Patrimoni Net i Estat de Fluxos d’Efectiu Estat de Canvis en el Patrimoni Net i Estat de Fluxos d’Efectiu Núria Arimany Carme Viladecans

Introducció Els mercats globalitzats internacionals han provocat una harmonització comptable que ha suposat incorporar a la normativa comptable de la UE les NIIF Per aquest motiu tenim l’actual PGC07 13/11/2018

ESTAT DE CANVIS EN EL PATRIMONI NET 13/11/2018

Estat de Canvis en el Patrimoni Net Concepte i objectiu Obligatorietat Documents integrants i estructura Metodologia Utilitat i interpretació Anàlisi 13/11/2018

Concepte L’Estat de Canvis en el Patrimoni Net (ECPN) té dues parts: L’Estat d’Ingressos i Despeses Reconeguts (EIDR), que ens revela el resultat global L’Estat Total de Canvis en el Patrimoni Net (ETCPN), que ens revela tots els canvis ocorreguts en el patrimoni en tres exercicis 13/11/2018

Concepte L’EIDR recull els canvis en el PN derivats de: El resultat del compte de PiG (6 i 7) Els ingressos i despeses que seguint les normes de valoració s’imputen a PN (8 i 9) Les transferències al compte de PiG (8 i 9) 13/11/2018

Concepte L’ETCPN recull tots els canvis en el PN derivats de: El resultat global Les variacions de PN per operacions amb socis Altres variacions en el PN Ajustaments per canvis criteris comptables i correcció d’errors - En ETCPN hi ha recollits tots els canvis que afecten a patrimoni net : el resultat global, variacions per operacions amb els socis, com ara, augments de capital, reduccions de capital, altres variacions com la distribució del resultat, i ajustaments al patrimoni per canvis en criteris comptables i correccions d’errors (correcció d’una valoració existències de fa un exercici,…) 13/11/2018

Objectiu L’ECPN té per objectiu donar informació sobre la riquesa de l’empresa detallant els canvis produïts a nivell patrimonial i fent èmfasi en el resultat global Cal tenir present que la riquesa empresarial és una de les garanties importants que tenen els tercers implicats amb l’empresa, així dons l’ECPN refelecteix les garanties que ofereix l’empresa en dos documents: L’EIDR que subministra informació important pels inversors (usuaris de referència en el Marc Conceptual), ja que mostra el resultat empresarial i permet valorar l’empresa en el mercat - L’ETCPN que subministra informació important pels usuaris en general dels comptes anuals (interns com externs) de forma que administradors i socis puguin prendre les decisions econòmiques oportunes en visualitzar els patrimonis empresarials dels tres exercicis. 13/11/2018

Obligatorietat Han de presentar l’ECPN totes les empreses tant si fan comptes anuals normals com abreujats Les PIMES només presenten el segon document de l’ECPN Les empreses que fan comptes anuals normals presenten l’ECPN en dos documents normals, les que fan comptes anuals abreujats presenten també els dos documents però en formats abreujats. -Les PIMES també presenten l’ECPN però amb la particularitat que consta d’un sol document que coincideix força amb l’ETCPN abreujat. Cal tenir present que les PIMES no tenen els grups 8 i 9 per això no tenen el primer document, tot i que quan una PIME té una subvenció, donació o bé llegat es farà constar conjuntament amb tots els canvis en el patrimoni net. 13/11/2018

Documents que integren l’ECPN L’ECPN està integrat per : L’EIDR--------resultat global L’ETCPN-----riquesa i garanties empresarials de tres exercicis 13/11/2018

Estructura de l’EIDR Recull tres apartats: Resultat de l’exercici Ingressos i despeses imputats PN Transferències PiG __________________________ RESULTAT GLOBAL 13/11/2018

Ingressos i despeses imputats a patrimoni net Els ingressos i despeses imputats directament a PN provenen de: Valoracions d’instruments financers Cobertures de fluxos d’efectiu Subvencions, donacions i llegats rebuts PiG actuarials i altres ajustaments 13/11/2018

Transferències al compte de PIG Les transferències al compte de PiG provenen de: Valoració d’instruments financers Cobertures de fluxos d’efectiu Subvencions, donacions i llegats rebuts 13/11/2018

