En aquest cant d'acció de gràcies, el salmista descobreix en el seu cas personal (vv. 5,11-12) una manifestació dels designis providencials de Déu (v. 6). La sort reservada als impius (vv. 8-10) i als justos (vv. 13-16) revela la profunditat i la justícia d'aquests designis, que l'"insensat" és incapaç de comprendre (v. 7).

1. AMB ISRAEL 2. AMB JESÚS 3. AMB EL NOSTRE TEMPS Aquest salm és un himne que s'assembla molt al salm 1. Un home pietós canta la "felicitat" que sorgeix de la seva contemplació permanent de les "accions" de Déu, obres del seu "amor-fidelitat" (hesed). En oposició, veu la curta durada dels impius, l'èxit dels quals és sols passatger i fràgil... En canvi, els justos s'arrelen en la solidesa de Déu. 2. AMB JESÚS Jesús, més que ningú, fou el "just", que va sobreabundar en la felicitat de donar gràcies al Pare "dia i nit", i que "va viure a la casa de Déu". Es va comparar ell mateix, com s’esdevé en aquest salm, a un arbre ple "d’ufana i de vigor": "Jo sóc el cep; vosaltres, les sarments. Qui resta en mi, i jo en ell, aquest dóna molt de fruit" (Jn 15,1-8). Després del seu fracàs aparent en la creu, la seva Resurrecció va verificar l'exactitud profètica d'aquest salm: "Vós renoveu i refresqueu el meu vigor." Sí, Jesús "fructifica encara", dos mil anys després de la seva mort. 3. AMB EL NOSTRE TEMPS El neci no ho comprèn, no ho entén. Efectivament, fa falta una mirada interior per a comprendre l'acció i la presència de Déu en el món. La Bíblia sovint anomena "insensats", "necis", aquells que es fien d'aparences superficials, aquells que es deixen impressionar per l'èxit "efímer" dels qui fan el mal. La nostra fe és una saviesa. Ella ens convida sense parar a superar les aparences, per a anar fins al fons de les coses.

És bo de lloar l’Altíssim, de cantar al vostre nom, Senyor, de proclamar al matí el vostre amor, i de nit, la vostra fidelitat. Us canto amb la lira de deu cordes i amb l’arpa, als acords d’interludis de cítara.

Senyor, quin goig em donen les vostre gestes! Aclamo amb alegria l’obra de les vostres mans. Senyor, que en són, de grans, les vostres obres, els vostre designis, que en són, de profunds! Els ignorants els desconeixen, els insensats no se n’adonen.

Ni que els injustos creixin com l’herba, ni que arribin a florir els amics de males arts, acabaran que no se’n parlarà mai més. Però vós, Senyor, sou excels per sempre.

Els vostres enemics desapareixeran, seran dispersats els amics de males arts, i a mi, com als búfals, m’alceu el front, m’ungiu amb oli novell; puc mirar fit a fit els meus contraris, en sento parlar sense por.

Els justos creixeran com les palmeres, es faran grans com els cedres del Líban; plantats a la casa del Senyor, creixeran als atris del nostre Déu;

encara donaran fruit a la vellesa, continuaran plens d’ufana i de vigor, per proclamar que el Senyor és recte, que la meva Roca no coneix la injustícia.

«A mi, com als búfals, m’alceu el front, m’ungiu amb oli novell.» CANT D'OPTIMISME Tant de bo fossin tots els dies com avui, Senyor! Em trobo lleuger i feliç, ple de fe i d'energia. Sento de debò totes aquestes queixes, protestes i fins i tot acusacions que us faig quan em trobo malament. No m'explico ara com he pogut ser tan cec a la vostra presència i tan oblidadís de les vostres gràcies, per malament que m'hagi sentit en certs moments. És veritat que hi ha moments foscos en la vida, però també ho és que hi ha dies meravellosos com el d'avui, en què lluu el sol i canten els ocells i tinc ganes d’explicar a tothom la felicitat que he trobat en vós, que és la major felicitat que pot donar-se en aquest món i en l'altre. «És bo de lloar l’Altíssim, de cantar al vostre nom, Senyor.» Només el cant i la música poden expressar l'alegria que avui sento, Senyor. Que vinguin arpes, cítares i llaüts a cantar la glòria de la vostra majestat, a proclamar amb veu forta com sou de gran i com és de meravellós estar al vostre servei i formar part del vostre poble. No vull predicar, no vull discutir amb ningú. Només vull viure la integritat de la felicitat que avui em doneu i deixar que els altres vegin l’autenticitat de la meva alegria. El meu únic testimoni és el meu bon humor; el meu missatger és la meva satisfacció personal. «A mi, com als búfals, m’alceu el front, m’ungiu amb oli novell.» Aquest és el meu bon humor d'avui. Gràcies per ell, Senyor, tant si dura molt com poc; i que quedi també ferma des d'ara la meva acceptació de qualsevol altre humor que vulgueu enviar-me, alegre o ombrívol, segons us plagui en l'ordre secret del vostre diví voler. «Vós, Senyor, sou excels per sempre.»

Déu nostre, és bo donar-vos gràcies, perquè les vostres obres són causa d'alegria per a nosaltres; doneu-nos saviesa, perquè plantats en el terreny fèrtil de la vostra Església, aprenguem a lloar-vos tots els nostres dies.