Classificació dels instruments

Els instruments els classificarem en : cordòfons, aeròfons, membranòfons e idiòfons i elèctrics . Els instruments cordòfons tenen cordes i caixa de ressonància. El so que emeten és produït per la vibració d’una o més cordes. Poden ser de corda fregada, corda polsada, corda percudida.

Corda fregada: Violi, viola, violoncel, i contrabaix. Aquests instruments és caracteritzen pel fet de que les cordes es toquen fregant-les amb un arquet, encara que també és poden tocar pinçant-les. Quan pincem les cordes amb els dits fem servir una tècnica que es diu pizzicato. L’arquet està fet de pèls de cua de cavall.

Corda polsada: Guitarra i arpa Corda polsada: Guitarra i arpa. Aquests instruments es puntegen amb els dits. Corda percudida: Poden ser percudits amb un plectre o martellet, com el piano i el clavicordi.

Violí,viola,violoncel,contrabaix.

Guitarra i arpa : corda polsada.

Piano de paret i piano de cua.

Aeròfons: Els instruments aeròfons tenen un tub que fa de caixa de ressonància. El so és produït per la vibració de la columna d’aire que es forma dins el cos de l’instrument. Hi ha tres mecanismes bàsics per fer que vibri l’aire, que després és amplificat i modificat en un tub posterior de variable: família de bisell, els instruments de llengüeta i els de broquet.

Secció de fusta: Trovem la família dels instruments de bisell dirigeixen l’aire contra un cantell o bisell, és el mecanisme de les flautes, per exemple el flabiol català, flauta travessera (orquestra actual), i el flautí o piccolo , flauta més petita. Dins aquesta secció trobem els instruments de llengüeta simple, que vibra, que són el clarinet, clarinet baix i el saxo. La llengüeta ha d’estar humida perquè vibri bé. Després hi ha els instruments de llengüeta doble com la gralla, la dolçaina i la tenora com populars.

Els de l’orquestra com l’oboè, el corn anglès, el fagot , contrafagot, més greu que el fagot ( una 8a més greu) Clarinet Llengüeta Simple.

Llengüeta simple saxo

Flauta travessera, bisell.

Oboè barroc, llengüeta doble.

Llengüeta doble. Corn anglès Fagot

Secció de metall: Són instruments brillants, impactants, com podem comprovar en les fanfares, però també més limitats en la seva gama de notes o en l’agilitat. Al segle XIX, incorporaren el sistema de vàlvules o pistons que permeten fer totes les notes de l’escala cromàtica. Això contribuí a la incorporació definitiva d’aquests instruments a l’orquestra. En aquesta secció hi ha quatre instruments bàsics: trompeta, trompa, trombó i tuba.

Trompeta És el representant més agut, s’ha usat en fanfares, tocs militars o en moments destacats de determinades composicions.

Trompa So majestuós i càlid, que combina bé amb els altres instruments de l’orquestra i que fa de pont entre els instruments de metall i els de fusta. El sistema de vàlvules permet ampliar la gamma de notes a tota l’escala cromàtica.

Trombó de vares És la trompeta del registre greu. Al segle XIX apareix el trombó de pistons, però s’usa més en bandes de música o en la cobla. El seu so és solemne i consistent. A l’orquestra hi ha tres trombons.

Tuba Té un broquet ample i profund, i un gran pavelló, necessaris per produir bons greus, el seu so és càlid i rodó, s’assembla al de les trompes, però és més pesat.

La secció de percussió La diversitat d’idiòfons i membranòfons que s’han desenvolupat és tan gran com la de cultures locals que hi ha al planeta, i tan sols alguns s’han incorporat a l’orquestra. Molts d’ells són d’afinació poc precisa i per això són considerats d’afinació indeterminada (partitura apareix una sola línia i sense pentagrama).La secció de percussió està formada per timbales,plats, triangles, tambor, bombo, pandereta, caixa xinesa i carilló. Ocasionalment hi intervenen: castanyoles, xilòfon,

Campanes, gongs, vibràfon, altres tambors, maraques, bongos, etc

Els electròfons Apareixen al segle XX. S’han integrat a l’orquestra en aportacions d’alguns autors i és habitual en relació amb altres estils de música, com ara pop-rock, jazz, etc, en bandes sonores de pel·lícules o per interpretar música lleugera. Les possibilitats sonores dels actuals teclats sintetitzadors són molt diverses i poden imitar sons de diversos instruments coneguts o generar-ne de nous, tot i que la seva imitació dels instruments acústics, produeixen un so amb un timbre pobre en harmònics.

Guitarres, ones martenot