Estructura de l’EIDR 13/11/2018

Estructura de l’ETCPN A. Patrimoni X-2 +/- Ajustaments canvis criteris comptables i correcció errors X-2 i anteriors B. Patrimoni inici X-1 +/- resultat global +/- operacions amb socis +/- altres operacions de PN C. Patrimoni X-1 +/- Ajustaments canvis criteris comptables i correcció errors X-1 D. Patrimoni inici X E. Patrimoni X 13/11/2018

Estructura ETCPN De l’estructura de l’ETCPN cal destacar: Hi ha els moviments que experimenta el PN en tres exercicis consecutius En l’exercici que es tanca i l’anterior les variacions patrimonials són degudes: RG, operacions socis, altres operacions de PN i ajustaments per canvis en criteris comptables i correcció errors La informació del PN de dos exercicis anteriors només recull el canvi patrimonial ocasionat per canvis en criteris comptables i correcció d’errors de dos o més exercicis anteriors Es pot apreciar com varia la riquesa empresarial en tres exercicis i les causes d’aquesta variació 13/11/2018

Estructura ETCPN 13/11/2018

Metodologia per elaborar ECPN Per elaborar el primer document EIDR: Realizar el compte de PiG per obtindre el (129) Resultat de l’exercici (repartible) Afegir els ingressos i despeses imputats a PN (8i9) amb l’efecte impositiu Reflectir les transferències al compte de PiG (8i9) amb l’efecte impostiu 13/11/2018

Metodologia per elaborar ECPN Amb el primer document, l’EIDR, s’arriba al resultat global que a nivell internacional presenta discrepàncies en la presentació, el càlcul i la denominació . 13/11/2018

Metodologia per elaborar ECPN Per elaborar el segon document ETCPN: Partir del patrimoni net de dos exercicis anteriors X-2 Corregir-ho amb els ajustaments per cc i ce per arribar al patrimoni inicial X-1 Afegir el RG, les operacions amb socis i altres operacions de PN per arribar patrimoni X-1 Corregir-ho amb els ajustaments per cc i ce per arribar al patrimoni inicial X Afegir el RG, les operacions amb socis i altres operacions de PN per arribar patrimoni X Metodologia ETCPN: Partir del patrimoni X-2 Corregir-lo amb ajustaments per canvis en criteris comptables i correcció d’errors per arribar patrimoni inicial X-1 Afegir: Resultat global, operacions amb els socis, altres operacions (distribució del resultat) per arribar patrimoni final X-1 13/11/2018

Metodologia per elaborar ECPN Amb el segon document, de doble entrada, l’ETCPN, veiem el patrimoni de tres exercicis X-2,X-1,X (A,C,E) i les causes de la seva variació 4. Corregir-lo amb ajustaments per canvis en criteris comptables i correcció d’errors per arribar patrimoni inicial X 5. Afegir: Resultat global, operacions amb els socis, altres operacions (distribució del resultat) per arribar patrimoni final X En aquest document de doble entrada veiem patrimoni X-2,X- 1,X (A,C,E) 13/11/2018

Estructura: Adolfo Domínguez Primer document: EIDR (exercici acabat 28/02/2011) EIDR Exercici 2011 Exercici 2010 A. Resultat de l’exercici (4.454.379) (19.193) B. Ingressos i despeses imputats a PN --------- 178.500 C. Transferències PiG (192.682) (195.582) RESULTAT GLOBAL (4.647.061) (36.275) 13/11/2018

Estructura: Adolfo Domínguez Els ingressos imputats a patrimoni net provenen d’una subvenció amb l’efecte impositiu corresponet. Les tranferències a PiG provenen de la subvenció amb l’efecte impositiu corresponent 13/11/2018

Estructura: Adolfo Domínguez Segon document: ETCPN (exercici acabat 28/02/2011) ESTAT TOTAL DE CANVIS EN EL PN Patrimoni a 28/02/2009 134.808.159 Patrimoni a 28/02/2010 133.399.869 Patrimoni a 28/02/2011 128.112.533 13/11/2018

Estructura: Adolfo Domínguez La modificació patrimonial d’aquests tres exercicis és deguda als resultats globals negatius i a les importants distribucions de dividends 13/11/2018

Utilitat i interpretació L’ECPN dóna dues informacions importants: El primer document el resultat global (nou concepte de resultat) El segon document la riquesa empresarial (garantia patrimonial de tres exercicis) 13/11/2018

