La planificació empresarial

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Presentació de la Jornada La Cambra de Terrassa organitza aquesta jornada amb la finalitat de facilitar a les empreses del comerç diferents eines de gestió.
Advertisements

TFG – Àrea Enginyeria del programari
ECONOMIA DE L’EMPRESA 1 BATXILLERAT UNITAT 1 L’EMPRESA I L’ENTORN.
LIQUIDACIÓ DEL PRESSUPOST 2012
Política ambiental El cas Balear Anna Campos Alba Lladós Ramon Nos.
En aquest tema veurem els apartats següents:
Operacions de final d’exercici. Els comptes anuals
En aquest tema veurem els apartats següents:
UNITAT 1 L’EMPRESA I L’ENTORN ECONOMIA DE L’EMPRESA 1 BATXILLERAT.
1 u n i t a t Conceptes bàsics de tècnica comptable.
SECTOR PÚBLIC: ELS BENS PÚBLICS
1.- L’EMPRESA Per què és necessària l’empresa?
GESTIÓ DEL PRESSUPOST SESSIÓ INTRODUCTÒRIA.
COMPTES ANUALS EXERCICI 2014
Planificació financera
ELS INDICADORS ECONÒMICS: OCUPACIÓ I PREUS
Aportacions Reintegrables per a empreses culturals.
Taula de continguts
El Projecte Qualitat és la proposta pel canvi en el context de l’escola vers una cultura de la Qualitat que cerca la sistematizació com a procés per a.
El mercat i els sistemes d’organització industrial
PRESSUPOST MUNICIPAL AJUNTAMENT SANT HILARI SACALM REGIDORIA D’HISENDA
L’activitat econòmica i el patrimoni empresarial
Anàlisi econòmica i financera
La planificació estratègica al Campus de la
Ajuntament de Cardedeu
PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS
GRUP DE MEDI AMBIENT IES Guillem Sagrera 1997/2008.
GESTIÓ PER PROCESSOS.
1 u n i t a t El departament de Recursos Humans.
1 u n i t a t La funció comercial de l’empresa.
En aquest tema veurem els apartats següents:
El nou pla docent de la UB: Adequació al sistema ECTS
ANÀLISI DELS ESTATS FINANCERS DE L´EMPRESA
INCORPORACIONS ROMANENTS GENÈRICS
Margin Management Concept
PLA DE FORMACIÓ DEL CENTRE
IES CAN JOFRESA Terrassa PROCÉS D’ELABORACIÓ D’UN
La gestió per processos
Mobilitat 1996 S’ha elaborat una matriu de viatges 1996 entre municipis a partir de les dades de l’EMO 96, l’EMQ 96 i dels operadors. La mobilitat obligada.
Matemàtiques 3er E.S.O..
GESTIÓ DEL PRESSUPOST SESSIÓ INTRODUCTÒRIA.
Serveis de Millora Agrària SA
EL PROCÉS DE DIRECCIÓ DE L’EMPRESA
Pressupost municipal 2017 Liquidació Figueres, març de 2018.
Promoure l’activitat física en alumnes d’aula oberta a través d’activitats a la natura en un projecte interdisciplinari Autor: VILLARREAL MORENO, Jose.
L´aprovisionament L´aprovisionament consisteix a comprar els materials necessaris per l´activitat de l´empresa (la majoria matèries primeres), emmagatzemar-los.
COMPTE GENERAL exercici 2011.
L’empresa com a sistema organitzat
Pressupost General del Consell Comarcal del Maresme 2015 Desembre 2014.
PLA D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
EL MARC CONCEPTUAL DE LA COMPTABILITAT
Obligacions fiscals de l'empresa: declaració censal, IAE i IVA
Ajuntament de Faura PRESSUPOST 2008 Novembre 2007.
Estudiant: Eva Muñoz Altimis
TEMA 7. COMPRES, VENDES I EXISTÈNCIES
EL SISTEMA ECONÒMIC.
Sistema de descàrrega d’aplicacions per a mòbils intel·ligents
En aquest tema veurem els apartats següents:
EL RESULTAT DE L’EMPRESA: EL COMPTE DE P i G
Pla de Formació de Centre
1 u n i t a t Conceptes bàsics de tècnica comptable.
El patrimoni empresarial.
més enllà del PIB: de la mesura a la política i les polítiques
DEFINICIONS DEL TREBALL EN EQUIP
Plantilla per realitzar un projecte
APRENDRE A NEDAR . Les activitats aquàtiques estan classificades per plantejaments de tipus: -UTILITARI: s’obté un aprenentatge útil -HIGIÈNIC: millora.
Fonts de finançament pròpies
El model SA-DA El model d’oferta agregada (aggregate suppy) i de demanda agregada (aggregate demand) és un model adreçat a explicar les fluctuacions del.
El departament de Recursos Humans
Plenària del Patronat 6 de juny de 2019
Transcripción de la presentación:

La planificació empresarial 12 u n i t a t La planificació empresarial i el pressupost

La planificació financera de l’empresa Es planifiquen les activitats i els programes que es duran a terme en el futur, per tal de poder preveure situacions que vindran i, d’una altra banda, per establir plans d’acció, per assolir els objectius. En aquesta tasca de planificació del futur, hi ha dos documents essencials: Pla estratègic i financer: conjunt coordinat de programes i activitats encaminats a l’assoliment dels seus objectius a llarg termini. Pressupost: es valora el pla estratègic i se’n determinen els objectius a curt termini. El cicle pressupostari Es distingeixen 4 fases en el cicle pressupostari: Fase 1: fixació d’objectius a curt termini. Fase 2: exploració i elecció de la variable més adequada en la qual actuar per aconseguir els objectius. Fase 3: elaboració del pressupost, podent ser participativa o fixada. Fase 4: es compara i s’analitza el resultat obtingut enfront del pressupostat.

