TEMA 1b: EL REGNAT D’ISABEL II: LA CONFIGURACIÓ DE L’ESTAT LIBERAL ( )

Presentación del tema: "TEMA 1b: EL REGNAT D’ISABEL II: LA CONFIGURACIÓ DE L’ESTAT LIBERAL ( )"— Transcripción de la presentación:

1 TEMA 1b: EL REGNAT D’ISABEL II: LA CONFIGURACIÓ DE L’ESTAT LIBERAL (1833-1868)

2 QUÈ APRENDREM? Quines van ser les motivacions carlistes?
Com es va desmantellar l’Antic Règim? Quines són les característiques del liberalisme? 4. Per què els militars van tenir un paper tan actiu a la política espanyola del XIX (i també del 1/3 del XX)?

3 INTRODUCCIÓ Entre 1833 i 1868 a Espanya i a Europa occidental es va implantar el liberalisme. Monarquia constitucional i parlamentària Propietat feudal propietat privada Llibertat d’indústria i comerç. Nova classe dirigent: burgesia agrària, sorgida de la vella noblesa terratinent i la burgesia financera. Aquest procés a Espanya va ser llarg i complex.

4 CRONOLOGIA REGANT ISABEL II

5 1. PRIMERA GUERRA CARLINA (1833-1839)
Al 1833 el absolutistes més conservadors no van reconèixer Isabel II com a reina d’Espanya. Guerra civil entre carlistes i Maria Cristina . 1.1 DUES OPCIONS ENFRONTADES. CARLISME: tradicionalista, absolutiisme i antiliberal. part de noblesa rural. majoria del clergat. camperols del País Basc, Navarra, Catalunya, València i Aragó. Petits propietaris empobrits que desconfiaven de les reformes igualitàries dels liberals (venen les seves terres a grans propietaris). Defensaven la monarquia absoluta, el domini de l’Església catòlica i del sistema foral.

6 Maria Cristina: - part dels absolutistes: noblesa latifundista, funcionaris, jerarquia eclesiàstica... (els fidels a FerranVII). - Va pactar amb els liberals moderats que comptaven amb la Corona per un trànsit pacífic al règim liberal. - Per comptar amb el suport de les classes més populars es va veure obligada a acceptar les demandes reformistes dels més progressistes. 1.2 EL DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA. La guerra s’inicià al País Basc i Navarra, els carlistes dominaren el camp i els liberals les ciutats. Els carlins no comptaven amb un exèrcit guerrilles que davant la poca resistència isabelina aconseguiren crear un exèrcit que avançà cap a Madrid. No aconseguiren prendre-la i retornaren al nord.

7 Carles va rebre el suport dels absolutistes europeus.
Isabel II tingué el suport d’Anglaterra, França i Portugal. Al 1835 ofensiva liberal (Espartero) per defensar Bilbao. Al final de la 1ª Guerra Carlina els carlins no havien pogut aconseguir el tron amb les armes i es van dividir: Intransigents més propers a Carles continuar guerra. Transaccionistes volien arribar a un acord amb liberals. El general Maroto, en nom d’una part dels carlins signà el Conveni de Bergara amb Espartero (1839). Cabrera va continuar resistint una guerra ja perduda que va acabar al 1840.

8 General Maroto General espartero

9 2. LA IMPLANTACIÓ DEL LIBERALISME (1833-1843)
2.1 L’INICI DE LES REFORMES LIBERALS: L’ESTATUT REIAL DE 1834. Entre 1833 i 1843 els progressistes van desmantellar el sistema de l’Antic Règim. La guerra carlina va propiciar la revolució liberal. El bàndol isabelí havia de trobar una base social que reagrupés els absolutistes moderats amb els liberals. Tasca confiada a Martínez de la Rosa, cap de govern: Estatut Reial del 1834. Reconèixer drets i llibertats polítiques però sense acceptar la sobirania nacional ni la separació de poders. Liberalisme censatari: limitar el poder absolut amb un parlament representatiu (classes benestants). Reformes insuficients per una part dels isabelins, això va acabar de consolidar els dos grups liberals:

10 Moderats: suport de la corona i antics privilegiats.
Progressistes: necessaris per Isabel reformes 2.2 L’ARRIBADA AL PODER DEL PROGRESSISME Progressistes descontents en les tímides reformes tenien influència o domini sobre el moviment popular, Milícia Nacional i Juntes revolucionaries Revoltes urbanes: (1835) Andalusia, Barcelona, Madrid Petició a la regent: reunió de Corts, llibertat de premsa, llei electoral, organització de la Milícia per fer front als carlins. Maria Cristina designà a Mendizábal per formar un govern liberal. Reformes dins els límits de l’Estatut Reial: Desamortització per aconseguir recursos per lluitar contra el carlisme