Utilitat i interpretació La incorporació de l’ECPN als comptes anuals posa de relleu la importància d’una bona informació patrimonial per prendre les oportunes decisions econòmiques 13/11/2018

Anàlisi ECPN Tècniques anàlisi primer document (EIDR) Incidència RE en el RG Incidència Ing/desp reconeguts PN en RG Incidència transferències RE en RG RE ______________ Resultat Global Ing/desp reconeguts PN ___________________ Transferències PiG _________________ 13/11/2018

Incidència R.explotació en el RE Incidència R.financer en el RE Anàlisi ECPN Tècniques anàlisi primer document (EIDR) Incidència R.explotació en el RE Incidència R.financer en el RE Resultat explotació _________________________ RE Resultat financer ______________________________ 13/11/2018

Anàlisi ECPN Tècniques anàlisi primer document (EIDR) Instruments financers Cobertures de fluxos d’efectiu Subvencions, donacions i llegats rebuts Resultats actuarials i altres ajustaments Variació int. fin ______________ Ing/desp imputats PN Cobertures fluxos ef. _________________ Sub, donacions i llegats rebuts R. actuarials i altres ajustaments ____________ 13/11/2018

Anàlisi ECPN Tècniques anàlisi primer document (EIDR) Instruments financers Cobertures fluxos efectiu Subvencions, donacions i llegats rebuts Valor. Int. financers ________________ Transferències PiG ___________________ Sub, donac i llegats rebuts _____________________ 13/11/2018

Rendibilitat financera Rendibilitat econòmica Anàlisi ECPN Tècniques anàlisi primer document (EIDR) Rendibilitat financera Rendibilitat econòmica Resultat Global (RG) _________________________ Patrimoni Net Resultat Global + Cost financer net ______________________________ Actiu 13/11/2018

Anàlisi ECPN Tècniques d’anàlisi segon document (ETCPN) Relació entre patrimonis Incidència RG en el patrimoni Incidència operacions socis Incidència canvis cc i ce Patrimoni net N ______________ Patrimoni net N-1 Ing/desp reconeguts _________________ Variacions capital Conversió p. finan. Dividends Títols propis Altres op. socis Fons Propis Ajust. canvis cc Ajust. Correcció errors ____________ 13/11/2018

Anàlisi ECPN Tècniques d’anàlisi segon document (ETCPN) Variacions capital Conversió passius financers Dividends Tìtols propis ______________ Fons Propis Coversió passius fin. _________________ Dividens Títols propis ____________ 13/11/2018

Anàlisi ECPN Adolfo Domínguez Tècniques anàlisi primer document (EIDR) Incidència RE en el RG Incidència Ing/desp reconeguts PN en RG Incidència transferències RE en RG 95,85% --------- 4,15% 13/11/2018

Anàlisi ECPN Adolfo Domínguez Tècniques d’anàlisi segon document (ETCPN) Relació entre patrimonis Incidència RG en el patrimoni Incidència operacions socis Incidència canvis cc i ce Decrement 3,96% Incidència d’un 3,63% Dividend repartit d’un 0,5% respecte el FP ---------------------------------- 13/11/2018

ESTAT DE FLUXOS D’EFECTIU DEL PGC07 13/11/2018

ESTAT DE FLUXOS D’EFECTIU Concepte Obligatorietat Fluxos d’efectiu de les diferents activitats Metodologia Estructura Característiques de la informació -L’EFE és un dels dos documents nous que ens presenta el PGC07 juntament amb l'ECPN. -De tota manera es podria dir que l’ECPN és un document més nou que l’EFE en el senti que el PGC90 ens presentava ja un document similar a aquest que és el Quadre de finançament. Tots dos són dos EOAF. El QF ens informava dels recursos obtinguts per una empresa, de l’aplicació d’aquests recursos, i de la variació del FM o CC. La tendència a nivell internacional és la de substituir aquest document per un EOAF basat en la variable de tresoreria o efectiu. Cal pensar que països com els Estats Units des de l’any 1987 ja elaboren aquest document, és a dir, fa més de vint anys que elaboren aquest estat comptable. Tal i com s’anirà explicant l’EFE té una sèrie d’avantatges respecte al QF, fet que ens fa pensar que tindrà una més bona acollida que el QF ( tal i com demostren estudis que s’han fet en el nostre pais) En el llibre s’ha centrat l’explicació d’aquest document en els següents apartats: concepte ( explicarem que és ), obligatorietat ( qui l’ha de fer), Fluxos d’efectiu de les diferents activitats ( explicarem que són els fluxos d’efectiu), metodologia ( un dels apartats que cal explicar amb més deteniment és el referent al camí que cal seguir per l’elaboració d’aquest document). És una mica entretingut, però intentarem explicar-ho a grans trets), Estructura (cal veure quin format té aquest document), Característiques de la informació ( cal saber molt bé quin és el tipus d’informació que ens a subministra aquest document, per saber quins són els punts forts d’aquest estat comptable) Convé remarcar que en aquest llibre bàsicament el que s’ha fet és explicar les característiques d’aquest estat comptable, la metodologia que cal seguir per elaborar l ‘EFE, tot això acompanyat de dos casos pràctics ( enunciat i solució ) 13/11/2018

