2. La crisi de l’Antic Règim (1788-1833) 2.1. La crisi del regnat de Carles IV (1788-1808) i 2.2. La Guerra d’Independència o del Francès (1788-1814) l’absolutista Carles IV davant el radicalisme de la R. F La Guerra del Francès (de la Independencia) (1808-14) precedida per destaca declarada per la Guerra Gran (de la Convención) (1793-95) 2-V-1808: alçament del poble de Madrid, que s’escampa per tot el país constitució de Juntes populars (locals, provincials i regionals) per coordinar les actuacions defensivas primeres victòries (Bruc, Bailén), però arriba N i estabilitza la presència francesa -resistència popular: guerrilles i setges (Girona, Saragossa, Lleida, Tarragona) -annexió de Catalunya a l’Imperi francès (I-1812) canvi del curs de la guerra amb l’ajut d’Anglaterra XII-1813: Tractat de Valençay; V-1814: abandó total d’Espanya per part dels francesos acaba amb Pau de Basilea (VII-1795): reconeix el predomini francès divideix l’aliança amb F contra A: Tractat de Sant Ildefons (1796) porta a la població espanyola la derrota de Trafalgar (1805) agreujament crisi econòmica i hisendística segons Tractat de Fontainebleau (1807) acorda afrancesats (alts funcionaris, intel·lectuals, part noblesa) aprofitar les possibilitats reformistes del nou règim consentiment per a què les tropes franceses travessin Espanya fins a Portugal (aliada d’A) conquesta i repartiment de P entre F i E un principat per a Godoy (primer ministre) pretenen tornar a la vella monarquia, defendre la tradició i la religió patriotes tradicionals (part clergat i noblesa) seguit de motí a Aranjuez (III-1808) aprofitar la situació revolucionària per transformar Espanya en un règim liberal-parlamentari patriotes liberals (burgesia, intel·lectuals il·lustrats, sectors liberals) destitució de Godoy i abdicació de Carles IV en Ferran queixa a Napoleó, anada a Baiona i abdicació d’ambdós en l’Emp. nomenament Josep com a rei, Corts de Baiona i Estatut de Baiona

2. La crisi de l’Antic Règim (1788-1833) 2.3. Les Corts de Cadis i la Constitució de 1812 La Junta Suprema Central diputats de tots els territoris espanyols (una 20 de catalans, tant de liberals com d’absolutistes; Antoni de Capmany) convoca formades per Corts a Cadis (s’obren el IX-1810) aproven diverses lleis Constitució (19-III-1812) pretenen eliminar les traves de l’Antic Règim i ordenar l’Estat com un règim liberal: supressió senyories jurisdiccionals llibertat de treball anul·lació dels gremis unificació del mercat abolició de la Inquisició inici de la reforma agrària i la desamortització de terres comunals destaca drets del ciutadà: llibertats d’impremta, pensament i opinió, igualtat davant la llei, inviolabilitat del domicili, dret de petició, llibertat civil, dret de propietat unitat jurdídica del país i sobirania nacional exercida mitjançant sufragi universal, masculí (>25anys) i indirecte (elegits: segons renda) organització del poder: monarquia limitada basada en la divisió de poders: poder legislatiu: cambra unicameral (elaboració de lleis, tractats internacionals, aprovació de pressupostos, comandament de l’exèrcit) poder executiu: monarca (direcció del govern, vet suspensiu durant dos anys) poder judicial: administració de justícia (codis únics en matèria civil, criminal i comercial, garanties en els processos, ...) altres: reorganització de l’administració (províncies i Diput. provincials), reforma dels impostos, creació d’un exèrcit nacional, obligatorietat del servei militar, creació Milícia Nacional, implantació d’un ensenyament primari públic i obligatori, confessionalitat catòlica de l’Estat, etc.