11 La noblesa i el clergat pressionaren a Maria Cristina destitució de Mendizábal (1836) revolta dels progressistes i militar alçament de La Granja la regent davant la necessitat d’un model social i econòmic liberal i un règim constitucional govern progressista i Constitució 1812 2.3 LES REFORMES PROGRESSISTES ( ) Els progressistes (Mendizábal) van encarregar-se de desmantellar l’Antic Règim i implantar règim liberal, constitucional i monarquia parlamentària. Reforma agrària (drets de la propietat) Dissolució del règim senyorial (iniciat a Cadis) perdia els drets judicials, però es podia quedar amb les terres. Desvinculació dels drets de les terres iniciat a Cadis (mayorazgos) Terres al lliure mercat. Desamortització i dissolució ordres religiosos béns per l’Estat recursos per lluitar contra els carlins i crear base social de compradors que s’impliqués amb el triomf liberal.

12 Béns desamortitzats fins el 1845

13 Mendizábal

14 Altres reformes legals per liberalitzar l’economia:
Abolició privilegis de la Mesta (1836); lliure explotació muntanya llibertat arrendaments agraris Abolició gremis; duanes interiors ; delmes; llibertat d’indústria i comerç. Implantació del liberalisme econòmic

15 2.4. LA CONSTITUCIÓ DE 1837 El govern progressista del 1836 va convocar Corts extraordinàries i al 1837 van aprovar una nova Constitució. Acceptaven el liberalisme conservador (la Corona: moderadora) Sobirania nacional. Àmplia declaració dels drets (premsa, associació, opinió...) Divisió de poders. Absència confessionalitat catòlica, però la manté (+progressista) Introdueix el Senat, més conservador. concedeixen més poders a la Corona (veto, dissolució del Parlament) Sufragi censatari (2-4 % població)

16 Sistema político de 1837

17 2.5 LA CRISI PROGRESSISTA:LA REGÈNCIA D’ESPARTERO (1841-1843)
Eleccions majoria pels moderats intentaren desvirtuar els elements més progressistes de la Constitució del 1837. Lleis electoral més restrictiva. Limitar llibertat de premsa. Elecció dels batlles de capitals de província per part de la Corona. Legislació per reimplantar el delme i tornar béns a l’Església. Suport de Maria Cristina enfrontament amb els progressistes insurrecció Maria Cristina dimiteix progressistes donen suport a Espartero

18 Regència autoritària (1841-1843)
Obre mercat al cotó anglès amenaça als catalans aixecament burgesia i classes populars Espartero bombardeja Barcelona part dels progressistes i catalans en contra Moderats (Narváez i O’Donnell) aprofiten i conspiren contra Espartero que s’exilia . Les Corts per evitar una altra regència avancen la majoria edat d’Isabel.

19 3. L’ARTICULACIÓ DEL LIBERALISME ESPANYOL
3.1 PARTITS POLÍTICS. MODERATS I PROGRESSISTES

20 3. L’ARTICULACIÓ DEL LIBERALISME ESPANYOL
3.2 EL PES DE L’EXÈRCIT L’exèrcit va ajudar a guanyar les guerres carlines i també va ser qui va fer lliurar el poder de la Corona a les Corts. Els caps dels partits eren militars (prestigi i reconeixement No era un sistema militar però executava els canvis. 3.3 JUNTES I MILÍCIA Les Juntes sorgien puntualment (per exemple el 1808) quan les expectatives de govern no responien als desitjos burgesos i populars. El sufragi censatari marginava a la majoria de la població. La Milícia també va sorgir al 1808 i a les Corts de Cadis la transformaren en força nacional, alternativa a l’exèrcit (lluita per implantar el liberalisme)

21 4. ELS MODERATS AL PODER (1843-1868)
Al 1843 Caiguda l’Espartero Isabel II reina moderats al poder amb el suport de la Corona ( ). 4.1 LA CONFIGURACIÓ DEL RÈGIM MODERAT ( ) Eleccions sistema que afavoria els cacics i govern les Corts amb majoria moderada (Narváez). Domini de la burgesia terratinent limiten les llibertats consolidar estat liberal conservador que afavorís les noves classes dominants . Constitució (moderada conservadora) Rebutja la sobirania nacional, vol sobirania del Rei amb les Corts + poder a l’executiu i -poder de les corts en el legislatiu. Religió catòlica únicament. Restricció del dret a vot. Senat nomenat per la reina. Restricció dels drets de la Constitució del 1837

22 Els moderats van millorar la relació amb l’Església:
Supressió de venda de béns. Finançament públic del culte i el clergat. Concordat amb la Santa Seu A partir d’aquest moment l’Església dóna suport a Isabel II (cop contra els carlins!!)

