LES PLANTES I ELS FONGS Tema 6

El regne vegetal Característiques Classificació Plantes inferiors: Briòfits i Pteridòfits Plantes superiors: Gimnospermes i Angiospermes Estructura general de les plantes. Nutrició de les plantes La fotosíntesi La relació en les plantes La reproducció en les plantes Els fongs

TREBALL DELS FONGS De cada un dels tipus de fongs s’ha de fer un treball on hi hagi les seves característiques Realitzar una “esporada” mllabres@beatramonllull.org

El regne vegetal Característiques generals Tenen nutrició autòtrofa (fabriquen la seva matèria orgànica a partir de sals minerals i aigua). Són pluricel·lulars i eucariotes. Realitzen el procés de fotosíntesi per produir la seva pròpia matèria orgànica. Les plantes superiors tenen vasos conductors, per això s’anomenen cormòfites (tenen arrels, tija i fulles).

Les plantes inferiors no tenen vasos conductors, per això s’anomenen tal·lòfites. Viuen fixes a un substrat. Tenen reproducció asexual (a partir d’espores) i sexual (a partir de cèl·lules reproductores). Es caracteritzen per tenir una cutícula (= membrana exterior que recobreix a la planta a fi d’evitar la deshidratació).

Plantes superiors (espermatòfites) Classificació Regne vegetal Plantes inferiors Briòfits Pteridòfits Plantes superiors (espermatòfites) Gimnospermes Angiospermes

Tenen reproducció asexual, a partir d’espores. Plantes inferiors Tenen reproducció asexual, a partir d’espores. Les espores es troben en unes estructures anomenades esporangis, els quals es subjecten per un filament anomenat esporòfit. esporangi esporòfit

Tenen estructura tal·lòfita (no tenen arrel tija ni fulles). Realitzen la fotosíntesi. Són les més primitives, per això habiten zones molt humides. En classifiquen en: Briòfits (molses) Pteridòfits (falgueres)

Briòfits (molses) Són els primers vegetals en sortir del medi aquàtic. Es caracteritzen per tenir una cutícula molt fina, per això viuen en zones d’elevada humitat i ombrívoles. A més per evitar la deshidratació tenen les fulles molt juntes i petites, les quals estan descompostes en altres més petites anomenades fol·liols. Tenen estructura tal·lòfita. Es reprodueixen per espores.

Les espores solen tenir un flagel (un filament que permet el desplaçament de determinades cèl·lules), que permet el desplaçament de les espores per dins l’aigua.

Pteridòfit (falgueres) També tenen estructura tal·lòfita, així i tot tenen una falsa arrel, anomenada rizoma, la qual es disposa horitzontalment

Estan millor adaptades a la vida terrestre, ja que presenten una cutícula més gruixada. Hi ha espècies que poden suportar millor un temps de sequera o les podem trobar en zones assoleiades, mentre que n’hi ha d’altres que només les podem trobar a zones humides. Les fulles s’anomenen frondes i es troben subdividides en fol·liols.

Els esporangis s’anomenen sorus, quan les espores estan en procés de desenvolupament són de color verd, quan són madures són de color groc i quan ja s’han alliberat són de color marró. Són les primeres que tenen vasos conductors, és a dir estructures que condueixen les sals minerals.

Plantes superiors Es caracteritzen per tenir estructura cormòfita, és a dir tenen vertaders vasos conductors i tenen arrel, tija i fulles ben diferenciades. S’anomenen espermatòfites ja que podem diferenciar un dimorfisme sexual, és a dir que podem diferenciar a simple vista els òrgans reproductors masculins i femenins.

Per tant tenen reproducció sexual i el resultat de la fecundació és un fruit que en la majoria dels casos en el seu interior hi ha tota una sèrie de llavors. Tenen vasos conductors específics, és a dir n’hi ha que condueixen la saba bruta i altres que condueixen la saba elaborada. Es caracteritzen per tenir flor on hi ha els òrgans reproductors. Al llarg de l’evolució han pogut colonitzar quasi tots els ambients, des dels més fred als més càlids.