CONCEPTE És un estat comptable que ens informa dels COBRAMENTS i PAGAMENTS d’una empresa produïts durant un exercici. L ‘EFE és un estat comptable que ens informa dels cobraments i pagaments d’una empresa produïts durant un exercici. Com es pot veure la informació que ens a subministra és una informació molt senzilla cobraments i pagaments obtinguts durant un exercici econòmic. Possiblement un dels aspectes a destacar d’aquest document és el fet de donar-nos una informació molt senzilla i fàcil d’entendre per a tothom , pels experts comptables i pels no familiaritzats a tractar informació comptable. La gràcia d’aquest document és que ens dóna una informació fàcil d’entendre, objectiva ,difícil de manipular, i que no permet amagar la situació financera d’una empresa. 13/11/2018

CONCEPTE Aquesta informació ens ve classificada en tres activitats: Explotació Inversió Finançament -Ara bé aquesta informació es dóna classificada en les tres activitats que una empresa desenvolupa i que són les activitats de : explotació, inversió i finançament. El potencial analític d’aquest document pel fet de donar els cobraments i pagaments en funció d’aquestes tres activitats és molt gran. -Més endavant entrarem més a fons en parlar de cadascuna d’aquestes activitats encara que ja podem dir que la primera està lligada a l’activitat habitual de l’empresa, l’activitat per la qual es va crear l’empresa, la segona la d’inversió fa referència a la compra i venda d’immobilitzat o ANC i la tercera a la captació de recursos( propis o aliens) , al seu reembossament i al pagament de dividends, - El fet de disposar d’informació dels cobraments i pagaments de forma separada ens permet conèixer bastant bé la situació en la que es troba l’empresa des d’un punt de vista financer. 13/11/2018

CONCEPTE La variable clau d’aquest document és l’efectiu i altres actius líquids equivalents: Caixa, bancs i inversions financeres c/t La variable clau d’aquest document és l’efectiu i els altres actius líquids equivalents. Aquest document està basat en la variable efectiu. Cal entendre el concepte d’efectiu en un sentit ampli, és a dir, s’entén per efectiu: - Saldo de caixa i bancs Aquelles inversions financeres a curt termini que es puguin convertir en efectiu en un termini no superior a tres mesos El fet de considerar el concepte d’efectiu en un sentit més ampli és positiu, encara que també cal ser conscient que això pot dificultar la comparabilitat entre diferents empreses. 13/11/2018

OBLIGATORIETAT L’han d’elaborar totes les empreses que presenten el balanç, l’Estat de canvis en el patrimoni net i la memòria segons el model normal. Queden dispensades d’elaborar l’EFE: les que segueixen el model abreujat i les PIMES. Qui ha de fer aquest document? En principi només l’han d’elaborar les empreses que presentin el Balanç, l’ECPN i la memòria segons el model normal. Queden dispensades d’elaborar l’EFE: les que segueixen el model abreujat i les PIMES. Des del meu punt de vista si realment pensem que la informació que conté aquest document és important, seria convenient que totes les empreses l’elaboressin i no només un part d’elles. El motiu pel qual no l’han de fer totes les empreses es podria trobar en el fet que el QF no era un compte anual, era simplement un apartat de la memòria normal (n.20) i per tant només l’havien d’elaborar les empreses que presentaven el balanç i la memòria segons el model normal. Per similitud potser s’ha previst el maetix. 13/11/2018