23 4.2 LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT LIBERAL
Liberalisme moderat construcció d’una estructura liberal basada en el centralisme i la uniformització. Reforma fiscal i d’Hisenda del centralitzar impostos. Unificació del Codi Penal (1851). Reorganització administrativa en províncies (1833) reforçà l’estructura centralista amb els governs civils i militars provincials. Estructura jeràrquica piramidal: Ministeri de Govern governadors alcaldes (Madrid) (províncies) (+2000 Rei) Dissolució Milícia Nacional Guàrdia Civil (1844)(-2000 governador)

24 Divisió provincial de 1833 efectuada per Javier de Burgos

25 4.3 LES ALTERNATIVES AL MODERANTISME
Amb els moderats les Corts perderen personalitat control electoral El carlisme continua amb una forta oposició: Segona guerra carlina (Catalunya ) El Partit Demòcrata crític amb els moderats i la monarquia d’Isabel II 1854 intent de reforma Constitució per llevar poder al Parlament Cop progressistes i una part de moderats, encapçalat per O’Donnell. Manifest de Manzanares on es demana el compliment de la Constitució, reforma Llei electoral, impostos, restauració Milícia Nacional. Isabel II cridà a Espartero per formar govern i O’Donnell ministre de guerra.

26 OPCIONS POLÍTIQUES Monarquia constitucional PROGRESSISTES
Sectors de la burgesia industrial i financera Mitjana i petita burgesia són Classes populars urbanes Oficials de baixa graduació Monarquia constitucional Partits polítics PROGRESSISTES els recolzen defensen escisions com Mendizábal Espartero Prim Unión Liberal MODERATS Soberania nacional Hegemonia de les Corts Poders locals/provincials Drets col·lectius i individuals Sufragi censatari una mica més ampli Reforma agrària Límits a l’Església són defensen O’Donell utilitzen Narváez Bravo Murillo com defensen Terratinents Burgesia comercial Vella noblesa Alt clergat Alts càrrecs militars Propiedad privada Ordre Soberania compartida Restricció de drets Catolicisme Escisió de DEMÓCRATES Sobirania popular Sufragi universal Drets socials Paper de l’Estat Escisió de defensen Sufragi molt censatari REPUBLICANS No volen monarquia

27 Principals punts dels diferents partits polítics

28 4.4 EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856)
Van intentar restaurar els principis del 1837 elaborant una nova constitució (1856) que no va arribar a ser promulgada. Reformes per defensar interessos de la burgesia urbana i classes mitjanes, Desamortització Madoz (1855): Església, Estat, Ajuntaments... Recursos per modernitzar el país: Llei de ferrocarrils (1855) Legislació sobre: reforestació, telègraf, carreteres... Legislació sobre sobre: desenvolupament bancari, miner i de les societats per accions.

29 Les reformes no van millorar la situació ni la demanda de les classes populars clima de conflictivitat social. La crisi econòmica provoca revoltes obreres a Barcelona (1855), demanen: reducció impostos. Llei del treball abolició quintes. millores salarials i reducció jornada algunes millores i permetia sindicats obrers. Tot i així al 1856, la greu crisi provoca alçaments populars Espartero dimiteix: Isabell II confia el govern a O’Donnell que reprimeix durament les protestes populars.

30 La desamortització de Madoz (1855)

31 4.5 LA CRISI DEL MODERANTISME (1856-1868)
O’Donnell (Unionista) reinstaurà (1856) els principis dels moderats reflectits en la constitució del 1845 però no la legislació econòmica. Un mes després Isabel II posa al govern a Narváez que reinstaura totalment la Constitució de 1845. Al 1858 Narváez (moderat) dimiteix perquè no vol ascendir qui seria el pare d’Alfons XII O’Donnell (unionista) torna ( ): conservadorisme, estabilitat política.

32 Política exterior activa per desviar l’atenció dels problemes interns.
Al 1863 els Unionistes són incapaços de fer front a l’oposició progressista, demòcrata i republicana, ni a la situació econòmica del país. O’Donnell dimiteix la reina dóna el poder als moderats ( ) Govern autoritari al marge de les Corts i no millora l’economia. Molts sectors de la societat volen capgirar la situació. No basta un canvi de govern. Implicava fer caure la monarquia d’Isabel II Revolució del 1868

33 La descomposición del sistema isabelino
La nit de Sant Daniel (1865) Sublevació del quarter de San Gil i afusellament del amotinados (1866) La inestabilitat del regnat d’Isabel II ( )

34 La política exterior espanyola a mitjans del segle XIX

35 5. LES CONSTITUCIONS...

36

37