ORTOGRAFIA LA DIÈRESI.

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Literatura: La poesia tradicional; La cançó popular
Advertisements

Lèxic: El sentit propi i el sentit figurat
EL DIFTONG I LA DIÈRESI.
Practica….
EL VERB Concepte Persona i nombre El temps Formes no personals
LES CATEGORIES GRAMATICALS
A / E àtones (vocal neutra)
ACCENTUACIÓ IDEES CLAU Mari Hernández
Ortografia. Les vocals o/u àtones
PRONOMS RELATIUS i PRONOMS INTERROGATIUS
Síl·laba, diftong i hiat
X i dígrafs ix -tx- ig.
ACCENTUACIÓ Norma i excepció.
L’ACCENTUACIÓ Diferències entre català i castellano 5è A de Primària
LA SÍL·LABA, ELS DIFTONGS, ELS HIATS I ELS DÍGRAFS
Llengua i societat: les llengües del món
ORTOGRAFIA EL GUIONET.
TEMA 5 DEPARTAMENT DE LLENGUA Y VALENCIÀ (Valencià)
COM FUNCIONA AIXÒ DE LA MORFOLOGIA I LA SINTAXI
TEMA 5 DEPARTAMENT DE LLENGUA Y VALENCIÀ (Valencià)
O / U àtones Posició final 1.1. Noms i adjectius a) Singular
LES PALATALS SONORES J / G / TJ / TG
Les fraccions Sisè B curs
Senyor, ensenya’m a ser feliç i a donar pau!
LES NORMES D’ACCENTUACIÓ
Taller de flotació 1.
ORTOGRAFIA ACCENTUACIÓ.
Potències de nombres racionals
Expressions de lloc.
Lingua e cultura catalana Unitat 2: ciutats i gent
éssers vius o de les coses.
▬ El salmista, un ministre de la casa de Déu, assisteix a la intriga d’un rival sense escrúpols, que vol suplantar-lo en les seves funcions dins el.
BERTA I ELS TRES DESITJOS
Flexió de l’Imperfet d’Indicatiu
Ensordiment i sonorització
Amb B o amb V?.
Tutorials Campus Virtual Càrrega automàtica d’alumnes
GO PRO Martí Macià 5è A.
COMBINACIÓ DE PRONOMS FEBLES
El gènere dels substantius VARIABLES
DIVISIÓ DE NOMBRES DECIMALS
LLENGUA CATALANA I LITERATURA 2n bat
ORIOL JA NO VOL JUGAR.
UNITAT O REPÀS.
Problema 1: Trobar la recta que passa pel punts A(2, -3) i B(-1, 3)
DEÚ ET PARLA. DESCOBREIX LA SEVA PARAULA.
LES LLETRES: VOCALS I CONSONANTS:
ELS DÍGRAFS SE SEPAREN rr: ar-ri-bar, cor-re-foc, ...
CONCURS.
Tema 5: Nombres naturals i enters
Les llengües del món.
TEMA 2 DEPARTAMENT DE LLENGUA Y VALENCIÀ (Valencià)
"SENYOR, ENSENYA’M A SER FELIÇ I A DONAR PAU!"
COM FUNCIONA AIXÒ DE LA MORFOLOGIA I LA SINTAXI
MORFOLOGIA i SINTAXI PRONOMS RELATIUS i PRONOMS INTERROGATIUS
“ Jo, amb les obres, et mostraré la meva fe” Jm2, 18
PERQUÈ LA NOSTRA SABATA TÉ UN NÚMERO!!
Llengua catalana i literatura
Pla de treball unitat 4 intermedi 1 intermedi 2 intermedi 3 objectius
Pla de treball unitat 4 intermedi 1 intermedi 2 intermedi 3 objectius
PRONOMS FEBLES Els pronoms febles o àtons són uns elements que equivalen a un nom o a un sintagma nominal i que es pronuncien formant una unitat prosòdica.
SISTEMA DUNAR.
PARAULES AMB GÜ I QÜ Per indicar que la lletra u dels dígrafs gu i qu es pronuncia davant de les vocals e i i; cal posar-hi dièresi: güe, güi, qüe, qüi.
LEXEMA Es fa afegint al LEXEMA MOT PRIMITIU
Fet per : Maria, Rosa i Carlota
TEMA 1 DEPARTAMENT DE LLENGUA Y VALENCIÀ (Valencià)
La formació de mots.
MORFOLOGIA i SINTAXI PRONOMS RELATIUS i PRONOMS INTERROGATIUS
COM FER UNA EXPOSICIÓ ORAL
LES CONJUNCIONS. DEFINICIÓ > Les conjuncions són partícules invariables de relació. Poden enllaçar dos o més mots, de la mateixa manera que les preposicions.
Transcripción de la presentación:

ORTOGRAFIA LA DIÈRESI

mmmmmmm… 00 + La dièresi és un signe gràfic que col.loquem exclusivament sobre la i i la u. FUNCIONS: 1. Indicar la pronúncia d’una u darrere de les consonants g / q i davant de les vocals e / i. Exemples: llengües, lingüístic, qüestionari… Recordeu que els aplecs gu i qu amb les vocals a i o no porten dièresi: Exemples: quadre, quota, quocient…

2. Trencar diftongs decreixents: 2.1. Indicar gràficament que una i o una u no formen diftong amb la vocal anterior o amb la següent ja que són vocals; és a dir, que es pronuncien en emissions de veu diferents. Exemples: ra-ïm, ve-ï-na, pe-üc, hero-ï-na… No obstant això, si podem accentuar les vocals i / u, no hem de posar-hi dièresi sinó accent. Lluís- Lluïsa; suís- suïssa, país- països, beneíem- beneïa, reduíeu- reduïen

2.2. Indicar que la i / u col·locada entre vocals és tònica i forma síl·laba per si sola en ser una vocal plena. Exemples: condu-ï-a, produ-ï-a, condu-ï-en Convé tenir en compte alguns derivats de cultismes que porten dièresi encara que el mot primitiu tinga diftong: Formen diftog No formen diftong fluid fluïdesa trapezoide trapezoïdal arcaic arcaïtzant europeu europeïtzant heroi heroïcitat A més, hi ha altres derivats la pronúncia dels quals no ens indica clarament si una i o una u formen diftong o no. Per tant, cal recordar que porten dièresi: traïdor, continuïtat, heterogeneïtat, suïcidi, diürètic, ensaïmada,agraïment, europeïtzar, judaïtzar, esferoïdal, helicoïdal. Solen ser paraules formades amb els SUFIXOS: -itat, -iment, -idor, -itzar, -idal.

ESTALVI DE LA DIÈRESI No emprem la dièresi en els casos següents: 1. Quan posem accent gràfic. Exemples: suís, Lluís, veí… 2. Les formes verbals de l’infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + -ir: agrairé, introduirem, produir, produiries, conduint…

3. Els mots acabats en els sufixos: -isme, Pel que fa a les formes verbals, recordeu que no heu de posar dièresi en els imperfets d’indicatiu en què la i és semiconsonàntica. Exemples: creia, queia, duia, deia, veia… 3. Els mots acabats en els sufixos: -isme, - ista ( precedits de vocal ). Exemples: egoisme, heroisme, europeista… Excepte: els mots proïsme i lluïsme que no són sufixats.

4. En els mots compostos amb els prefixos anti-, co-, contra-, re-, semi-, auto-, pre-. Exemples: contraindicació, antiinflamatori, reincidència, preindustrial Atenció: no esconsideren compostos: reüll i les formes del verb reeixir: reïsc, reïxes, reïx… 5. En les paraules que acaben en les terminacions llatines –us, -um ( precedides de la vocal i ). Exemples: Màrius, Pius, harmònium, linòleum…