FLUXOS D’EFECTIU DE LES DIFERENTS ACTIVITATS Diferència entre cobraments i pagaments Es distingeixen tres activitats: EXPLOTACIÓ INVERSIÓ FINANÇAMENT S’entén per fluxos d’efectiu la diferència entre els cobraments i els pagaments en cadascuna d’aquestes tres activitats : explotació, inversió i finançament 13/11/2018

FLUXOS D’EFECTIU DE L’ACTIVITAT D’EXPLOTACIÓ Activitat explotació: és aquella activitat que genera la majoria d’ingressos d’una empresa . Exemples: Cobraments de clients, de deutors, pagaments a proveïdors i a creditors, pagaments al personal,…. -L’activitat d’explotació és aquella activitat que en principi genera la majoria d’ingressos d’una empresa. És a dir, recull els cobraments que l’empresa obté dels clients i dels deutors, els pagaments als proveïdors, als creditors, als treballadors,.... - Per tant podem afirmar que una de les informacions més rellevants de l’EFE és el valor i el signe dels fluxos d’aquesta activitat. Si aquesta activitat presenta signe positiu, vol dir que els cobraments d’explotació són superiors al pagaments d’explotació i això financerament és bo, significa que l’empresa ha tingut prous diners per pagar als proveïdors, als creditors, als treballadors i encara n’hi ha sobrat. Si presenta signe negatiu vol dir que l’empresa no ha pogut fer front a les seves obligacions de pagament més immediates relacionades amb la seva activitat habitual. Si això es repeteix en més d’un exercici significa que l’empresa presenta una inestabilitat financera. - En cas que sigui positiu això significa que es pot utilitzar aquest efectiu per pagar noves inversions, reemborsar recursos (propis o aliens), pagar dividends, o augmentar el nivell d’efectiu. 13/11/2018

FLUXOS D’EFECTIU DE L’ACTIVITAT D’EXPLOTACIÓ COM S’OBTENEN ELS FLUXOS D’EFECTIU D’ AQUESTA ACTIVITAT? METODE DIRECTE MÈTODE INDIRECTE (PGC07) Com s’obtenen els fluxos d’efectiu d’ aquesta activitat? La normativa internacional i en concret la NIC 7 ens dóna dues possibilitats, la utilització del mètode directe i la del mètode indirecte, encara que recomana la utilització del directe. El mètode directe és una mica més laboriós d’elaborar però ens diu directament quins són els cobraments i pagaments d’aquesta activitat. El mètode indirecte és més fàcil d’elaborar encara que no ens diu quins són els cobraments i els pagaments obtinguts. Parteix els resultat de l’exercici ( diferència d’ingressos i despeses) i després cal ajustar tots els ingressos que no s’han cobrats, afegir els d’exercicis d’anys anteriors i cobrats en aquest, i al mateix amb les despeses. El nostre Pla ha optat per la utilització del mètode indirecte. Això provoca que en aquesta activitat no es pugui disposar del cobraments i pagaments, i que només ens a sigui d’utilitat el resultat total. 13/11/2018

FLUXOS D’EFECTIU DE L’ACTIVITAT D’EXPLOTACIÓ COBRAMENTS> PAGAMENTS : BÉ PAGAMENTS < COBRAMENTS : MALAMENT Com s’obtenen els fluxos d’efectiu d’ aquesta activitat? La normativa internacional i en concret la NIC 7 ens dóna dues possibilitats, la utilització del mètode directe i la del mètode indirecte, encara que recomana la utilització del directe. El mètode directe és una mica més laboriós d’elaborar però ens diu directament quins són els cobraments i pagaments d’aquesta activitat. El mètode indirecte és més fàcil d’elaborar encara que no ens diu quins són els cobraments i els pagaments obtinguts. Parteix els resultat de l’exercici ( diferència d’ingressos i despeses) i després cal ajustar tots els ingressos que no s’han cobrats, afegir els d’exercicis d’anys anteriors i cobrats en aquest, i al mateix amb les despeses. El nostre Pla ha optat per la utilització del mètode indirecte. Això provoca que en aquesta activitat no es pugui disposar del cobraments i pagaments, i que només ens a sigui d’utilitat el resultat total. 13/11/2018

