Període Prehel·lènic Civilització minoica (1800-1200 aC) Civilització micènica (1600-1100 aC) Edat Obscura (1100-776 aC) Època Arcaica (776-480 aC) Època Clàssica (480-338 aC) Època Hel·lenística (338-146 aC)

PERÍODE PREHEL·LÈNIC La Hª de Grècia comença en el II mil·leni aC amb dos civilitzacions avançades que coneixien l’escriptura: CIVILITZACIÓ MINOICA (1800-1200 aC) Organitzada al voltant de palaus oberts d’estructura complexa Paper destacat de la dona Escriptura sil·làbica:linial A Comerç i activitats econòmiques no bèl·liques Creences religioses amb divinitats femenines

PERÍODE PREHEL·LÈNIC CIVILITZACIÓ MICÈNICA (1600-1100 aC) Desenvolupada al Peloponés (Micenas, Argos, Pilos) Sorgida del contacte amb la cultura minoica Organitzada al voltant de palaus emmurallats: murs ciclopis Protagonisme de l’home Societat estructurada en piràmide Escriptura sil·làbica: linial B, en tauletes de fang on duien la comptabilitat Preeminència d’activitats bèl·liques: armament, carro de rodes per al combat (guerra de Troia)

EDAT OBSCURA (1100-776 aC) A finals del s. XIII a C els palaus començaren a ser arrasats pel foc Destrucció de la civilització micènica Diverses hipòtesis: Invasió dels doris Invasió dels pobles del mar Revoltes internes:rivalitat entre els palaus micènics Causes naturals:terratrèmol No hi ha documentació sobre aquest període, per això s’anomena Obscur.

ÈPOCA ARCAICA (776-480 aC) La data del 776 aC és quan es celebraren els primers jocs panhel·lènics a Olímpia Avanços: Creació de l’alfabet (fenicis) Colonitzacions Mar Negre o Pont Euxí (Bizanci) Magna Grècia (Síbaris, Cumas, Siracusa, Selinunte) El nord d’Àfrica (Cirene, Naucratis) Aparició de la moneda amb l’auge del comerç i la indústria Creació de les polis o ciutats-estat (lleis pròpies, moneda, exèrcit...) Per això AÏLLAMENT I INDIVIDUALITAT fins al s. V (atac dels perses)

ÈPOCA CLÀSSICA (480-338 aC ) L’any 480aC les polis gregues s’uniren contra els perses i els venceren en la batalla de Salamina. En aquesta època: Primer les polis s’uniren front a l’enemic comú (els perses) Després rivalitzen entre elles per l’hegemonia de Grècia: Atenes, Esparta i Beòcia Finalment pobresa i decadència per a tots els grecs Per contra és el moment d’esplendor artístic i científic Esdeveniments importants: Guerres Mèdiques Atenes i Esparta (Guerra del Peloponés) Hegemonia beòcia Domini macedònic

ÈPOCA CLÀSSICA LES GUERRES MÈDIQUES (490-446 aC) Les polis guerres s’uneixen contra l’atac del perses Victòries de Marató, Salamina, Platea i Mícale Personatges: Milcíades (Marató) i Temístocles (Salamina) (grecs)/ Xerxes, rei dels perses

ÈPOCA CLÀSSICA ATENES I ESPARTA (446-371 aC) Com a conseqüència de les guerres Mèdiques es va crear la Lliga de Delos, presidida per Atenes Hegemonia d’Atenes sota el comandament de Pericles (459-432 aC) Guerra del Peloponés (431-404)contada per Tucídides. Lliga de Delos/Lliga del Peloponés Hegemonia d’Esparta poc duradora. (oligarquia/democràcia)

ÈPOCA CLÀSSICA HEGEMONIA DE BEÒCIA (371-361 aC) El general beoci Epaminondas venç els espartans en la batalla de Leuctra. Posició dominant de Beòcia A la mort d’Epaminondas, buit de poder. Cap polis era capaç de liderar els grecs

ÈPOCA CLÀSSICA DOMINI MACEDÒNIC (360-338 aC) La decadència política de les ciutats gregues és aprofitada per Macedònia, que comença a estendre els seus dominis. L’any 338 aC correspon a la batalla de Queronea (Tebes), on Filip II de Macedònia venç les tropes gregues Comença una nova etapa amb noves formes de govern que continuarà amb el seu fill Alexandre

ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (338-146 aC) Filip II de Macedònia i després el seu fill Alexandre dominen tots els estats grecs Alexandre el Gran construeix un gran imperi fins a l’Índia Els successors d’Alexandre el Gran dividiren el territori, que anà debilitant-se fins caure en mans dels romans. HEL·LENISME: -la cultura grega s’estengué fora de Grècia i es barrejà amb altres cultures orientals -període molt fructífer en el terreny artístic, literari, filosòfic i científic (Biblioteca d’Alexandria) -es parla grec en un territori molt extens (koiné=comú) -cosmopolitisme: “tot el món, un mateix poble”. La idea de la polis desapareix i és substituïda per un món més obert, però no més satisfactori -s’incorporen noves religions més enllà dels cultes oficials establerts.

ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (338-146 aC) LL’IMPERI D’ALEXANDRE: Després de l’assassinat de Filip II de Macedònia el succeeix el seu fill Alexandre. En 13 anys conquistà tota Grècia, Àsia Menor, Pèrsia i arribà fins a l’India Victòries d’Iso, Grànic i Arbelas (o de Gaugamela) Intenció: -imitar els herois de la Ilíada -hel·lenitzar els pobles orientals, però fou al contrari: ell s’orientalitzà (vestimentes, déu Amón) Alexandre morí en estranyes circumstàncies i els seus generals o diàdocs es repartiren el territori.

ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (338-146 aC) ELS ESTATS HEL·LENÍSTICS: Macedònia i Grècia per a Cassandre Síria per a Seleuc Tràcia per a Lisímac Egipte per a Ptolomeu ROMA CONQUISTA GRÈCIA: Debilitat política després de la mort d’Alexandre Roma aprofita el moment i conquesta Corint (146aC). Grècia es converteix en una província de l’Imperi romà Roma assimila gran part de la cultura grega i la transmet a la posteritat.