“ Fins i tot el passat pot modificar-se, els historiadors no paren de demostrar-ho”   (Jean Paul Sartre)

Presentación del tema: "“ Fins i tot el passat pot modificar-se, els historiadors no paren de demostrar-ho”   (Jean Paul Sartre)"— Transcripción de la presentación:

1 “ Fins i tot el passat pot modificar-se, els historiadors no paren de demostrar-ho”   (Jean Paul Sartre)

2 Geografia Política Protoespanyola
Per tal de millorar la comprensió del fil argumental de l’article, podeu descarregar-vos els capítols al vostre ordinador, i obrint-los manualment amb el Power Point accedir a les diapositives i a l’iconografia. Geografia Política Protoespanyola Marques de domini territorial als atlas i portolans geopolítics peninsulars del segles XV al XVII. 10ª part Llegat vexil·lològic català a l’heràldica castellana durant el segle XV. Jordi Grau i Bartomeu

3 Relleu del sepulcre d’en Ferran d'Antequera, procedent del monestir de Poblet. Escultura de Pere Oller , feta en alabastre policromat. Actualment al Museu del Louvre de París (RF 1521)]. En aquest relleu apareix el rei Ferran d'Antequera amb les armes de Sicília. Ferran I, dit d’Antequera, rei de la confederació catalana de , primer Trastàmara triat al compromís de Casp, era el fill segon de Joan I de Castella i d’Elionor d’Aragó: nét, per tant, del rei Pere el Cerimoniós. Entre el seu patrimoni i el de la seva müller Elionor d’Alburquerque, adjuntà uns dominis extensíssims que atravessaven tot Castella, en els quals basà la seva força política i després, la dels seus fills: Alfons IV el Magnànim i Joan II que el succeïren, anomenats els infants d’Aragó, i la del seu nét Ferran II el Catòlic.

4 En morir el seu germà el rei Enric III de Castella, el 1406 assumí la regència del seu nebot Joan II, juntament amb la mare d’aquest, Caterina de Làncaster, i és reserva per ell la governació de la meïtat meridional de Castella. Reprengué la guerra contra el Regne de Granada, interrompuda durant molt de temps, i s’apoderà , el 1410 de la plaça forta d’Antequera, èxit que li donà el sobrenom. Compromís de Casp, Fragment de l'esborrany, datat a Casp el 5 de juny de 1412, de l'acta dels diputats que elegiren rei al Senyor En Ferran d'Antequera, on el nom de Ferran es troba esborrat per algun funcionar de la cancelleria i afegit posteriorment al marge. Anem veient com la branca dels Trastàmara implantada a la confederació catalana tenia una forta ascendència sobre el regne de Castella.

5 Dues generacions més tard, a la mort del rei Enric IV de Castella sense descendència masculina trobem dues aspirants virtuals femenines al tron de Castella. La seva filla legítima Joana, mal dita la Beltraneja, atesa la brama que atribuïa a Don Beltrán de la Cueva la seva paternitat, i la Isabel La catòlica, germanastra del rei. Joana tenia el suport del seu oncle matern el rei de Portugal, amb qui s’havia promès. I la Isabel s’havia casat d’amagat amb el seu cosí Ferran II i tenia el suport de la Confederació Catalana. Començava una guerra civil a Castella que duraria 5 anys, amb dos de les principals potències europees del Segle XV enfrontades, cadascuna amb el seu propi aspirant masculí, no virtual sinó ben real, al tron castellà Dom Afonso V, cognominado o Africano Retrat d’en Ferran II d’autor anònim, al castell de Windsor, probablement portat a Anglaterra per sa filla Catalina. El segle XV és una etapa de grans convulsions polítiques també a Castella en contra del que ens han volgut vendre. La confederació catalana a través d’en Joan II intentarà fer valdre la línia successòria masculina dels Trastàmara per obtenir el tron castellà.

6 La mateixa historiografia Castellana ens explica:
La mateixa historiografia Castellana ens explica:... “Isabel se encontraba en Segovia al acaecer la muerte de su hermano Enrique IV ( ). Al dia siguiente mandó celebrar funerales i se proclamó reina. Fernando que se hallaba ausente no tardó en regresar y contra lo que podia esperarse, (...) alegó que el rey era él, y que su esposa no era, sino, reina consorte, y que el trono le correspondia en propiedad, como varón más próximo pariente del monarca fallecido (...)” Aixó ho trobem en qualsevol Historia de España publicada durant el franquisme, i tant poc sospitosa de catalanista, com la Historia de España, editada a Barcelona el 1967 pel Instituto Gallach 3ª edició.