Fins i tot n’hi ha que han colonitzat la mar, com és el cas de la Posidonia

Les plantes superiors també s’anomenen espermatòfites, per aquesta raó totes elles es caracteritzen per tenir una flor. L’estructura d’una flor és la següent:

Les espermatòfites es divideixen en: Gimnospermes

Significa llavor nua, és a dir les llavors no estan protegides per una polpa. Representen la gran majoria de les plantes superiors. Ocupen els tres estrats d’un ecosistema, és a dir, l’estrat herbaci (rosella), estrat arbustiu (xiprell, ginebró) i estrat arbori (xiprer, pi). Ocupen tots els ambients, des de climes freds a climes càlids.

Es caracteritzen per ser de fulla perenne, és a dir, la planta en cap moment del seu cicle vital queda sense fulles. El grup més representatiu són les coníferes (pi, teix, abet, savina, ginebró...). Es caracteritzen per tenir unes flors molt petites i en molts casos no tenen l’estructura clàssica de la flor.

Angiospermes Significa llavor protegida, és a dir, la llavor està envoltada d’una polpa, això és perquè el seu mecanisme de dispersió de les llavors és mitjançant els animals (dispersió entomòfila). Es caracteritzen perquè la majoria presenten la flor amb la seva estructura clàssica. Tant podem trobar espècies caducifòlies (ametller) com perennifòlies (alzina, garrover ...)

Solen ser de climes temperats.

Estructura general de les plantes Pàg 167

Nutrició de les plantes El procés de nutrició de les plantes s’anomena fotosíntesi, que consisteix en tota una sèrie de reaccions químiques que converteixen la matèria inorgànica (sals minerals, aigua i CO2) en matèria orgànica (glucosa, fructosa...). Així com ja hem estudiat, la podem resumir de la següent manera:

NUTRICIÓ DE LES PLANTES Absorció de nutrients Rotura de la molècula d’aigua Formació de molècules orgàniques Respiració Destrucció de les molècules orgàniques Fotosíntesi Transport de nutrients Floema Xilema

En la nutrició intervenen l’arrel, tija i fulles i consta de les següents fases: Absorció: agafen l’aigua i les sals minerals a través dels pèls absorbents. De manera que es forma la saba bruta.

Transport: la saba bruta puja des de les arrels fins a les parts verdes a través dels vasos conductors, el floema i el xilema. El xilema transporta saba bruta mentre que el floema transporta saba elaborada.

Fotosintesi: procés que consisteix en convertir la saba bruta en saba elaborada. Per això la planta necessita energia llumínica que la capta a partir d’un pigment anomenat clorofil·la, que els hi dóna el color verd. A més necessita CO2 que el capta a través d’unes estructures anomenades estomes. Durant el procés de fotosíntesi s’allibera una gran quantitat d’O2 que serà consumit per la resta d’organismes. Una vegada que s’ha elaborat la saba neta aquesta és utilitzada per formar altres estructures de la planta.

El procés de fotosíntesi té lloc a unes estructures (orgànul= cada una de les parts en que es divideix la cèl·lula i que realitza una determinada funció) anomenades cloroplasts. Respiració: Té lloc a igual que la resta d’organismes, és a dir, es consumeix O2 i s’allibera CO2. Aquest procés té lloc en unes estructures cel·lulars anomenades mitocondris. En aquest procés les molècules grans es converteixen en molècules més petites, com ara aigua i CO2.

La relació en les plantes Les plantes són capaces de rebre informació del medi i respondre-hi, però no es poden desplaçar, per això la resposta consisteix en moure alguna de les estructures del seu cos o créixer en una determinada direcció. D’aquesta manera les respostes poden ser: Temporals Definitives

Temporals: la planta recupera la posició inicial quan acaba l’estímul Temporals: la planta recupera la posició inicial quan acaba l’estímul. Ex les plantes carnívores tanquen les fulles quan noten l’insecte.

Definitives: són aquells moviments que queden permanents reflectits a la planta i en algunes ocasions poden suposar malformacions. Ex el creixement de les arrels (estímul la gravetat), creixement de les branques (estímul la llum)

Reproducció en les plantes Les plantes poden tenir reproducció asexual com sexual. En el cas que la tenguin asexual és a partir d’espores, en plantes inferiors (Briòfits i Pteridòfits), també en plantes superiors es dur a terme a partir de la mateixa planta, per ex per esqueixos, empelts, cabeces, tubercles.

