El moviment obrer Fet per Jessica García i Ionela Guzga

Què és el moviment obrer? És el conjunt de manifestacions dels obrers industrials en defensa dels seus interessos com a treballadors. Quan va sorgir? Durant el segle XIX amb la industrialització. Per què? A causa de les dures condicions de vida i de feina imposa- des per la industrialització. Com per exemple: Reglaments molt severs Jornades laborals de 12 a 14 hores Ritmes de producció intensos i salaris baixos Condicions laborals dures per a dones i nens

Els seus orígens Primeres manifestacions Luddisme( Ned Ludd) Destrucció de màquines Defensa dels llocs de treball Primeres manifestacions obreres En els inicis eren societat de socors Anglaterra 1824 on neixen els sindicats lluitaven per reivindicacions laborals 1830, Primer sindicat nacional

A Catalunya hi va haver dos moments especialment violents: el 1835 i el 1854. El 1840 es va fundar a Barcelona l’Associació Mútua d’Obrers de la Indústria Cotonera, impulsada per Joan Munts. Objectiu: garantir la previsió social i l’ajuda entre treballadors però va ser prohibida posteriorment. El moviment obrer va poder actuar més llibrement en períodes de govern progressistes i en períodes de govern moderats es van caracteritzar per les prohibicions. A partit del Sexenni Democràtic, l’obrerisme espanyol va entrar en contacte amb la AIT.

La seva ideologia: Socialisme utòpic Critiquen el sistema social i econòmic del capitalisme. Denuncien l’individualisme i les desigualtats provocades per la concentració de la propietat privada. Busquen una societat justa, la felicitat i el benestar general. Desconfien de la política. Es caracteritza per no tenir un contingut revolucionari (pretenen canviar la societat a través de la difusió d’idees). Principals socialistes utòpics: Fourier, Owen i Cabet.

Principals socialistes utòpics: Robert Owen Charles Fourier Etienne Cabet

Naixement del sindicalisme i el cartisme Les primeres organitzacions obreres tenien un caràcter local( societat de socors). Al 1825 els obrers anglesos conseguirien el dret d’associació, així neixien els primers sindicats. Al 1834 sota la influència d’Owen es creà la Great Trade Union. Al 1838 els obrers anglesos un projecte polític propi amb l’elaboració de la carta del pobre( Cartisme) Sufragi universal masculí per als majors de 21 anys. Un sou per als membres del Parlament. Circumscripcions electorals d'igual grandària. Votació per mitjà del sufragi secret. Parlaments anuals.

El diari barceloní, EL VAPOR És un periòdic mercantil, polític i literari en castellà que aparegué el 22 de març de 1833 per iniciativa d'Antoni Bergnes de las Casas. En aquesta primera època cal destacar en l'aspecte literari la defensa de Walter Scott i la publicació d'una sèrie de composicions poètiques en català . Declaradament progressista primer, no sembla provat el seu decantament cap al camp moderat, i així, quan a l'octubre del 1836 l'empresa editora, decidí la seva fusió amb el moderat. Tanmateix, des de les seves pàgines, Covert Spring denuncià els grups de l'esquerra del radicalisme i contribuí, amb les seves provocacions, als avalots entre l'exèrcit i les dissoltes milícies urbanes.

Josep Bonaplata (1759-1843) Josep Bonaplata va ser un empresari industrial nascut en una família de teixidors establerta a Sallent. És va traslladar a Anglaterra per documentar-se sobre el funcionament de les indústries angleses i l'ús del vapor. Al tornar a Barcelona, va fundar, el 1831, la societat Bonaplata, Rull, Borell i Companyia. El Vapor (1832), dedicada a fabricar teixits i maquinària tèxtil, va ser la primera que va mecanitzar totalment la producció de filats, teixits i estampats de cotó gràcies a la innovació revolucionària de la força del vapor.

Els treballadors consideraven que la mecanització facilitaria l'acomiadament de molts d'ells, així que la van incendiar la nit del cinc al sis d'agost de 1835. L'any 1838, un dels socis, Valentí Esparó, la va reconstruir però a en Josep Bonaplata, l'incendi i la destrucció de la fàbrica el va afectar molt i va morir 4 anys després.