7 Mort l’hereu d’Enrique IV, el seu germanastre Alfonso abans que ell, podem comprobar que, certament, el parent viu (exclós son pare Joan II, dit el sense fe, rei de la confederació catalana) masculí més pròxim al monarca era en Ferran II. Sembla doncs versemblant que Ferran II reclamés els seus legítims drets dinàstics al tron de Castella, i no el paper de regent o de príncep consort que ens explica la historiografia castellana actual.

8 cronista Diego de Colmenares
«Sin competencia puede gloriarse Segovia de que con la proclamación de Isabel la católica, dió principio a la mayor monarquía que el mundo ha visto después de Adán, su universal señor». cronista Diego de Colmenares Mapes publicats i referenciats en capítols anteriors. Mai hi trobareu la figura de la reïna. Sempre és una figura majestàtica masculina solitària. D’aquí que en algunes il·lustracions dels llibres de Història publicats durant el franquisme i la transició, sempre hi trobareu: “fotografia autorizada por el Patrimonio Nacional”, no fos cas que la imatge autoritzada per ser publicada, donés més informació que mil paraules escrites al llibre amb la retòrica històrica habitual.

9 Setge de Lisboa de 1384, a la Crónica de Jean Froissart
Setge de Lisboa de 1384, a la Crónica de Jean Froissart. ( ), cronista medieva francês, que viatjà per tot Europa. Crida l’atenció la utilització d’armes de foc já al S XIV El rei de Portugal Don Alfonso V , después de los esponsales y de la coronación de Doña Juana el 12 de mayo de 1475, avanza en campaña militar sobre la ciudad de Toro. Los portugueses ocupan Zamora i otras ciudades castellanas llegando hasta Burgos (...) Fernando el catòlico, al mando de 8000 jinetes i infantes sale en su busca…, el 19 de Julio de 1475 sitia la ciudad de Toro. Fracasado el asedio se retira a Tordesillas (...) Los éxitos lusitanos hacen que los nobles gallegos se decanten por la reina Juana i tomen posesión de las ciudades de Pontevedra, Vigo y los puertos de Bayona i Vivero... Los Reyes Católicos y la Unidad Nacional en Historia de España Ed Instituto Gallach 3ª edició. (Resum del llibre)

10 Los Reyes Católicos y la Unidad Nacional en Historia de España 1967
Los Reyes Católicos y la Unidad Nacional en Historia de España Ed Instituto Gallach 3ª edició. (Resum del llibre) San Juan de los Reyes a Toledo es un temple gòtic de transició renaixentista auspiciat per commemorar la Batalla de Toro (1476). Inicialment havia de ser el panteó reial. Construït per Joan Guas i l’escultor flamenc Egas Cueman. Alguns dels motius heràldics hi han estat afegits posteriorment. Fernando el católico dió un giro a la contienda al ganarse a Fernando Valdés, alcaide del puente de Zamora, ciudad en poder de Don Alfonso V de Portugal, para que le entregara los puentes que eran la llave de la ciudad. La entrega del puente supuso la huida precipitada del rey Don Alfonso V, quedando, momentáneamente, Zamora en poder de Fernando el católico (…) El infante Juan de Portugal vino con soldados, una cuarta parte a caballo, el 2 de febrero de 1476 para auxiliar a su padre el rey Alfonso (…) Aquestes quantitats d’efectius militars, al S XV, no justifiquen una guerra entre dos bàndols nobiliaris o unes quantes ciutats o pobles, ens estan indicant una guerra a gran escala entre dues gran potències militars, econòmiques i polítiques, com foren Portugal i la confederació catalana aragonesa.

