Aquest salm rememora el trasllat de l’Arca de l’Aliança al mont Sió (2Sa 6,12-19). Les dues parts que l’integren es corresponen en perfecte paral·lelisme. + La primera (vv. 1-10) comença amb el record del “jurament” fet per David de no concedir-se cap descans fins a trobar una mansió digna del Senyor (vv. 1-5). + La segona (vv. 11-18) és la resposta divina als esforços del rei: en forma d’oracle, el Senyor “jura” a David que la seva dinastia no tindrà fi i li promet la prosperitat per al seu poble. + Els talls abruptes dels vv. 6/10 deixen entreveure els diversos moments d’una litúrgia processional. Alguns indicis permeten d’afirmar que aquesta se celebrava anualment, en temps de la monarquia, per a commemorar l’elecció de la dinastia davídica i de la muntanya de Sió (2Sa 7)

Senyor, recordeu-vos de David i de tot el seu zel, del jurament que va fer al Senyor, prometent al Poderós de Jacob:

«No entraré sota el sostre de casa, no aniré al meu llit per descansar, no deixaré que s’adormin els meus ulls, que la son m’acluqui les parpelles, fins haver trobat un lloc per al Senyor, un casal per al Poderós de Jacob.»

Entrem, doncs, a casa seva, venerem l’escambell dels seus peus. Hem trobat l’arca a la plana de Jàar, hem sabut que és al poble d’Efratà. Entrem, doncs, a casa seva, venerem l’escambell dels seus peus.

Alceu-vos, Senyor, veniu al lloc on heu de quedar-vos amb l’arca del vostre poder. Que els sacerdots es vesteixin de festa i esclatin els fidels en crits d’alegria. Per amor de David, servent vostre, no refuseu d’acollir el vostre Ungit.

El Senyor va jurar a David, va jurar en ferm, no sen desdirà: «Al teu tron, hi posaré un fill teu.

Si els teus fills guarden la meva aliança, les prescripcions que jo els donaré, continuaran també els teus fills ocupant per sempre el teu tron.»

El Senyor s’estima la ciutat de Sió, l’ha escollida per fer-hi estada: «És aquí on vull quedar-me per sempre, m’agrada, hi vull residir.

Li beneiré les provisions, i abundaran, els seus pobres menjaran fins a saciar-se. Vestiré de festa els seus sacerdots i els seus fidels esclataran en crits d’alegria.

Aquí faré germinar el poder de David, per al meu Ungit tindré una llàntia encesa. Vestiré de confusió els seus enemics, però al front d’ell brillarà la meva diadema.»

UNA MANSIÓ PER AL SENYOR David tenia un cor noble. No podia tolerar que l’Arca del Senyor, símbol i sagrament de la seva presència, descansés sota una tenda de campanya quan ell, David, habitava ja en un palau reial a la Jerusalem conquerida. Quan se’n va adonar, va reaccionar amb la seva típica vehemència: «No entraré sota el sostre de casa, ... fins a haver trobat un lloc per al Senyor, un casal per al Poderós de Jacob.» El Senyor va acceptar la invitació del seu poble i escollí Sió perquè fos casa seva: «És aquí on vull quedar-me per sempre, m’agrada, hi vull residir.» El que ara ens preocupa, Senyor, és l’altre pensament. No el vostre, sinó el dels homes. Vós ja teniu una llar digna a la terra, però molts homes no en tenen. Molts dels vostres fills no tenen un sostre damunt els seus caps per a protegir-se de la calor i del fred, del vent i de la pluja. El jurament de David pesa encara sobre els nostres caps en aquesta seva dimensió humana que les nostres consciències han obert davant els nostres ulls. Com puc dormir en un llit tou quan el meu germà dorm a la plaça pública sota un cel implacable? El que fem per al més petit entre els homes, ho fem per a vós, Senyor. Trobar una llar per als vostres fills és trobar-la per a vós. Renovo el jurament de David en nom de tota la humanitat, i us prego que no ens deixeu romandre en complaença culpable mentre els nostres germans pateixen el flagell del temps en la seva vida sense sostre. «Senyor, recordeu-vos de David... i del jurament que va fer.»

Oh Déu, fort i vigorós, visiteu el vostre poble quan en el seu infortuni és estèril i necessita ser salvat; aixequeu-vos i veniu a la vostra mansió, perquè amb la força de la resurrecció del vostre Fill fem germinar una nova humanitat i oferim a l’home del nostre temps un camí de salvació. Us ho demanem, Pare, pel mateix Crist, Senyor nostre. Amén.