Tema 11. Un món bipolar (1) Els països del món liderava per Estats Units s’alineaven amb consolidació sistemes democràtics model capitalista amb forta protecció social (Estat del benestar) aparició moviments polítics alternatius durant els 70 - prestigi polític potència militar com ara completat amb Europa occidental superioritat tecnològica i econòmica va viure anys de reconstrucció: Pla Marshall (13 mil milions dòlars fins al 1952) anys de creixement: millora renda i salaris modernització aparell productiu terciarització població activa intervenció de l’Estat incorporació dona va portar creixement econòmic important Japó va viure va permetre ocupació americana: reforma Estat en sentit democràtic foment econòmic ‘miracle’ econòmic: raons: ajut EUA i no despeses militars alta inversió i innovació tecnològica coexistència grans grups – petites ind. molta mà d’obra producció béns de consum massiu abundància i consum (‘American Way of Life’) barrejat amb contestat per model laboral especial: disciplina de treball rigorosa (afavoreix l’alta productivitat) escassa protecció social però treball assegurat (lleialtat a l’empresa -> poca conflictivitat, poques vacances, moltes hores,...) sectors socials exclosos discriminació racial completat amb radicals negres sectors joves societats d’altres països
Tema 11. Un món bipolar (2) gran mobilització social immensos recursos per a la ciència i la tècnica desenvol. regions asiàtiques incorporació dona al treball s’alineaven amb governs de front nacional reconstrucció: nacionalització empreses i repartiment grans propietats (no col·lect.) alineament amb URSS (inici Guerra Freda: PC’s al poder, política exterior soviètica, ...): règim de ‘democràcies populars’ integració COMECON i Pacte de Varsòvia (1955) mitjançant Unió Soviètica va viure societat: dividida en dos grups: = assalariats i pagesos coop. = treballadors intel. i profs. classe dominant: grups amb poder polític conjunt població: s.s., pensions, vacances pagades, educació, dret al treball, ... va viure Europa oriental reconstrucció ràpida portant a com ara Amèrica: revol. cubana (1959) guerrilles d’inspiració comunista: Veneçuela, Colòmbia, Perú, ... revol. sandinista (Nicaragua, 1979) caracteritzada per resta món prioritat ind. pesant, armament i comunicacions subordinació agricultura, i col·lectivitzacions, mecanització i infraest. gran creixement però desequilibrat (mancances de consum i habitatges) Àsia: revol. Xina (1949), règim comunista a Corea Nord i Vietnam Nord gran influència a Indonèsia i presa poder Afganistan influència a Síria i règim comunista a Iemen del Sud va viure a la mort de Stalin (1953), quan puja Khruitxov al poder i se celebra el XX Congrés del PCUS (1956) desestalinització Àfrica: règims socialitzants a Algèria i Líbia influència a Etiòpia gran presència comunista a Guinea, Mali, Benin, Angola i Namíbia destitució Khruitxov (1964) i pujada de Breixnev (1966) es produeix immobilisme va suposar reconèixer errors programa de reformes econòmiques i polítiques inici de la coexistència pacífica acceptació diferents vies al socialisme aturada reformes nova imposició d’un control ferri
Tema 11. Un món bipolar (3) va patir El bloc capitalista L’URSS patia problemes econòmics greus dissidència política interna dissidències exteriors: Hongria (1956), Txecoslovàquia (1968) fre del creixement (>1965): reducció beneficis industrials 1ª crisi petroli (1973) 2ª crisi petroli (1979) va viure reorientació política exterior dels EUA (1973-88) exigia produeix degut procés reformista (Gorbatxov): perestroika: augment producció béns de consum, esperit d’empresa, innovació, ... glasnost: supressió censura i certa democratització impuls diàleg amb EUA nova relació amb països comunistes alça preus, descens vendes, atur deslocalització èxit moviments comunistes (Vietnam, 73; Nicaragua, 79; Laos, Cambodja, Angola, Moçambic, Etiòpia) i antidemocràtics (Iran: 79) desaparició bloc de l’Est: Polònia: victòria electoral de Solidaritat Hongria, Txecoslovàquia, Bulgària Romania: revolta popular Alemanya Oriental: obertura Mur de Berlín (1989), eleccions (1990) i reunificació porta a caracteritzada per va dur rearmament i pol. exterior intervencionista: míssils a Europa, intervencions a Grenada i Líbia, ... suport a la dissidència soviètica ajuda econòmica i militar a guerriles contrarevolucionàries dissolució de l’URSS: oposició a reformes i intent de cop d’estat (1991) acceleració reformes a Rússia (Ieltsin): supressió règim comunista i dissolució PCUS independència repúbliques bàltiques (Estònia, Letònia, Lituània) i occ. (Ucraïna, Bielorússia) dimissió Gorbatxov (1991) Federació Russa dóna pas a solucions socialistes: intervenció Estat (augment despesa i impostos => més alça preus i aturats) governs conservadors (Thatcher, Kohl): disminuir presència pública: limitar salaris i despesa pública, privatitzacions, disminució impostos avenç del projecte d’unitat europea troba problemes heretats: enfrontaments ètnics nous problemes a causa ràpida privatització: alça preus, atur, pobresa