Enterrament a Ornans Gustave Courbet Pintura segles XVIII-XIX.

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Creativitat i llibertat de l’artista Proporció i normes
Advertisements

EXPRESSIONISME ABSTRACTE
La llegenda m’ajuda a llegir el mapa.... a interpretar el que diu
Cambios en el espacio: transformaciones geométricas
JOAN MIRÓ VIDA I OBRES inicials.
LA VICARIA Marià Fortuny Pintura segles XVIII i XIX.
El jurament dels Horacis
ELS LLENGUATGES VISUALS
Número I Jackson Pollock
PAISATGE DE L’ESTAQUE Georges Braque
La lliçó d’anatomia del professor tulp
El gran masturbador Salvador Dalí
Interior holandès I Joan Miró
LA RATLLA VERDA Henri Matisse Pintura segle XX.
PINTURA EL DESCOBRIMENT DE LA FOTOGRAFIA FA REPLANTEJAR EL PAPER DE L’ARTISTA NO CAL QUE SIGUI NOTARI DE LA REALITAT.
Éduard Manet.
Tema 7. L’art del segle XIX (1)
CUBISME ANALÍTIC PICASSO/BRAQUE.
Història de l’Art L’Art Europeu de la primera meitat del segle xx.
Enterrament a Ornans Gustave Courbet Pintura segles XVIII-XIX.
Composició IV Wasily Kandinsky
L’Art Europeu del S. XIX De Goya al Modernisme I
Tema 6: L’ENERGIA.
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE
EL SISTEMA SOLAR.
Crítica al Platonisme i a la tradició judeocristiana
Tableau II Piet Mondrian
LA VICARIA Marià Fortuny Pintura segles XVIII i XIX.
Els jugadors de Cartes Paul Cézanne Pintura segles XVIII-XIX.
Déjeuner sur l’herbe Edouard Manet Pintura segles XVIII-XIX.
CLAUDE MONET.
STABILE-MOBILE Alexander Calder Escultura segle XX.
ELS COLORS AMB JOAN MIRÓ
Resta prohibit.
LA VIDA DE JOAN MIRÓ.
Tableau II Piet Mondrian
La càrrega Ramon Casas Pintura segle XX.
ACTIVITAT 7.
DONA II Williem de Kooning
TRES NUS EN EL BOSC Joaquim Sunyer.
Coneixement del Medi Social i Cultural
Impressionisme i postimpressionisme
L’AMIC RETROBAT MARC RIUS CASAN.
EL RENAIXEMENT s. XV
TRES NUS EN EL BOSC Joaquim Sunyer.
EL MOVIMENT OBRER ( ) BUXAWEB EL MOVIMENT OBRER
H. EBBINGHAUS. ELS PRIMERS ESTUDIS SISTEMÀTICS SOBRE MEMÒRIA
Claude Monet.
Realisme EEl Realisme pictòric sorgeix a mitjans segle XIX. (Revolució burgesa de 1848) TEMES SOCIALS La gent humil, la seva feina, la vida a l’aire lliure.
Projecte interdisciplinari:
MUTACIÓ Eduardo Chillida Escultura segle XX.
a) Introducció: Catalogació - Breu aproximació biogràfica de l’autor
EDVARD MUNCH COMENTARI “EL CRIT”.
Gèneres Musicals.
Història de l’Art L’Art Europeu de la primera meitat del segle xx.
valors humans i socials
Salvador DALÍ.
ERRORS FREQÜENTS A L'EXAMEN DE HISTÒRIA - PAU
DONA II DE KOONING.
Proposta 2.
SORTIDA PER BARCELONA CAIXAFORUM.
Proposta 8.
ACTIVITAT 6.
La Ratlla Verda Dídac Prat Galí 3r ESO C.
FET PER : FRANCESC TUDELA DOMENECH
Proposta 14.
La representació dels objectes
DE L’ORGANIGRAMA AL DIBUIX Dinàmica i funcionament de la ciutat
Un home, que regularment assistia a les reunions d’Amics,
El realisme americà Edward Hopper N.Y
Transcripción de la presentación:

Enterrament a Ornans Gustave Courbet Pintura segles XVIII-XIX

1.- Classificació Autor: Gustave Courbet Cronologia de l’obra: 1849             Títol: Enterrament a Ornans             Autor: Gustave Courbet             Cronologia de l’obra: 1849 . País: França        Estil o moviment: Realisme              

2.- Tema És un tema extret de la vida quotidiana. Representa el moment en què els assistents a un enterrament a Ornans, poble natal de l’artista, es disposen a dir l’últim adéu al difunt.

3.- Descripció: Es tracta d’una tela pintada amb la tècnica de l’oli. La pintura a l’oli és una tècnica pictòrica humida: l'artista disol els colors (pigment) en oli (de llinosa, per exemple) (aglutinant) i l'aplica amb un pinzell sobre fusta o tela (suport). L'oli fa que els colors quedin molt lluents.

