2.- L’IMPERIALISME I LES SEUES CAUSES. Imperialisme: ideologia i pràctica política que propugna el domini polític, econòmic i militar dels estats industrialitzats sobre altres pobles. Es desenvolupat entre la segona meitat del segle XIX i l’actualitat. Colonialisme: doctrina i pràctica política que defensa l’ocupació efectiva d’un territori (colònia) per part d’un altre (metròpoli). 2.1.- Causes econòmiques. 2.2.- Causes demogràfiques i socials. 2.3.- Causes polítiques i estratègiques. 2.4.- Justificacions ideològiques.

2.1.- Causes econòmiques. Augment de la producció i la productivitat Crisi de sobreproducció: les empreses produeixen massa i acumulen excedents que no poden vendre 2ª R.I. Les empreses necessiten llocs on vendre els seus productes, invertir els capitals i aconseguir matèries primeres i aliments barats La burgesia pressiona els governs per a conquerir colònies que funcionen com a “mercats reservats” “El consum a Europa està saturat: és imprescindible descobrir nous filons de consumidors arreu del món (...). Anglaterra va prendre la davantera (...). Però per impedir que l’empresa britànica obtingués un profit exclusiu dels nous mercats que s’estan obrint als productes d’Occident, Alemanya combat amb Anglaterra (...) per tot el món. La política colonial és l’expressió internacional de les lleis de la competència”. JULES FERRY: Tonquín i la Mare Pàtria, 1890. “L’imperialisme colonial és una de les formes de l’imperialisme econòmic. Aquest imperialisme és econòmic en l’estricte sentit de la paraula, perquè les seues raons no són interessos polítics, sinó econòmics.” C. A. JULIEN: L’imperialisme colonials i les rivalitats Internacionals, 1947.

2.2.- Causes demogràfiques i socials. Fort augment de la població europea Augment de l’atur, la pobresa i la misèria. Perill de revolució social ANY POBLACIÓ 1800 180.000.000 1850 266.000.000 1870 310.000.000 1900 430.000.000 Solució: emigrar a les colò- nies, on hi ha terra i treball (grans migracions) LES JUSTIFICACIONS DE L’IMPERIALISME “Ahir vaig presenciar una reunió d’aturats a Londres i després d’escoltar els virulents discursos que eren ni més ni menys com un crit per demanar pa, vaig tornar a casa meva més convençut que mai de la importància de l’imperialisme... El que em preocupa més és la solució al problema social. Per aquest motiu entenc que si es vol estalviar als quaranta milions d’habitants del Regne Unit els horrors d’un guerra civil, els responsables de la política colonial han d’obrir nous territoris a l’excedent de població i crear nous mercats a les mines i fàbriques. Sempre he sostingut que l’imperi britànic és per a nosaltres una qüestió d’estómac. Si es vol evitar una guerra civil cal esdevenir imperialista”. CECIL RHODES: Carta al periodista Stead (1895) Emigrants europeus (1850- 1914) en milions Britànics 17 Italians 10 Alemanys 5 Balcànics 4’5 Espanyols 4’4 Altres 13 URGENT: Qualsevol que vullga vindre cap a les riques i pròsperes terres de la colònia d’Austràlia, com a camperol, criat o miner, disposarà de passatge gratuït en primera classe. (Comissió d’emigrants de les colònies). Anunci publicat al Northampton Herald (1849)

2.3.- Causes polítiques i estratègiques. Els governs volen aconseguir més colònies per enfortir el nacionalisme del poble i el prestigi de l’Estat i el propi govern (a més colònies, més prestigi) i evitar parlar dels problemes interns Els militars recolzen els governs: la conquesta de colònies coma forma d’ascendir (medalles) Factor estratègic: per controlar les rutes marítimes cal tindre ports d’avituallament arreu del món i controlar els punts estratègics ELS INTERESSOS DE LA POLÍTICA EXTERIOR BRITÀNICA “Quan l’interés d’Europa es centrava en els conflictes d’Espanya, Anglaterra va ocupar Gibraltar; quan els conflictes d’Itàlia, Anglaterra va ocupar Malta. Ara que l’interés d’Europa es centra a l’Àsia Menor i Egipte, Anglaterra ha ocupat Xipre.” Discurs de John Salisbury (1879)

