Els orígens de la filosofia grega Unitat 1 Els orígens de la filosofia grega

1. El pas del mite al logos 1.1. Les claus per entendre l’aparició de la filosofia occidental Pàgina 10 Introducció Objectius: Conèixer i diferenciar els dos models d’explicació de la realitat: el pensament mític (mythos) i el pensament racional (logos) Comprendre com la manera com els éssers humans interpreten la realitat està condicionada pel model d’organització politicosocial i els valors culturals Hipòtesi central: La filosofia sorgeix quan l’impuls racionalitzador que es produeix per intentar ordenar el nou espai polític de la polis es trasllada al terreny de la investigació natural Coordenades: Àmbit geogràfic Periodització: Monarquia micènica (segles XIX-XII aC) L’Estat aristocràtic (segles XII-VII aC) L’aparició de la polis (segle VII-VI aC) Mapa pàgina 10

1. El pas del mite al logos 1.1. Les claus per entendre l’aparició de la filosofia occidental Pàgina 11 La monarquia micènica Civilització palatina Vida social centralitzada en el Palau on es concentren tots els poders: religiós, polític, militar, econòmic i administratiu Estructura social fortament jerarquitzada Religió hieràtica i mistèrica Model feudal Anax Escribes Basileus (Sacerdots) Aurigues (Aristocràcia guerrera) Funcionaris Demos (comunitats camperoles)

1. El pas del mite al logos 1.2. La recerca del sentit en la Grècia antiga Pàgina 11 Del segle XII al VII aC: societat descrita per Homer i Hesíode El context històric: l’estat aristocràtic Invasió dòria (1200 aC) Destrucció del sistema d’economia palatí i les seves estructures sociopolítiques Aïllament cultural i comercial (Edat obscura) Economia purament agrícola (riquesa = possessió de terres) Organització social Els basileus substitueixen a l’Anax (en la funció religiosa), desaparició de l’escriptura, la centralització i la burocràcia Dues classes diferenciades i oposades: gens (aristocràcia guerrera) i demos (comunitats camperoles) Els gens: clans dirigits per terratinents agrícoles i militars on la unió i la jerarquia depenen de la puresa de sang (llinatge) i que estan en un enfrontament continu: “Senyors de la guerra”

1. El pas del mite al logos 1.2. La recerca del sentit en la Grècia antiga Pàgina 12 El context sociocultural del món homèric Consciència de ruptura amb el passat La desaparició de l’escriptura La tradició oral única eina de difusió i transmissió de les idees i els valors L’ educació (paideia): els aedos i rapsodes: la mitologia grega (narracions i llegendes) La moral aristocràtica El concepte de virtut: vinculat al llinatge (pertinença al clan) però s’ha de demostrar Moral agonística (valors: concurrència, lluita (agon), rivalitat i recerca de la fama Arbitrarietat: no és tan important el que es fa (no hi ha cap idea de justícia o legalitat) com el fet d’aconseguir el que es pretén (èxit) Cultura de la vergonya: la bellesa o bondat de l’acció es fa dependre exclusivament de l’èxit. L’únic penat és el fracàs que és vergonyós La religió grega Déus humanitzats (no distants ni hieràtics). L’única diferència amb els éssers humans: la immortalitat. Desafiats pels herois (hybris) Conducta similar al caps dels gens (projecció de la moral agonística) Sense transcendència: La concepció de l’Hades Tramesa per tradició oral: sense llibres sagrats ni casta sacerdotal (menys dogmàtica i més susceptible d’evolució o crítica)

1. El pas del mite al logos 1.2. La recerca del sentit en la Grècia antiga Pàgina 13 El pensament mític com a resposta a la recerca del sentit Quines són les seves fonts: La Ilíada i l’Odissea d’Homer (s. VIII aC) La Teogonia i els Treballs i els dies d’Hesíode (s. VII aC) Què és?: Un conjunt de relats i llegendes protagonitzats per déus i herois transmesos per tradició oral Quina funció té?: Respondre a la pregunta pel sentit de les coses: explicar tots els enigmes que se li presenten a l’ésser humà i orientar la seva conducta (ètica i política) Quin és el seu esquema explicatiu? És un saber revelat (inspiració poètica divina), per tant, Es presenta com una veritat inqüestionable i dogmàtica Els elements de l’univers i la naturalesa apareixen personificats i divinitzats S’interpreta i s’explica el funcionament de la naturalesa projectant-hi a sobre les experiències derivades del comportament humà (model antropomòrfic) Raonament per analogia Presència contínua d’allò sobrenatural a totes les explicacions Reflex de la moral aristocràtica: arbitrarietat (impreditibilitat) Text pàgina 14 José Vidal González Barredo