Basílica del Sant Sepulcre Diumenge XXlV durant l’any Cicle B Basílica del Sant Sepulcre Diumenge XXlV durant l’any 16 setembre 2018 Música: Cant de la Passió

JESÚS ÉS EL MESSIES SOFRENT 1a lectura: El tercer Càntic del Servent, d’Isaïes, va servir als deixebles per a entendre els sofriments de Jesús. Salm 114: No sols evoca la Mort de Jesús, sinó la seva vida Pasqual de Ressuscitat «entre els qui viuen» Lectura: La Carta de sant Jaume ens parla d’una FE que ha d’arribar als pobres, altrament no serveix per res, és morta. Evangeli: Quan els deixebles el reconeixen Messies, Jesús els parla del sofriment que li espera, no sols a Ell, sinó a tots els qui el volem seguir. L’Amor passa per la Creu, abans de tornar-se VIDA.

Plano de l’església del Sant Sepulcre Acompanyant els textos del Messies sofrent, trobareu 4 capelles del Sant Sepulcre, dedicades a: “les vestidures” que van treure a Jesús, els “improperis” que va rebre, el gest del centurió, “Longinos”, que va travessar el seu costat, i la dita de la “presó” Plano de l’església del Sant Sepulcre Tomba Calvari Entrada Les imatges corresponen a les quatre rotllanes en vermell

El salm 114 és un dels salms del Sopar Pasqual (ss112-117) que ens fa repetir, ja en aquest món, la Fe en la Resurrecció, quan, després de morir, «continuarem caminant entre els qui viuen» : - Déu escolta les nostres pregàries. Déu està al nostre costat, quan sofrim. Déu és COMPASSIU, per això salva els febles. Déu no deixa que els nostres ulls es neguin inútilment en el plor, sinó que ens dóna la Vida.

Vers la capella “Longinos”, a la dreta, detall roca Calvari Is 50,5-9ª El Senyor Déu m’ha parlat a cau d’orella i jo no m’he resistit ni m’he fet enrere: he parat l’esquena als qui m’assotaven i les galtes als qui m’arrencaven la barba; no he amagat la cara davant d’ofenses i escopinades. El Senyor Déu m’ajuda: per això no em dono per vençut; per això paro com una roca la cara i sé que no quedaré avergonyit. Tinc al meu costat el jutge que em declara innocent. ¿Qui vol pledejar amb mi? Compareguem plegats. ¿Qui vol ser el meu acusador? Que se m’acosti. Déu, el Senyor, em defensa: ¿qui em podrà condemnar?

Capella “Longinos” al fons Salm 114 Capella “Longinos” al fons Continuaré caminant entre els qui viuen, a la presència del Senyor Estimo de tot cor el Senyor, El Senyor escolta la meva súplica Ha escoltat el meu clam Així que l’invocava

Continuaré caminant entre els qui viuen, a la presència del Senyor Capella “Longinos” Continuaré caminant entre els qui viuen, a la presència del Senyor M’envoltaven els llaços de la mort, Tenia davant meu els seus paranys, I dintre meu l’angoixa i el neguit. Vaig invocar el nom del Senyor: Ah, Senyor, salveu-me la vida

Capella dita dels “improperis” (sota altar columna flagel·lació ¿?) Continuaré caminant entre els qui viuen, a la presència del Senyor El Senyor és just i benigne, El nostre Déu sap compadir. El Senyor salvaguarda els senzills, Jo era feble i m’ha salvat

Vers Capella “Vestidures” Continuaré caminant entre els qui viuen, a la presència del Senyor Ha alliberat de la mort la meva vida Els meus ulls, de negar-se en el plor, Els meus peus de donar una pas en fals. Continuaré caminant entre els qui viuen A la presència del Senyor.

Capella de quan li van treure les “Vestidures” Jm 2,14-18 Germans meus, si algú deia que té fe i no ho demostra amb les obres, ¿de què li serviria? A un home així, ¿la fe el podrà salvar? Suposem que algun dels nostres germans o germanes no tinguessin ni vestits ni l’aliment de cada dia, i algú de vosaltres li digués: «Ves-te’n en pau, abriga’t bé i alimenta’t», però no li donés res del que necessita, ¿quin profit els faria? Doncs, amb la fe passa igual: si no hi ha obres, la fe tota sola és morta. Tu dius que tens la fe, jo tinc les obres. Doncs bé, si pots, demostra’m, sense les obres, que tens fe, que jo, amb les obres, et demostraré la meva fe.

Capella del record de la presó Déu me’n guard de gloriar-me en res que no sigui la creu de nostre Senyor Jesucrist. En ella és com si el món fos crucificat per a mi i jo pel món Capella del record de la presó

Conjunt capella presó Mc 8, 27-35 En aquell temps, 27 Jesús, amb els seus deixebles, se'n va anar als pobles del voltant de Cesarea de Filip, i pel camí els preguntava: «Qui diu la gent que sóc jo?» 28 Ells li respongueren: «Uns diuen que ets Joan Baptista; d'altres, Elies; d'altres, algun dels profetes.» 29 Llavors els preguntà: «I vosaltres, qui dieu que sóc?» Pere li respon: «Tu ets el Messies.» 30 Però ell els prohibí severament que ho diguessin a ningú. 31 Llavors començà a instruir-los dient: «Cal que el Fill de l'home pateixi molt. Els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l'han de rebutjar, ha de ser mort, i al cap de tres dies ha de ressuscitar.» 32 I els ho deia amb tota claredat. Aleshores Pere, prenent-lo a part, es posà a renyar-lo. 33 Però Jesús es girà i, davant els deixebles, renyà Pere dient-li: «Vés-te'n d'aquí, Satanàs! No veus les coses com Déu, sinó com els homes.» 34 Llavors va cridar la gent i els seus deixebles i els digué: «Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi. 35 Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi i per l'evangeli, la salvarà.

Original: Joan Ramirez (+) Imatges, lectures, música, comentaris (versió catalana i castellana) : Regina Goberna, en col·laboració amb Àngel Casas Traducció a l’italià: Ramon Julià Traducció a l ‘euskera: Periko Alkain Traducció al portuguès: Ze Manel Marquespereira Traducció al francès: Àngel Casas Traducció al neerlandès : Ben Van Vossel Vídeo: Esther Lozano