FLUXOS D’EFECTIU DE L’ACTIVITAT D’INVERSIÓ Inclou els cobraments i pagaments que es deriven de les operacions amb elements de l’actiu no corrent ( IMMOBILITZAT) EXEMPLES: cobraments i pagaments de la venda i de la compra d’immobilitzat L’activitat d’inversió és la que es està lligada a les operacions que l’empresa realitzi amb els seus elements de l’immobilitzat o actiu no corrent. És a dir, operacions tan de compra com de venda. Suposarà un cobrament els diners rebuts per la venda d’un immobilitzat, i suposarà un pagament els diners que s’han pagats per la compra d’un immobilitzat. La diferència entre els cobraments i pagaments d’aquesta activitat ens donarà el resultat total d’aquesta activitat. 13/11/2018

FLUXOS D’EFECTIU DE L’ACTIVITAT D’INVERSIÓ Cobraments>pagaments : Desinversió Pagaments >cobraments : Inversió (etapa creixement) L’activitat d’inversió és la que es està lligada a les operacions que l’empresa realitzi amb els seus elements de l’immobilitzat o actiu no corrent. És a dir, operacions tan de compra com de venda. Suposarà un cobrament els diners rebuts per la venda d’un immobilitzat, i suposarà un pagament els diners que s’han pagats per la compra d’un immobilitzat. La diferència entre els cobraments i pagaments d’aquesta activitat ens donarà el resultat total d’aquesta activitat. 13/11/2018

FLUXOS D ‘EFECTIU DE L ‘ACTIVITAT DE FINANÇAMENT Inclou els cobraments i pagaments que es deriven dels recursos obtinguts per l’empresa , ja siguin propis o aliens i del seu reembossament. EXEMPLES: Augment de capital, Préstec bancari, Subvenció de capital, Pagament de dividends,… 13/11/2018

FLUXOS D ‘EFECTIU DE L ‘ACTIVITAT DE FINANÇAMENT Signe positiu (cobraments > pagaments) l’empresa rep finançament Signe negatiu(pagaments > cobraments) l’empresa reemborsa capital 13/11/2018

METODOLOGIA 1) Partir de dos balanços de final d’exercici de dos exercicis consecutius. 2) Elaborar un full de treball ( el pla no determina la seva estructura) 3) Traspassar la informació en l’estructura de l’EFE El camí que cal seguir per elaborar un EFE té com a punt de partida dos balanços d’una empresa de final d’exercici. A partir d’aquí es recomana l’elaboració d’un full de treball. El PGC07 no determina l’estructura que ha de tenir, per tant cal entendre que el full de treball que inclou el llibre és simplement una proposta. L’últim pas es passar la informació del full de treball en l’estructura oficial de l’EFE. 13/11/2018

METODOLOGIA FULL DE TREBALL : Buscar les diferències que s’han produït en un exercici econòmic en els comptes del balanç i separar-les en dues columnes : aplicacions i orígens El primer pas és partir de dos balanços de final d’exercici i buscar les diferències que s’han produït en tots els comptes d’actiu, de patrimoni net i de passiu i separar aquestes variacions en dues columnes que són : Aplicacions i orígens. 13/11/2018

METODOLOGIA Aplicacions Orígens Augment actiu Disminució actiu Disminució PN i Augment PN i passiu passiu . Un augment d’un compte d’actiu és una aplicació ( compra d’un element de transport, d’un ordinador, d’unes mercaderies). Una disminució d’un compte de patrimoni net i de passiu és també una aplicació ( amortització d’un préstec, una reducció del compte de capital social,...). En canvi és un origen una disminuació d’un compte d’actiu ( venda d’una màquina,...) o un augment d’un compte de Pn i de passiu ( els recursos obtinguts d’un augment de capital o d’un préstec bancari. Per tant com es pot observar la primera columna correspon als pagaments que l’empresa ha realitzat i la segona als cobraments obtinguts. 13/11/2018

METODOLOGIA Aplicacions Orígens Pagaments (-) Cobraments (+) . 13/11/2018

METODOLOGIA PROBLEMA !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! No totes les aplicacions són pagaments ni tots els orígens cobraments SOLUCIÓ : AJUSTAMENTS Com que no totes les aplicacions són pagaments ni tots els orígens són cobraments, cal realitzar el que s’anomena AJUSTAMENTS. És a dir, cal eliminar a través dels ajustaments totes aquelles operacions realitzades per l’empresa que no suposen moviment d’efectiu. Cal tenir present que l’EFE només ha de mostrar aquelles operacions realitzades per l’empresa i que suposen moviment d’efectiu. 13/11/2018