11 Restes de Castillo de Burgos
Entretanto el castillo de Burgos había caído en manos de las tropas de aragonesas de Alfonso y Enrique de Aragón, hermano natural y primo, respectivamente, de Fernando el católico.. El 16 de febrero de 1476 se libra la batalla de Paleagonzalo en Toro. Unos mil hombres se acechaban a ambos lados del Duero… (La batalla de Toro acabà en acció indecisa per als historiadors portuguesos y en l’inici de la victòria pels historiadors castellans. Tot i així la guerra continuaria 4 anys més fins al 1479) Los Reyes Católicos y la Unidad Nacional en Historia de España Ed Instituto Gallach 3ª edició

12 El rey francés Luís XI, acudió en apoyo de los portugueses invadiendo las Vascongadas y poniendo sitio a Fuenterrabia (Hondarribia). En gran alarde, dos veces los sitiados derrotaron a los franceses, cada vez más numerosos. Fernando acudió a Guipúzcoa a reforzar la defensa. El rey Alfonso V de Portugal partió hacia Francia protegido por el corsario Casenove Coulon, que libró el 15 de Agosto de 1476 un combate naval en cabo San Vicente contra los genoveses, aliados de Fernando el católico, y en el que tomó parte, al lado del corsario, el futuro descubridor de América Cristóbal Colón. Sotmeses a molts setges històrics les ciutats d’ Hondarribia, Irún i Donosti, ho rememoren cada estiu amb els tradicionals alardes. Darrerament són noticia per la discriminació femenina, amb prohibició judicial inclosa de que es facin les desfilades femenines. Ferran II va fer contruir el Castell de Gazteluzar ( Restes del castell a la fotografia inferior) .

13 Fresco no Palácio de Justiça de Vila Pouca de Aguiar (1969) O fresco representa o Alferes Mor Duarte de Almeida, natural de Vila Pouca de Aguiar, que decepado, manteve heroicamente, drapejando nos ares, o estandarte português, na batalha do Toro, em 1 de Março de 1476 Dom Afonso V interfere, casando em 1475 com a sobrinha Juana e assumindo as suas pretensões ao trono. D. Afonso V declara-se rei de Castela e invade o país vizinho. A campanha resulta em fracasso, quando Dom Afonso abandona o campo da batalha de Toro. Embora do combate não resultasse um vencedor claro, ele impediu a união de Portugal e Castela sob a autoridade real portuguesa. Nesta batalha alcançou fama o alferes do rei português Duarte de Almeida.

14 Diàleg baixat de http://www. zonaforo. com/paisleones/viewtopic. php
El tema del escudo de Salamanca es algo que nos trae de cabeza a muchos. Sobre todo porque parece que no hay datos en ningún lado sobre su historia. O por lo menos, fiables. Un amigo mío catalán, licenciado en Historia, y que tiene verdadera pasión por Salamanca me comentó que lo de las barras aragonesas-catalanas del escudo de la ciudad charra se deben a Raimundo de Borgoña, quien tenía a su servicio a mercenarios catalanes.

15 Diàleg baixat de http://www. zonaforo. com/paisleones/viewtopic. php
Alfonso IX de León dotó al municipio salmantino de sello propio en la baja edad media. Este sello servía para autenticar documentos públicos y solemnes y se estampaba en cera endurecida con resinas. En el anverso llevaba las armas heráldicas de Salamanca que son los dos monumentos más antiguos: el verraco céltico y el puente romano. Verraco identificado con un toro bravo. En el reverso del sello aparecen bustos de leones ordenados por parejas en un total de seis que simbolizan LOS SEXMEROS, de estos dos representan la cabeza del ALFOZ (es decir a Salamanca ciudad). El toro y el puente son sin duda el escudo primitivo de la ciudad. A este escudo se añade la encina: árbol sagrado celta. La internacionalització de la Guerra civil castellana de amb uns contingents d’exèrcits impressionants per l’època; la intervenció de Ferran II a Toro i la presa decisiva sobre el pont de Zamora; la participació de tropes catalano aragoneses en el bàndol guanyador, amb el conseqüent allunyament de Castella de l’òrbita portuguesa evitant la seva annexió, podrien explicar vexil·lològicament les figures del brau, dels lleons, del pont i dels pals dels comtes reis a l’escut de Salamanca.

