UROGALLO CANTABRIC.

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Especies en peligro urogallo ERIC ARAGÓN JIMENEZ 1º D.
Advertisements

EL CIM D’ÀLIGUES AUS RAPINYAIRES.
MITE D’ORFEU I EURÍDICE
Dofins.
Cáncer de pulmó * Nom: Victoria Savchak
CÒNDOR DELS ANDES.
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
Tema 6: L’ENERGIA.
ELS DINOSAURES.
L’ÓS POLAR EDUARD ARGENTE TALENS.
ELS TAURONS PROJECTE DE 2n A CURS Júlia Batlle.
Característiques dels cucs:
La Salamandra.
ÓS PARD PERILL D’EXTINCIÓ.
EL LLEÓ Maite Rodriguez.
Linx Ibèric.
AUTORS/ES: Alumnes de 3r
Els 13 animals carnívors més perillosos
Un animal en perill d’extinció
EL CONTE DEL DOFÍ.
CÓNDOR DELS ANDES.
TIPUS DE PAISATGES.
Les formigues.
EL PANDA VERMELL Laia Senent Edgar García Javi Arias Salima El Guiouss
La reproducció dels animals
LA PERDIU BLANCA.
LES ABELLES Posar nom alumne Adaia Hernandez 1B.
Coneixement del Medi Social i Cultural
Per Robert Casal.
Saltamartí INVERTEBRAT insecte HERBÍVOR.
L’ós panda Noms: Pol Ortiz i Sergio Rodriguez
Els ocells que viuen prop de l’escola
Les costes i els rius de Catalunya
MERLA VERTEBRAT AU OMNíVOR.
Coneixement del Medi Natural
Paula Aguilar Ian Garcia Ayoub Garra Paula Cabrera Vano Barbakadze
FET PER L’ÈRIC I L’ANASTASIA
3. TOTS SOM DIFERENTS..
La reproducció dels animals
L’Orca.
L’estrella de mar Ara us explicaré la història d’una estrella de mar.
NIL NIL NIL.
EL FALCÓ PELEGRÍ.
LA MUDA EN LES SERPS.
LA MUNTANYA.
Les Plantes Guillem Soler Garcia.
LA MOFETA.
DINÀMICA DELS FACTORS BIOLÒGICS: Grans grups d’edat
Autores: - Raquel Domènech - Sara Torres
Els corriols Piu i Piua.
LA VIDA DE LES PERSONES.
ELS CANGURS.
LA REPRODUCCIÓ DELS ANIMALS
TIPUS DE TAURONS.
Un animal en perill d’extinció
LA ZEBRA ÍNDEX -Característiques - On viu - Alimentació - Comportament - Reproducció - Altres especies - Perills - Perquè he triat aquest tema.
Llegenda.
COLÒNIES A CA LA MARIA LA CASA DE COLÒNIES. LA FAGEDA. LA GRANJA.
VOLTOR.
L’ ELEFANT.
Campanya d’incendis 2015 Departament d’Interior
Mangosta (Suricata) Suricata suricatta
Els mol·luscs Yughggkughgjhgiuogyjutugtyj.
PRIMAVERA GRUP IV 01a.
Granota VERTEBRAT amfibi carnívor.
DINÀMICA DELS FACTORS BIOLÒGICS
Fennec FET PER LUCIA I DIANA
LA REPRODUCCIÓ DELS ANIMALS
LA CIGONYA NEGRA Bernat Talens Aparicio.
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
Transcripción de la presentación:

UROGALLO CANTABRIC

INDEX UROGALLO CARACTERÍSTIQUES HABITAT ALIMENTACIÓ REPRODUCCIÓ PERQUÈ ES TROBA EN PERILL D’EXTINCIÓ? CAUSES DE MORTALITAT AMENAÇES

Urogallo El gall fer cantàbric és una de les dues subespècies de gall existents a la Península. Des de 1986 té la catalogació d'espècie protegida. Els mascles i femelles es diferencien fàcilment per la seva grandària i coloració. Els mascles són més grans, pesen entre 3,3 i 6,7 kg. L'exemplar més gran registrat en captivitat pesava 7,2 kg.  

Característiques Presenten una coloració general que va del gris molt fosc al bru fosc, amb reflexos verds metàl · lics en les plomes del pit. Les plomes del ventre i la part inferior de la cua varien del color negre al blanc, depenent de la raça a la qual pertanyin. Es caracteritzen per tenir unes plomes sota del bec en forma de barba, una cua en forma de ventall i uns tubercles vermells sobre els ulls.

HABITAT Habiten en els boscos montans de la Serralada Cantàbrica, per sobre de 800 m.La població de galls fers més propera està als Pirineus, a més de 300 km.

alimentació La alimentación del urogallo adulto (Tetrao urogallus) es básicamente folívora, es decir, come esencialmente hojas de árboles y arbustos. Debido a su dieta, los urogallos poseen adaptaciones características en su sistema digestivo En la cordillera Cantábrica no existen bosques de coníferas, con la excepción de algunos Durante el invierno, la alimentación puede basarse en yemas de haya, serbal, abedul, hojas de acebo, enebro, brecina y otras especies disponibles como acículas de pino si pueden acceder a ellas

REPRODUCCIÓ La mida de posta varia molt, entre 5 i 12 ous Les postes de gall fer cantàbric eclosionen entre primers de juny i primers de juliol després d'uns 28 dies d'incubació. En algunes poblacions la majoria de gallines no reprodueixen el primer any; però, alguns estudis apunten que en poblacions amb densitats baixes totes les femelles tenen l'oportunitat de criar, fins i tot en el primer any

ES TROBA EN PERILL D’EXTINCIÓ causa de la modificació de l'hàbitat i l'augment de poblacions de depredadors en la seva àrea de distribució ENSERIÓ??

Causes de mortalitat: Causes de mortalitat no natural. La presència en l'àrea de distribució del gall fer cantàbric d'estructures perilloses, com línies elèctriques, closes i tanques, és un important factor d'amenaça per a la subespècie, podent causar la mort de galls salvatges per electrocució o col · lisió

I QUE CULPA TINC JO DE ELS CABLES … amenaçes El declivi de la població de gall fer cantàbric (el canvi climàtic podria ser responsable del descens de la població de galls fers a tot Europa), (que afecten la serralada Cantàbrica, límit de la seva àrea de distribució ). I QUE CULPA TINC JO DE ELS CABLES …

GALERIA D’IMATGE S

Autora: NEKANE MUROS SALOM

MUSICA MÚSICA RELAJANTE 3 HORAS