METODOLOGIA EXEMPLES: Augment de capital mitjançant l’aportació d’un terreny Augment de capital mitjançant la conversió de deutes o la transformació de reserves . Distribució del resultat de l’exercici anterior (traspàs a reserves) Amortització d’un element de l’immobilitzat 13/11/2018

METODOLOGIA Traspàs de la informació del full de treball a l’estructura oficial de l’ EFE 13/11/2018

ESTRUCTURA EX N EX N-1 +/- Fluxos efectiu activitat explotació +/- Fluxos efectiu activitat inversió +/- Fluxos efectiu activitat finançament Variació efectiu (augment/disminució) Efectiu inici Efectiu final De forma resumida aquesta seria l’estructura de l’EFE ( llibre pàg. 87). En cadascuna de les diferents activitats si el signe és positiu significa que els cobraments superen als pagaments i si és negatiu a l’inrevés. En l’activitat d’explotació si el signe és positiu això vol dir que els cobraments d’aquesta activitat han estat superiors als pagaments. Això és un bon símptoma ja que significa que l’empresa no té problemes financers ja que ha pogut pagar les obligacions més immediates i encara li ha sobrat efectiu per finançar la compra d’elements de l’ANC, o per reemborsar recursos propis o aliens, o per augmentar el seu nivell d’efectiu. Cal tenir present que una de les informacions més importants és el signe i l’import dels fluxos d’efectiu d’aquesta activitat. Si el signe és negatiu vol dir que l’empresa no ha pogut fer front als seus pagaments a curt termini. Si això es repeteix en més d’un exercici és un clar símptoma de l’existència de problemes financers. En l’activitat de d’inversió si el signe és positiu significa que els cobraments d’aquesta activitat supera els pagaments, l’empresa no està realitzant en aquests moments noves inversions. Si el signe és negatiu això vol dir que l’empresa està en una fase de creixement, en una fase expansiva. En l’activitat de finançament si el signe és positiu significa que s’han obtingut recursos per finançar l’activitat d’inversió o d’explotació i si té signe negatiu, que s’ha tornat o amortitzat una part d’un préstec. 13/11/2018

Exemple Adolfo dominguez 2011 2010 +/- Fluxos efectiu activitat explotació 5.446.386 16.869.224 +/- Fluxos efectiu activitat inversió -9.697.396 -7.417.749 +/- Fluxos efectiu activitat finançament 2.031.627 -1.801.770 Variació efectiu (augment/disminució) -2.219.383 7.649.705 Efectiu inici 11.877.929 4.228.224 Efectiu final 9.658.546 De forma resumida aquesta seria l’estructura de l’EFE ( llibre pàg. 87). En cadascuna de les diferents activitats si el signe és positiu significa que els cobraments superen als pagaments i si és negatiu a l’inrevés. En l’activitat d’explotació si el signe és positiu això vol dir que els cobraments d’aquesta activitat han estat superiors als pagaments. Això és un bon símptoma ja que significa que l’empresa no té problemes financers ja que ha pogut pagar les obligacions més immediates i encara li ha sobrat efectiu per finançar la compra d’elements de l’ANC, o per reemborsar recursos propis o aliens, o per augmentar el seu nivell d’efectiu. Cal tenir present que una de les informacions més importants és el signe i l’import dels fluxos d’efectiu d’aquesta activitat. Si el signe és negatiu vol dir que l’empresa no ha pogut fer front als seus pagaments a curt termini. Si això es repeteix en més d’un exercici és un clar símptoma de l’existència de problemes financers. En l’activitat de d’inversió si el signe és positiu significa que els cobraments d’aquesta activitat supera els pagaments, l’empresa no està realitzant en aquests moments noves inversions. Si el signe és negatiu això vol dir que l’empresa està en una fase de creixement, en una fase expansiva. En l’activitat de finançament si el signe és positiu significa que s’han obtingut recursos per finançar l’activitat d’inversió o d’explotació i si té signe negatiu, que s’ha tornat o amortitzat una part d’un préstec. 13/11/2018

Característiques informació Objectiva Difícil de manipular Molt comprensible Indicador de l’existència de problemes financers No afectada per el principi de la data del fet Permet avaluar la capacitat de generar efectiu i fer previsions sobre el nivell d’efectiu 13/11/2018