Els pressupostos de l’empresa El pressupost mestre El pressupost mestre, també anomenat pressupost integral, s’obté per l’agregació dels pressupostos financers i operatius, considerant l’empresa com un sistema coordinat. Els pressupostos operatius Són aquells pressupostos que quantifiquen les funcions, les activitats i els programes de l’explotació de l’empresa que es preveu dur a terme. Es distingeixen 6 tipus de pressupostos operatius: d’ingressos de l’explotació, de producció, de mà d’obra directa de producció, de compra de materials directes, de costos generals de producció i de despeses comercials i d’administració.

Els pressupostos de l’empresa Els pressupostos operatius Pressupostos d’Ingressos de l’Explotació: s’intenta preveure les vendes de l’empresa, atenent a factors externs i interns. Utilitzant les tècniques de previsió: qualitatives, estadístiques, integradores. Pressupostos de producció: Producció = vendes previstes - existències inicials + existències finals. Pressupost de mà d’obra directa de producció: Mà d’obra = producció · hores per producte· cost per hora. Pressupost de compra de materials directes: preveure el valor monetari dels materials necessaris per produir les unitats directes. Pressupost de costos generals de producció: inclou els costos que no tenen relació directa amb els productes directes. Pressupost de despeses comercials i d’administració

Els pressupostos financers Aquests pressupostos estan integrats per pressupostos d’inversions, finançament i tresoreria. Pressupost d’Inversions: es planifiquen les inversions i desinversions en Actiu no corrent. Pressupost de finançament: quin finançament s’usarà per adquirir els actius no corrents. Pressupost de tresoreria: expressa en criteri de caixa el que està expressat en els pressupostos operatius amb criteri de meritació. Els pressupostos financers Es procedeix a l’elaboració del compte de Resultats Pressupostada i el Balanç previsional.

El control pressupostari El control pressupostari detecta les desviacions entre el previst i el pressupostat. S’elabora un informe indicant l’import previst, l’import real, els efectes de la desviació i les causes de la desviació i la persona responsable. Es proposarà una acció correctora. Càlcul i descripció de les desviacions Es parteix del benefici abans d’interessos i impostos (BAII). La desviació total és el càlcul per diferència entre resultats reals i previstos. Desviacions en ingressos per vendes. Desviacions en costos de matèries primeres. Desviacions en costos de mà d’obra directa. Desviacions en les despeses indirectes variables. Desviacions en les despeses indirectes fixes. Desviació total (DT) = BAII real- BAII previst DT=D. vendes± D. m. primeres ± D. m. obra ± D. despeses indirectes(fixes i variables)

Tractament de les desviacions Es determina si una desviació és significativa o tolerable. Se n’analitzen les causes de la manera següent: Causes de desviacions i assignació de responsabilitats Actuacions enfront de les desviacions: no es procedeix a cap modificació, correcció de valors, les que millorin l’eficiència.

Tècniques de l’elaboració pressupostària Pressupost rígid És un pressupost elaborat per a un nivell d’activitat o producció sense tenir-ne en compte les variacions, per no tenir incidència en la despesa o l’ingrés. Pressupost flexible Pressupost elaborat a partir de diversos pressupostos alternatius ajustats als diferents nivells possibles d’activitat tenint en compte possibles variacions. Pressupost incremental Aquest pressupost parteix dels ingressos i les despeses observats en pressuposts anteriors, aplicant-hi una variació percentual. És necessària: Una activitat rutinària i inevitable per a l’empresa. Seguretat que s’està duent a terme una activitat eficient i que, en el futur, segueixi essent eficient.

Pressupost per programes Pressupost complet En aquest pressupost es qüestionen totes les activitats que cal realitzar a l’empresa per arribar als seus objectius, sense que l’existència d’activitats pressupostades anteriors n’impedeixin la continuïtat. Pressupost base zero El responsable de cada funció ha de justificar detalladament la necessitat de gastar cada euro independentment que l’empresa ja hagi realitzat l’activitat. Es descobreixen dues situacions no desitjables: Programes que no aporten valor a l’empresa. Programes amb un escàs benefici i que cal augmentar. Pressupost per programes El punt de partida és la definició de les metes generals que busca assolir l’empresa. A partir d’aquestes metes es determina la finalitat per programes. Sabent que programa és la unitat pressupostària bàsica formada per un conjunt de mitjans encaminats a un objectiu.