6 Segona Revolució Industrial i imperialisme ESQUEMA RECURSOS INTERNET

La Segona revolució Industrial Esquema de continguts La Segona revolució Industrial Causes i conseqüències L’imperialisme europeu Repartiment d’Àsia i Àfrica L’imperialisme no europeu

Recursos El món el 1814, els imperis colonials El progrés científic i tècnic Producció mundial d’energia en les seves formes comercials Desenvolupament mundial dels ferrocarrils (1850-1913) Marina mercant: total (t) i de vapor (v) Producció mundial de manufactures Diferents formes de concentració empresarial amb objectius monopolistes Les inversions de capitals fetes a l’exterior fins al 1914 Evolució de la taxa de mortalitat a Anglaterra, Alemanya i França Els imperis colonials a l’Àfrica el 1914 L’Àsia vers el 1914

La Segona Revolució Industrial Dues noves fonts d’energia: electricitat i petroli. Estrenyiment dels llaços entre la ciència i la indústria. Sectors capdavanters: siderúrgic, químic i elèctric. Fonts d’energia i indústria Transports i comunicacions Població Noves potències Nova organització empresarial (concentració horitzontal i vertical, participació de la banca en la indústria). Llibertat de moviments de capital. Patró or. Mundialització Consolidació del domini tècnic i econòmic d’Europa. Aparició de noves potències industrials, com Alemanya, els Estats Units i el Japó. Expansió del ferrocarril i triomf de la navegació a vapor. Nous mitjans de transport: tramvia, metro, bicicleta, automòbil i aviació. Progressos en les comunicacions: telegrafia sense fils, telèfon, premsa, etc. El creixement de la població europea en la segona meitat del XIX va tenir un doble efecte: L’èxode rural i el ràpid procés d’urbanització. Les migracions massives de treballadors europeus a ultramar.

L’imperialisme europeu Causes Conseqüències Efectes econòmics Les colònies es van convertir en focus d’explotació per les metròpolis (economia de pillatge). Els colons europeus es van apoderar de les millors terres i van controlar els negocis. Les grans companyies europees van aconseguir la cessió dels drets d’explotació de les primeres matèries. Els negocis tradicionals autòctons es van arruïnar. Efectes socials Ràpid creixement demogràfic i de la urbanització. Aculturació de les societats nadiues. Alteració de les estructures socials. Econòmiques: necessitat de les grans potències industrials europees de trobar nous mercats on col·locar els excedents de la producció industrial o on invertir els seus capitals. Polítiques: necessitats estratègiques, desig de prestigi, de poder, etc. Ideològiques: l’auge del nacionalisme a Europa, juntament amb la idea de la superioritat de la raça europea i la seva missió «civilitzadora» enfront de les «races inferiors». Religioses: expandir el cristianisme. Científiques: necessitat d’explorar tots els racons del món per afavorir el desenvolupament de la ciència.

L’imperialisme europeu El repartiment de l’Àfrica L’expansió imperialista a l’Àsia Fins a la conferència de Berlín de 1884-1885, l’expansió colonial va tenir el Regne Unit i França com a protagonistes, i es va limitar a l’Àfrica mediterrània i a certs enclavaments costaners. Les exploracions dels rius Nil, Níger i Congo i la penetració al continent van fer créixer les rivalitats entre les potències europees. Aquesta situació va impulsar la citada conferència a adoptar un seguit d’acords per evitar conflictes. L’expansió de l’Imperi rus es va dirigir cap a l’Àsia central, on va entrar en col·lisió amb l’Imperi britànic, i cap a Sibèria i Manxúria (Xina), on va xocar amb el Japó. L’Imperi britànic es va desenvolupar a l’Àsia Central i meridional (Índia, Birmània, Malàisia), i va rivalitzar amb Rússia i França. L’expansió colonial francesa va tenir com a escenari Indoxina. La Xina va mantenir la independència, però va cedir Hong Kong al Regne Unit i va donar concessions en diversos ports.

L’imperialisme no europeu L’expansionisme japonès L’imperialisme nord-americà Conseqüència de les transformacions econòmiques i polítiques del Japó en l’últim terç del segle XIX. Va centrar els objectius estratègics a Corea i la Xina, i va aconseguir forjar el seu imperi després de les victorioses guerres contra la Xina (1894-1895) i Rússia (1904-1905). Va començar a finals del segle XIX, un cop configurat el territori actual dels Estats Units. Les raons d’aquest imperialisme van ser sobretot ideològiques i estratègiques, i van justificar l’intervencionisme creixent al Carib, el Pacífic i la Xina.

Imperialisme

Segona Revolució Industrial El progrés científic i tècnic

Segona Revolució Industrial Producció mundial d’energia en les seves formes comercials

Desenvolupament mundial dels ferrocarrils (1850-1913), en milers de km Segona Revolució Industrial Desenvolupament mundial dels ferrocarrils (1850-1913), en milers de km

Marina mercant: total (t) i de vapor (v), en miles de Tones Segona Revolució Industrial Marina mercant: total (t) i de vapor (v), en miles de Tones

Segona Revolució Industrial Producció mundial de manufactures

Segona Revolució Industrial Diferents formes de concentració empresarial amb objectius monopolistes

Segona Revolució Industrial Les inversions de capitals fetes per Europa i els Estats Units a l’exterior fins al 1914

Segona Revolució Industrial Evolució de la taxa de mortalitat a Anglaterra, Alemanya i França

Imperialisme Els imperis colonials a l’Àfrica el 1914

Imperialisme L’Àsia vers el 1914

Enllaços d’interès Pàgina sobre la història de la colonització de l’Àfrica amb diversos enllaços relacionats amb el tema general. Anàlisi de les arrels ideològiques i religioses de l’expansió territorial i de l’imperialisme del Estats Units. Exposició completa dels continguts de la unitat per part de Julià Buxadera. Disposa de nombrosos apartats específics. Esquemes clars sobre el colonialisme i l’imperialisme del segle XIX.