Escena quotidiana sobre una una tela de grans dimensions (+/- 3 x 6m) i en format apaïsat que contribueix a subratllar la “terrenalitat” del succés: un senzill funeral de poble sense personatges destacats i sense acció. És un retrat col·lectiu en un moment del ritual funerari després d’haver introduit el fèretre al forat que apareix al centre de la part inferior del quadre, envaint l’espai de l’espectador. Als voltants es congreguen els diversos representants de la comunitat, com si es tractés d’un acte social qualsevol, per donar l’últim adéu al mort. Al fons, i a dalt, es retalla un simple crucifix com un element més de la cerimònia alçat per damunt de la “democràtica” disposició dels personatges, lluny de tota jerarquia.

4.- Elements formals i compositius a.- Forma oberta o pictòrica. b.- Composició centrífuga o oberta (tots els elements fugen del centre del quadre). L’acció es desenvolupa en l’obertura dels penya-segats. c.- Perspectiva geomètrica + aèria.

d.- Línia de l’horitzó (Punt de vista) Alt. e.- Simetria. Hi ha un eix de simetria vertical: el forat (dones/homes) f.- Geometria: composició rectangular. Figures col·locades a manera de fris, marcant una gran horitzontalitat. g.-Llum: Vol ser real. Dóna corporeïtat a les figures. h.- Cromatisme: Harmonia de negres i blancs que només es veuen animats per la taca vermella de la roba dels personatges col·locats darrere del sepulturer. Aquest color auster és hereu del barroc espanyol.

5.- Antecedents i influències posteriors. Quant a l’obra: L’antecedent més clar és el quadre: L’enterrament del comte d’Orgaz d’El Greco. Semblances: La disposició de les figures (de mida natural), situades sense cap jerarquia i que formen una barrera negra que focalitza l’atenció. Diferències: Courbet renuncia a representar qualsevol al·lusió transcendental sobre l’ànima del difunt. El Greco ho fa. El Greco, idealitza. Courbet pinta els personatges i la natura amb una cruesa provocadora: volent captar la realitat, cau en un cert gust per la lletjor i la vulgaritat.

L’enterrament del comte d’Orgaz. El Greco.

Quant a l’autor: Pintors holandesos (Rembrandt); venecians (Giorgione) i Espanyols (Ribera, Zurbarán, Murillo) presents al Louvre. Pintors de l’escola de Barbizon (Millet, Rousseau).

Influències posteriors: Courbet va influir en Monet i la seva recerca de la realitat mitjançant els estudis sobre la llum.

Les demoiselles des bords de la Seine. Courbet- Picasso                                                                

6.- Relacions amb obres similars de l’autor El taller del pintor. Al·legoria real (1855) és també un quadre de dimensions monumentals on Courbet intenta simbolitzar les seves amistats i els seus odis, els seus sentiments i els seus gustos com a pintor mitjançant personatges reals retratats a l’estudi entorn de l’artista i la seva model: el filòsof socialista Proudhom, el poeta Baudelaire i el seu marxant apareixen al costat d’homes i dones del carrer, mentre Courbet pinta un paisatge.

7.- Diferències amb altres solucions coetànies Courbet, juntament amb Daumier i Millet, formen el realisme testimonial.

Un altre vessant del Realisme és el paisatge: Corot i l’escola de Barbizon El pont de Nantes

També hi ha un Realisme burgès: la pintura preciosista La Vicaria També hi ha un Realisme burgès: la pintura preciosista La Vicaria. Fortuny.

8.- Funció i significat de l’obra Fugint de la iconografia tradicional en el tema de la mort, Courbet renuncia a representar qualsevol al·lusió transcendental sobre l’ànima del difunt. L’artista narra tot allò que hom sap sense reconèixer-ho: el sacerdot oficia de rutina, els escolanets es desentenen de l’acte, la major part dels familiars i amics semblen complir una obligació social més que no pas sentir la mort del difunt. El gos, en primer terme i tan a la vora de la fossa, sembla més proper al mort que la majoria dels presents. La lletjor li va merèixer crítiques i el fet que el quadre fos rebutjat en l’Exposició de 1855, juntament amb una altra obra seva “El taller del pintor”. Molest, l’autor va muntar un pavelló propi que va titular: el Pavelló del Realisme.

Funció: Plasmació d’un fet social des de l’òptica de la realitat, fet que es va convertir en provocatiu.

9.- Context històric i artístic Realisme: sorgeix a mitjans segle XIX. La industrialització d’Europa ha provocat l’aparició d’un proletariat nombrós que pateix les conseqüències del capitalisme: jornades llargues de treball, condicions de vida i treball precàries .... Naixement de les organitzacions obreres i les doctrines socialistes (Manifest Comunista, 1848).

Estil pictòric desenvolupat en les dècades centrals del segle XIX. Artístic: Estil pictòric desenvolupat en les dècades centrals del segle XIX. Pintors compromesos amb els problemes polítics i socials. Temàtica: Allò que els envolta sense idealització formal o intel·lectual: treball, treballadors, paisatges, ciutats..... Enquadraments casuals, com de fotografia, i tècnica lliure (litografia, dibuix...) Podem diferenciar: realisme testimonial; paisatgisme i realisme burgès o pintura preciosista.