2.4.- Justificacions ideològiques. L’esperit d’aventura: aventurers i societats científiques es llancen a descobrir territoris nous Teoria neodarwinista: les nacions que no utilitzen la força desapareixeran front a les més fortes Missió civilitzadora: creença en la superioritat de la civilització cristiana europea, que cal imposar-la als “salvatges” (missions religioses, escoles,...) Justificacions racistes, xenòfobes i ultranacionalistes: creença en la superioritat de la pròpia raça o nació sobre la resta, les quals s’han de sotmetre al desig de l’home blanc Principals expedicions: · 1841-71: Expedicions per Àfrica (Livingstone, Stanley,...). · 1878: Descobriment de l’estret de Bering, pas entre Àsia i Amèrica. · 1895-1908: Expedicions per l’Àsia Central. · 1909: Arribada al pol Nord (Peary). · 1910: Arribada al pol Sud (Amundsen) JUSTIFICACIÓ NEODARWINISTA DE L’IMPERIALISME. “La qüestió dels indígenes ha de ser resolta únicament en el sentit de l’evolució natural de la història universal. És a dir, que la moralitat superior ha d’estar per damunt de la civilització inferior. L’Estat modern, en tant que potència colonial, comet, de cara als seues ciutadans, el major dels crims quan, deixant-se portar i hipnotitzar per confoses idees humanitàries, tracta bé a expenses dels seus propis súbdits a les races negres condemnades a desaparèixer” “Sense negar que els negres es puguen civilitzar, és cert, però, que la seua civilització sempre serà inferior a la nostra, perquè la força de la ment d’aquella gent és realment inferior. Creiem que la raça superior a qual- sevol altra, aquella de la qual dependrà sempre el destí del món, és la raça blanca.” FARMOCHI: Curs de geografia universal, 1850. “És un fet incontestable que els negres tenen un cervell més lleuger i menys voluminós que el de l’espècie blanca. Però, aquesta supe- rioritat intel·lectual, ens dóna als blancs dret de reduir a l’escla- vatge la raça inferior?. No i mil vegades no. Si els negres s’acosten a certes espècies animals per les seues formes anatòmiques, pels seus instints grollers, se’n distancien i s’aproximen als blancs en altres aspectes que cal tindre en compte. Estan dotats de la paraula i gràcies a ella poden tindre relacions intel·lectuals i morals (...). La inferioritat intel·lectual dels negres, lluny de conferir-mos el dret d’abusar de la seua debilitat, ens imposa el deure d’ajudar-los i protegir-los.” “Negre”, article del Grand Dictionaire Universal Larousse du XIXé Siècle” (1872). “Un país com França, quan ocupa una terra bàrbara, ha d’acontentar-se sols amb l’afany de guany? No, aquesta nació generosa ha rebut de la Providència una més alta missió, la de l’emancipació, la de portar les llums, la civilització i la llibertat a les races i als pobles encara esclaus de la ignorància.” Discurs de Garnier, intel·lectual francès (1864).

3.- CLASSIFICACIÓ DE LES COLÒNIES. Colònies d’explotació: les empreses de les metròpolis extrauen les primeres matèries barates amb mà d’obra semiesclava i venen els productes industrials Índia, la major part de colònies africanes,... Des del punt de vista econòmic Colònies de poblament: llocs rics i poc poblats on emigren els europeus per ocupar i treballar les terres, deixant de banda la població autòctona Canadà, Austràlia,... Àmbits geogràfics de dependència econòmica: antigues colònies que són independents, però estan controlades econòmicament per la metròpoli Argentina, Xina,... Colònies d’ocupació efectiva: la metròpoli ocupa militarment la colònia i envia un govern, subordinat al govern metropolità (Índia,...) Dominis: són colònies que depenen del govern de la metròpoli, però tenen cert grau d’autogovern per ser població emigrant de la metròpoli (Canadà, Austràlia,...) Des del punt de vista politicoadministratiu Protectorats: territoris que conserven en teoria un govern propi, però en la pràctica és un “govern titella” sotmés a la metròpoli (Egipte, Marroc) Àrees d’influència política: països independents, però el seu govern no pot prendre decisions contràries als interessos de la metròpoli que els controla econòmicament (Argentina, Portugal,...)