Enterrament a Ornans Gustave Courbet Pintura segles XVIII-XIX

1.- Classificació Autor: Gustave Courbet Cronologia de l’obra: 1849             Títol: Enterrament a Ornans            Autor: Gustave Courbet            Cronologia de l’obra: 1849 Material i tècnica: Pintura a l’oli Suport: Tela . País: França      Estil: Realisme Ubicació original: Rebutjada a les Exposicions de 1850 i 1855. Exposada al Pavelló dels Realistes. Ubicació actual:Museu del Louvre. París.              

2.- Breu biografia Pàg. 142

3.- Descripció formal: Descripció:Enterrament a l’alba d’un pagès a Ornans, poble natal de l’autor. Al voltant del forat on ja s’ha introduït el fèretre i que apareix al centre de la part inferior del quadre, envaint l’espai de l’espectador, es congreguen els diversos representants de la comunitat, com si es tractés d’un acte social qualsevol, per donar l’últim adéu al mort. Hi veiem les ploraneres, el mossèn, altres clergues, els escolanets, els macers, els portadors del fèretre i homes del poble, d’entre els quals destaca el que està de genolls. Al fons, i a dalt, es retalla un simple crucifix com un element més de la cerimònia alçat per damunt de la “democràtica” disposició dels personatges, lluny de tota jerarquia. Iconografia:Escena quotidiana sobre una una tela de grans dimensions (+/- 3 x 6m) i en format apaïsat que contribueix a subratllar la “terrenalitat” del succés: un senzill funeral de poble sense personatges destacats i sense acció. És un retrat col·lectiu en un moment del ritual funerari després d’haver introduit el fèretre al forat. Funció:Estètica

Simetria: Hi ha un eix de simetria vertical: el forat (dones/homes). Forma i composició: Forma: Oberta o pictòrica Composició: Oberta o centrífuga. Fugen de l’acció que es desenvolupa en l’obertura dels penya-segats. Simetria: Hi ha un eix de simetria vertical: el forat (dones/homes). Geometria: composició rectangular. Superficialitat. Figures col·locades a manera de fris, marcant una gran horitzontalitat. Només sobresurt la creu processional. Línies compositives: Verticals

Recursos tècnics Pinzellada:La pinzellada solta predomina per damunt la linealitat pictòrica. Color: Harmonia de marrons (terra) i negres (dol) que només es veuen animats per blancs (clergues, còfies dones i gos) i pel vermell de la roba dels personatges col·locats darrere del sepulturer. Llum: Vol ser real, pròpia de les hores de l’alba, quan les ombres encara no són gaire marcades. Dóna corporeïtat a les figures. Perspectiva: Geomètrica + aèria

4.- Significat de l’obra Elements propis de l’estil: És una de les obres cabdals del Realisme, podríem dir que el seu manifest. Els elements més característics d’aquest moviment són que pren temàtiques trivials, quotidianes que representa amb la màxima naturalitat, sense idealitzar i amb la supressió de qualsevol element anecdòtic, irrellevant i decoratiu. L’antecedent més clar d’aquesta obra és: L’enterrament del comte d’Orgaz d’El Greco*. Semblances: La disposició de les figures (de mida natural), situades sense cap jerarquia i que formen una barrera negra que focalitza l’atenció. Diferències: Courbet renuncia a representar qualsevol al·lusió transcendental sobre l’ànima del difunt. El Greco ho fa.El Greco, idealitza. Courbet pinta els personatges i la natura amb una cruesa provocadora: volent captar la realitat, cau en un cert gust per la lletjor i la vulgaritat. Els antecedents pictòrics de l’autor són: Pintors holandesos (Rembrandt); venecians (Giorgione) i espanyols (Ribera, Zurbarán, Murillo) presents al Louvre i, també, pintors de l’escola de Barbizon (Millet, Rousseau). De Courbet cal destacar altres obres com: “El taller de l’artista”.*

L’enterrament del comte d’Orgaz. El Greco.

Rousseau Millet

El taller de l’artista. Al·legoria real (1855). És també un quadre de dimensions monumentals on Courbet intenta simbolitzar les seves amistats i els seus odis, els seus sentiments i els seus gustos com a pintor mitjançant personatges reals retratats a l’estudi entorn de l’artista i la seva model: el filòsof socialista Proudhom, el poeta Baudelaire i el seu marxant apareixen al costat d’homes i dones del carrer, mentre Courbet pinta un paisatge.

Daumier. El vagó de tercera Corot. El pont de Nantes Courbet, juntament amb Daumier i Millet, formen el realisme testimonial. Una altra tendència del Realisme és el paisatge: Corot i l’escola de Barbizon Daumier. El vagó de tercera Corot. El pont de Nantes

També hi ha un Realisme burgès: la pintura preciosista. Fortuny. La Vicaria

Relació entre la forma i la funció: Fins aleshores la pintura anomenada “de gènere”, que incloïa la temàtica quotidiana, havia tingut format reduït. En aquest cas, el format adopta grans proporcions, de tal manera que els personatges de l’enterrament són de mida natural. A més, Courbet trenca amb la tradició de representar el tema de la mort amb verticalitat (ascens a una vida més plena). Iconologia: Fugint de la iconografia tradicional en el tema de la mort, Courbet renuncia a representar qualsevol al·lusió transcendental sobre l’ànima del difunt.L’artista narra tot allò que hom sap sense reconèixer-ho: el sacerdot oficia de rutina, els escolanets es desentenen de l’acte, la major part dels familiars i amics semblen complir una obligació social més que no pas sentir la mort del difunt. El gos, en primer terme i tan a la vora de la fossa, sembla més proper al mort que la majoria dels presents. La lletjor li va merèixer crítiques i que el quadre fos rebutjat en l’Exposició de 1855, juntament amb una altra obra seva “El taller del pintor”. Molest, l’autor va muntar un pavelló propi que va titular: el Pavelló del Realisme.

Relació entre l’època i l’obra: Històric: La industrialització d’Europa ha provocat l’aparició d’un proletariat nombrós que pateix les conseqüències del capitalisme: jornades llargues de treball, condicions de vida i treball precàries .... Naixement de les organitzacions obreres i les doctrines socialistes (Manifest Comunista, 1848). Artístic: Estil pictòric desenvolupat en les dècades centrals del segle XIX. Pintors compromesos amb els problemes polítics i socials. Temàtica: Allò que els envolta sense idealització formal o intel·lectual: treball, treballadors, paisatges, ciutats..... Enquadraments casuals, com de fotografia, i tècnica lliure (litografia, dibuix...) Podem diferenciar: realisme testimonial; paisatgisme: realisme burgès o pintura preciosista.

5.- Transcendència de l’obra L’obra de Courbet Courbet va influir en pintors contemporanis seus (Millet, Daumier) i també en altres pintors impressionistes i avantguardistes. Així, Courbet influirà en Monet i la seva recerca de la realitat mitjançant els estudis sobre la llum*. I també en Picasso que prendrà el tema d’obres de Courbet, com és el cas de “Les noies de les ribes del Sena”*