2. La crisi de l’Antic Règim (1788-1874) 2.4. El regnat de Ferran VII (1814-1833) (1) es divideix en El regnat de Ferran VII representa l’inici d’un llarg període d’enfrontament entre la defensa de l’absolutisme i la del liberalisme anul·la la Constitució i tota la legislació liberal de les Corts de Cadis (4-V-1814) recolzat per sectors absolutistes (Manifest dels Perses) sexenni absolutista (1814-20) restauració de l’AR gairebé del tot aprofita destaca dura repressió contra els dirigents liberals inicis de l’oposició: burgesia liberal i classes mitjanes urbanes, part de la pagesia, militars liberals (Pronunciaments: Mina, Porlier, Vidal, Lacy a Catalunya, ...) la situació internacional: derrota de N, Congrés de Viena, Sta Aliança pronunciament de Riego (Cabezas de San Juan, Sevilla) seguit d’aldarulls populars i liberals a les principals ciutats nou govern, amnistia, eleccions acceptació Constitució per part del rei degut a porta a restaura Constitució de 1812 i bona part de la legislació: llibertat d’indústria, abolició gremis, supressió règim senyorial noves normes: desamortització terres monacals, reforma sistema fiscal, del codi penal i del funcionament de l’exèrcit, disminució delme modernització administrativa (províncies), creació Milícia Nacional destaca trienni liberal (1820-23) pateix dificultats monarquia: veta lleis, cerca aliança amb potències europees absolutistes noblesa tradicional i Església (supressió rendes senyorials i delme i venda de béns monacals): organitzen partides absolutistes i una regència absoluitsta a la Seu pagesia (el final del règim senyorial els convertia en arrendataris que perdien els drets tradicionals i podien ser expulsats de la terra): aixecaments armats contra el liberalisme entre liberals: moderats i exaltats

2. La crisi de l’Antic Règim (1788-1874) 2.4. El regnat de Ferran VII (1814-1833) (2) es divideix en El regnat de Ferran VII es complica amb intervenció de la Santa Aliança (IV-1823: entrada dels Cent Mil Fills de Sant Lluís) casament amb Maria Cristina Pragmàtica Sanció (1830): deroga Llei Sàlica neix Isabel comença amb la qüestió successòria dècada ominosa (1823-33) restauració de l’absolutisme, repressió contra els liberals, depuració de l’administració i l’exèrcit comporta destaca pateix porta problemes econòmics divisions polítiques recolzen tant entre MC (regent) a apropar-se als sectors moderats (absolutistes i liberals): nou govern reformista, amnistia restauració insuficient de l’absolutisme (no s’ha reposat la Inquisició, s’han dissolt els voluntaris reialistes, es permet la presència d’alguns liberals a l’administració, ...) absolutistes moderats camp (progressiva introducció del capitalisme, baixos preus dels productes agraris) intransigents o apostòlics 1833: mor Ferran VII i reafirma el testament contra hisenda (despeses monarquia, pèrdua colònies) descontents per no acceptat per afavoreix acceptat per Carles Maria Isidre, germà del rei i previsible successor aixecament absolutista (primera guerra carlina) i proclamació com a rei agrupats al voltant de apropament al sector moderat de la burgesia financera i industrial de Madrid i Barcelona a partir 1825 (aranzel proteccionista) inicia rebutjat per Guerra dels Malcontents o Agraviats (1827): sectors nobiliaris, clericals i pagesia (>20.000 homes) organitzen

2. La crisi de l’Antic Règim (1788-1874) 2.5. La independència de l’América hispànica El regnat de Ferran VII primers focus: virregnat de la Plata (José de San Martín: ind. d’Argentina, 1810), virregnat de Nova Granada (Simón Bolívar), Mèxic (Hidalgo i Morelos) batalles: Chacabuco (1817), Boyacá (1819) i Carabobo (1821), Ayacucho (1824) l’exemple dels USA el suport de GB: volia controlar el mercat americà i pensava que li seria més fàcil un cop independents viu el procés d’independència de l’Amèrica espanyola (1810-24) motivat per destaca desenvolupament d’una burgesia criolla degut al creixement econòmic del s. XVIII (reactivació del comerç, explotació de nombroses plantacions, ...) aprofita produeix l’esfondrament de l’aparell polític espanyol degut a la invasió francesa la crisi política produïda pel retorn a l’absolutisme la manca de diners i tropes de la monarquia nombroses guerres entre els nous països degut als interessos dels gran terratinents i les burgesies comercials aparició de cabdills militars i reforçament dels exèrcits coneix critica les idees de la Il·lustració pèrdua de pes polític internacional pèrdues econòmiques per a la monarquia i la burgesia espanyola discriminació respecte als càrrecs impostos i càrregues control del comerç parálisi del moviment comercial català (destinat després a les Antilles) retorn de capitals que impulsaran el desenvolupament econòmic (inversions en indústria i terres desamortitzades)