1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1 1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.5 Límits del coneixement: el món com a representació En quina mesura les idees són un reflex de les coses? S’ha restablert el saber sobre noves bases però persisteix la desconfiança en la informació dels sentits: Són les coses tal com les percebem? S’ha de distingir entre: Pàgina 208 Text pàgina 208 Conegudes per la raó / quantificables (matematitzables). Són objectives: se’ns mostren clara i distintament (Per tant, Déu garanteix que pertanyen a les coses). Són: Magnitud (extensió en longitud, amplada i profunditat), figura, nombre, situació, duració (temps) i moviment. Qualitats primàries Conegudes a través dels sentits / no quantificables Són subjectives: un producte o afecció dels sentits (no posseïm cap certesa) Són: Colors, olors, sons, sabors, etc. Qualitats secundàries

1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1 1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.5 Límits del coneixement: el món com a representació Coneixem les idees, no les coses: el món com a representació Quines conseqüències té el dubte metòdic cartesià sobre la teoria del coneixement posterior? Es posa en dubte el realisme gnoseològic. Són les nostres idees una còpia fidel i idèntica del que les coses són? L' idealisme cartesià: la idea del món com a representació. Idealisme cartesià: L’única evidència és que tenim idees (representacions) a la ment. El món com a representació: el nostre coneixement és una representació mental de la realitat. Realisme moderat: només reflecteixen com són les coses en les qualitats primàries. Pàgina 209 Realisme ingenu Esquema pàgina 209 Realisme moderat Esquema pàgina 210

1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1 1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.6 L’origen i la constitució del coneixement: el mètode Pressupòsits gnoseològics del racionalisme modern Són tres: Menyspreu de la informació dels sentits: la raó, per si mateixa i al marge de tota experiència sensible, pot descobrir l’estructura de la realitat. Innatisme: les idees que són el punt de partida de tot el nostre coneixement (primers principis) han estat posades per Déu en nosaltres en néixer i formen part de l’estructura de la nostra raó. N’hi ha prou de pensar correctament per poder assolir-les. Les matemàtiques com a model de saber rigorós (more geometrico): a partir d’aquests primers principis i mitjançant raonament (deducció) es por construir l’edifici sencer del saber humà de manera segura seguint el model demostratiu de les matemàtiques: Pàgina 210 Pren-ne nota! pàgina 211

1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1 1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.6 L’origen i la constitució del coneixement: el mètode Per què la necessitat d’un mètode? Cal recordar que el mètode és el segon pilar que buscava per fonamentar el saber. La capacitat per conèixer és molt similar en tots els éssers humans. El que ens distingeix és la manera en què s’aplica (pensar correctament). El mètode ens assegura un “bon ús de la raó” per poder avançar de manera sistemàtica, ferma i segura. Pàgina 211 Text pàgina 211

Esquema general del racionalisme 1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.6 L’origen i la constitució del coneixement: el mètode Quan utilitzem rectament la raó?: els tipus de coneixement Per Descartes hi ha dos únics modes de coneixement correcte: Pàgina 212 Llum natural de la raó que capta de manera immediata un concepte simple. Se’ns imposa (evidència) i no hi ha cap possibilitat de dubte (certesa). La intuïció Moviment continu de la raó que capta les connexions entre uns conceptes simples i altres. Hi ha possibilitat d’error ja que és mediata i ens basem en la memòria. La deducció Text 1 pàgina 212 Text 2 pàgina 212 Deducció Esquema 1 pàgina 213 Esquema general del racionalisme Esquema 2 pàgina 213

1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1 1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.6 L’origen i la constitució del coneixement: el mètode Com podem assegurar l’avenç: les regles del mètode Regla I: Enunciació del criteri de veritat. a) L’evidència racional com a criteri de veritat (no acceptar com a vertader res que no es presenti a la meva raó com a clar i distint). b) Precaucions per a no caure en l’error. S’han d’ evitar: La precipitació (acceptar com a vertadera alguna cosa abans que puguem saber amb evidència que ho és) i La prevenció (no acceptar com a vertadera cap cosa que ja se’ns presenta amb claredat i distinció). Regla II: Anàlisi. Descompondre les qüestions complexes en elements més senzills fins arribar als conceptes simples que poden ser captats per intuïció (àtoms del coneixement). Regla III: Síntesi. Establir les relacions i connexions entre aquests elements simples per a mitjançant la deducció remuntar-se de manera ordenada fins les qüestions complexes. Regla IV: Enumeració. Revisar i corregir els possibles errors (no haver oblidat res o fet cap pas de manera incorrecta) en un moviment continu i no interromput del pensament. Pàgina 214 Text pàgina 214 Imatge pàgina 214 José Vidal González Barredo