una part de la joventut: suposava més llibertat pels individus. Sòcrates n’aprecià efectes perversos: Creure que totes les opinions valien igual, que El que és important és saber exposar-les per imposar-les als altres, I, per tant, que tot estava permès, Era inútil reflexionar o debatre sobre el que és el millor per a la polis (El llenguatge passa de ser una eina de diàleg a ser un instrument de dominació). Els objectius de la filosofia socràtica. Vol ordenar racionalment la convivència, cosa que només és possible si es defineixen un valors i lleis comuns. Per això calia combatre les idees sofistes davant: El relativisme: afirma l’existència de valors universals. L’escepticisme: descriu com és possible arribar a conèixer-los.

2. Sòcrates 2. 1. Les claus per entendre la filosofia de Sòcrates Pàg. 56 2. Sòcrates 2. 1. Les claus per entendre la filosofia de Sòcrates Per què són necessaris uns valors universals? Adopta un punt de vista pràctic: saber tècnic o artesanal (techné): Un bon sabater necessita un model per poder fer unes sabates. Per poder justos, virtuosos o feliços haurem de saber el significat d’aquestes paraules. Aquestes idees no poden ser relatives sinó universals ja que han de servir per a tots (objectiu: regular la convivència). El bon ciutadà (com el bon sabater) serà aquell que sàpiga exercir les diferents virtuts cíviques (és el seu ofici en la comunitat), per tant L’objectiu ha de ser buscar la definició correcta (universal) dels conceptes morals. Com podrem conèixer la correcta definició?: el racionalisme socràtic. Hem de guiar-nos per allò que tot individu que utilitzi la seva raó d’una manera objectiva comprengui amb claredat. Per ser comuna a tota l’espècie, qualsevol que la utilitzi correctament arribarà a les mateixes conclusions. Text pàgina 56 José Vidal González Barredo