JOAN MIRÓ VIDA I OBRES inicials

BIOGRAFIA JOAN MIRO 1893-1983 Neix a Barcelona al 1893 Es forma com a pintor a la Llotja de Barcelona La seva primera obra tindrà influències de l’expressionisme, fauvisme i del cubisme A 1918 fa la seva primera exposició i al 1919 (25-26 anys) viatja a París i te contactes amb el surrealistes. A 1920 pintarà “ La Masia” que serà el punt de partida cap a un nou llenguatge molt personal. Els objectes no seran importants pel que són si nó que són signes de les projeccions personals de l’artista.

LA MASIA 1921, oli sobre tela,National Gallery of Art Washington. En aquest nou llenguatge pictòric Miró de bon principi no es caracteritza per les distorsions dels objectes ni per la simplificació o l’abstracció . Fa una enumeració detallada de l’aspecte extern de les coses . La Masía és l’obra culminant d’aquesta època. La relació mítica de Miró amb la terra es resumeix en aquest quadre: és la granja dels seus pares a Mont-roig. Està representada amb un grafisme de caràcter ingenu, realista de tots els objectes. Els animals són domèstics, els vegetals són els que l’home del camp treballa, els objectes són els necessaris i d’ús diari per a un pagès. Estudia tots els detalls al mínim. ÉS LA CAL·LIGRAFIA MIRONIANA, PUNT DE PARTIDA EN EL SEU CONTACTE AMB EL SURREALISME

Inici del surrealisme A partir d’aquí la seva pintura evoluciona ràpidament S’allunya de la figuració La influència del surrealisme el porta a pintar les coses com les sent. A Terra llaurada apareixen elements del surrealisme com l’orella al costat de l’arbre o l’ull. A Paisatge català s’insinua d’una manera més clara tot l’abecedari que Miró desenvolupa posteriorment Terra llaurada 1924 Paisatge català, 1925

Estil i llenguatge de Miró La seva evolució va des de la pintura detallista fins a la simplificació de les formes on el color comparteix protagonisme La seva obra és una constant experimentació que passa de la complexitat expositiva a les simplificacions més enigmàtiques Tendeix cap a l’abstracció però conserva el sentit de la figuració a través de símbols i signes personals

Estil i llenguatge de Miró Les primeres obres són una exploració dels somnis i fantasies infantils , posteriorment practica l’automatisme influït pels corrents surrealistes i finalment desenvolupa un llenguatge personal de signes i formes biomòrfiques. En les seves pintures predominen les línies i les taques de colors purs i semi purs: vermells, blaus, grocs , verds, negres i blancs. Amb ells emplena els seus quadres els fons són amplis i plans. Ric cromatisme: colors primaris, (blau, vermell, groc) blanc, negre Juga amb la teoria dels colors, (càlids apropen els objectes a l’espectador (groc, vermell, marró) i els freds els allunyen (verds, blaus...) Ofereix un mon irreal de colors i formes lluny de les altres visions dels surrealistes.

Estil i llenguatge de Miró Treballa l’automatisme psíquic Una de les seves característiques serà la facilitat i l'originalitat de la seva invenció La seva producció no serà solament alegre, sinó que resultarà alhora màgica Desenvolupa un univers singular de signes En les primeres revela una gran capacitat per a captar la realitat, és rigorós i precís en els detalls Aviat manifesta una tendència a l’estilització Això el portarà a reduir els objectes reals cap a l’abstracció El tronc d’un arbre : con Camp llaurat : ones Però els barreja amb elements fantàstics: ulls orelles El cercle és la seva forma preferent. Les formes humanes, els animals, els vegetals, el sol la lluna els estels giren i es barregen.

Estil i llenguatge de Miró No aplica la llei de la perspectiva en l’espai Miró utilitza símbols coneguts, esquematitzats , estels de vuit puntes, el tres cabells que identifiquen les persones, la lluna: símbol de la dona; formes curvilínies: dona, quadrada: Home, escales d’evasió Formes vagament orgàniques surant en l’espai Traços negres vigorosos que travessen les taques de colors Elements naturals, insectes, fruites, cucs, ocells.. Elements abstractes, asteriscos La seva obra està plena de poesia