L’impacte de la Revolució de 1848 El 1848, el protagonisme obrer es va traslladar a Anglaterra. En la Revolució a París, els treballadors es van posar al costat de la burgesia liberal contra les forces conservadores. No van acceptar les propostes reformistes dels obrers i van reprimir la insurrecció obrera amb l'exèrcit. Va significar la clara confrontació entre els obrers i la burgesia liberal A partir d’aquesta Revolució es formen dos ideologies Marxisme Anarquisme

Marxisme Es basa en: Mode de producció: capitalisme. Forces de producció: mitjans de producció i mà d’obra. Segons Marx això ens portarà crisi de superproducció Provocarà Lluita de classes Canvi de societat capitalista a socialista. Què vol Marx? Vol que el proletariat instauri la dictadura del proletariat per així constituir una societat sense classes( comunista). K. Marx

Societat sense classes, ni autoritat ni jerarquies Anarquisme Significa “absència de poder”. Es basa en la llibertat humana i societat sense propietat privada. Societat sense classes, ni autoritat ni jerarquies Rebuig a l’acció política. Espontaneïtat revolucionària de les masses i lluita directa per a destruir l’Estat i el capitalisme. Substitució de l’Estat per: cooperatives de producció. Principals anarquistes: Bakunin i Kropotkin Bakunin

Les selfactines i la vaga general de 1855 El juliol de 1854 va esclatar el conflicte de les màquines de filar( selfactines). Motiu: els obrers responsabilitzaven les noves màquines de la reducció dràstica dels llocs de treball. Conseqüències: mesures serveres contra les associacions. Els treballadors responen amb una vaga general al 1855 Què volen? Dret d’associació de la jornada laboral

La mà negra Les males collites de la tardor de 1882 van provocar fam i crispació. Es van organitzar vagues que desencadenarien revoltes camperoles amb incendis de collites o edificis, robatoris, assalts i assassinats. Els anarquistes van ser acusats al 1883 d’estar darrere de la “Mano Negra” suposada societat terrorista i secreta que volia acabar amb els terratinents. Conseqüències: Les presons s’ompliren de camperols i jornalers ja que la simple denúncia o la mera sospita de qualsevol veí era prou per enviar-los a la presó.

Què és l’ AIT? Significa “Associació Internacional de Treballadors”. Les seves finalitats eren l'organització política del proletariat a Europa i la resta del món. També hi va participar Mikhaïl Bakunin, i a causa de les tensions que sofria amb Marx, es va produir un enfrontament entre els marxistes i els anarquistes, després del qual els partidaris de Bakunin van ser expulsats.

La influència de l’AIT El període de la Revolució de Setembre de 1868 va permetre difondre als treballadors els programes de l’AIT. Fanelli fa fundar l’AIT a Madrid i posteriorment també a Barcelona. Primer Congrés Obrer al 1870 Imposar l’apolticisme sindical Recurs de vaga per transformar la societat Al 1874 va ser prohibida. Posteriorment, les associacions es van adherir a l’AIT i es va fundar la Federació Regional Espanyola de l’AIT(FDRE)

La crisi de la Internacional Divisió entre anarquistes i marxistes A causa del fracàs de caràcter espontani i la manca de direcció hi va haver una: Formació de partits nacionals Els anarquistes no van acceptar la proposta de formar partits i van ser expulsats. L’AIT es trasllada a Nova York i va perdent força.

Sindicat de masses i partits obrers El nombre d’obrers augmenta i els sindicats també. Aquests aconseguirien la negociació col·lectiva amb els patrons. La pressió dels obrers va fer possible les primeres legislacions laborals Jornades laborals de 8 a 10 h Assegurances obligatòries Prohibició del treball nocturn per a dones

Creació de partits polítics obrers d’ideologia revolucionària i pràctica reformista. Els més importants van ser Partit Social demòcrata Alemany(1875) Partit Socialista Francès(1901) Partit Laborista anglès(1900) PSOE amb Pablo Iglesias(1879)

La segona Internacional 1886-1916 Es creà a Paris. Formada per una agrupació de partits polítics de caire socialista amb la seu a Brussel·les. Reclama: Protecció dels treballadors Jornades laborals de 8 hores Prohibició del treball infantil Va tenir una gran repercussió creant símbols del moviment obrer com el Primer de Maig o la Internacional.

Tres grans debats: el Revisionalisme, la qüestió colonial i el militarisme. Establí el programa bàsic del socialisme. Es creen partits social demòcrates. Condemnat en la Segona Internacional Qüestió colonial Crítica a la colonització Lenin opinava que s’havia d’ampliar el capitalisme Militarisme Els pacifistes creuen que no s’ha de lluitar en una guerra burgesa La guerra acaba amb la Internacional Revolució Russa acaba amb la divisió del socialisme en comunistes i socialdemòcrates S’acaba la Segona Internacional