En el cas que tenguin reproducció sexual, és a partir de cèl·lules reproductores o gàmetes, els gàmetes masculins s’anomenen pol·len i en el cas dels gàmetes femenins s’anomenen oòcits. De manera que l’òrgan reproductor és la flor. Perquè tengui lloc la fecundació els grans de pol·len han d’arribar damunt l’estigma, de manera que si el gra de pol·len és correcte es formarà el tub pol·línic, el qual davallarà pel pistil i fecundarà l’oòcit.

Finalment cada oòcit que s’hagi fecundat donarà lloc a una llavor.

Adaptacions de les plantes Les plantes presenten adaptacions del medi en que viuen. Quan aquestes condicions són extremes, poden perdre algunes de les seves estructures i en desenvolupen unes altres. - Molts d’arbres són de fulla caduca: perden les fulles durant la tardor i l’hivern per tal de sobreviure a les èpoques desfavorables. - Moltes plantes que viuen a llocs humits, tenen fulles grans acabades en punta a fi de facilitar l’eliminació d’excés d’aigua.

- Moltes plantes que viuen a llocs humits, tenen fulles grans acabades en punta a fi de facilitar l’eliminació d’excés d’aigua i fins i tot estan cobertes d’unes ceres a fi que l’aigua patini millor. Ex: Ficus

- En el cas de l’olivera té fulles menudes i dures amb borrissol al revers, cosa que evita la pèrdua d’aigua. També el romaní té la fulla corbada i a l’interior té pèl a fi d’augmentar la humitat i no perdre aigua. Hi ha cactus que també tenen pèls per evitar la deshidratació.

- El cactus viuen a llocs secs i calorosos, de manera que emmagatzemen aigua a les tiges. Les fulles són espines que eviten la pèrdua d’aigua i a més serveixen de defensa.

- El nenúfar és una planta que sura damunt l’aigua, de manera que presenta estructures impermeables, l’arrel i la tija estan atrofiades, ja que no tenen capacitat d’aguantar-se.

- La posidònia és una planta que viu al fons de la mar - La posidònia és una planta que viu al fons de la mar. Té una tija molt petita d’uns quants cm i les fulles són molt llargues a fi de poder captar la llum solar.

- Les plantes que viuen a les selves i que formen el sotabosc (estrat arbustiu) tenen les fulles molt amples a fi de poder captar la llum solar.

Els fongs Els fongs viuen, generalment, en medis terrestres, a llocs humits i ombrívols, a més han de tenir una Tª del sòl d’uns 18ºC. Les característiques principals són: Tant poden ser unicel·lulars com pluricel·lulars. Aquests darrers no formen vertaders teixits.

Les cèl·lules són eucariotes, és a dir tenen un vertader nucli i a més tenen una paret cel·lular semblant a la de les plantes, però no té cel·lulosa. La nutrició és heteròtrofa. Segons la manera d’obtenir la mo (matèria orgànica) poden ser: - sapròfits: si s’alimenten de matèria en descomposició - paràsits: si s’alimenten a costa d’un altre ev. al qual li provoquen malalties. El cos està format per hifes, uns filaments molt ramificats. El conjunt d’hifes s’anomena miceli.

Es reprodueixen per espores, de manera que quan cauen a terra formaran noves hifes que donaran lloc a nous cossos fructífers (bolet)

Classificació dels fongs Es poden classificar en tres grups: Llevats: Són unicel·lulars. Alguns són paràsits i produeixen malalties, altres tenen una importància per a les persones, ja que s’utilitzen per a l’elaboració d’aliments (pa, cervesa, vi).

Floridures: són pluricel·lulars Floridures: són pluricel·lulars. Alguns són paràsits i altres viuen sobre altres ev, els quals provoquen la seva descomposició. Apareixen damunt els aliments com ara el pa i la fruita.

Fong que formen bolets: Són pluricel·lulars Fong que formen bolets: Són pluricel·lulars. Viuen a llocs humits, ombrívols i amb abundant matèria en descomposició. N’hi ha de comestibles i altres que són verinosos. El bolet és l’estructura on es formen les espores, generalment són aeris, però n’hi ha que són subterranis com ara tòfones.