16 Diàleg baixat de http://www. zonaforo. com/paisleones/viewtopic. php
Posteriormente aparece un cuartel derecho semejante a las barras aragonesas (gules sobre campo de oro, o quizá al revés) y que no se conoce su procedencia. ¿Podría tratarse de cintas rojas semejantes a las de la seña bermeja zamorana ¿? y que sirviera de estandarte a las tropas concejiles de la Ciudad cuando iban a guerrear ¿?. Estas cintas o bandas recuerdan también a los pendones que se conservan en muchos municipios de la provincia de León y LOS VIRIATOS de Zamora. Este cuartel de bandas o cintas está orlado por una bordura de azur con diez cruces de plata que representan las diez primeras parroquias que hubo en la ciudad y pertenecientes a los distintos poblamientos:ZAMORANOS, TORESES, SERRANOS DE LEÓN- ASTURIAS, PORTUGALESES, MOZÁRABES... Así pues tenemos un resumen histórico: encina, árbol sagrado celta; verraco de los vettones; puente romano; dos bustos de leones, cintas y diez cruces que simbolizan la reconquista para el Reino de León y para la cristiandad de nuestra ciudad Salamanca. El enigma de las barras, bandas o cintas, sin embargo continúa!

17 Caldria buscar al S XV la reminiscència vexil·lològica de les franges ratllades als escuts castellans i als gonfanons lleonesos.

18 El  Pendón es una bandera o estandarte, usado antiguamente como insignia en la milicia, para distinguir los regimientos, batallones, ejércitos      Las batallas solían ser muy confusas por la dificultad de distinguir a las fuerzas enemigas; No existían los uniformes y los jefes militares solían cambiar de aliados con gran frecuencia. Para resolver esto se dio una gran importancia a las banderas cuyos colores y escudos heráldicos distinguían en todo momento a unos jefes militares y sus tropas de otros aliados o enemigos. Mas o menos así nacen en la Edad Media los pendones.     Los actuales pendones leoneses por su forma, color y funciones parecen descendientes directos de aquellos pendones militares.   Torre Mocha o Torres Mochas. Fou la política de terra cremada de Ferran II amb tota la noblesa que donava suport als portuguesos. Als castells dels nobles castellans que havien presentat una gran resistència, se’ls hi treien els merlets dels castells. D'aquí el nom d’algunes poblacions castellanes. Avui dia encara podem veure algunes torres sense merlets.

19

20

21 Las formas heráldicas del escudo de la ciudad de Valladolid tienen un origen incierto. La representación más antigua conocida del actual escudo de Valladolid data del año 1454, aunque en ese momento solo aparecían en él los girones ondulados. El escudo pudo haber sido otorgado por el rey vallisoletano Enrique IV de Castilla. Se cree que los diferentes elementos del escudo tienen su origen en acontecimientos importantes de la historia de la ciudad. Ens estan explican que les Torres de l’escut van ser afegides amb posterioritat a la barrada oriflama

22 Gravat de Vallisoletum ( Vall isolada) Valladolid fet al 1547 por Braun y Hogenberg.

23 Escudo de Valladolid De esta manera, el origen de las llamas que en él aparecen podrían hacer referencia al incendio de 1561, que destruyó la décima parte de la ciudad y especialmente su centro comercial; la Plaza del Mercado y las calles gremiales que rodeaban a la plaza. No obstante, si este acontecimiento histórico fue el que determinó la inclusión de las llamas en el escudo lo más lógico sería que estas nacieran de la parte inferior y no de la parte derecha. Otro dato en contra de esta teoría es que estos girones aparecen presentes ya antes de dicha catástrofe, en el mencionado escudo de Otra teoría, vinculada a un origen "legendario" se correspondería con la bandera oriflama, guión guerrero de Castilla. Este pendón estaría terminado en diferente número de puntas, aunque finalmente se establecerían en cinco… Segurament ha sobreviscut sola dins l’escut perquè és una barrada oriflamada més subtil que la de Salamanca. Caldria veure’n la evolució dels darrers segles. Personalment crec que representen els pals dels comtes reis, i que fa vistent vexil·lològicament l’impacte català aragonès a la guerra civil de en allunyar Castella de l’òrbita portuguesa, evitant la seva anexió militar i dinàstica. Vet aquí doncs, perquè al S XV les ciutats castellanes incorporaren heràldica catalana.

24 Mombeltrán (Avila) Frechilla de Campos, (Palencia) Sedano (Burgos) Barruelo de Santullán (Palencia) Campaspero (Valladolid) Cerezo de Arriba (Segovia)

25 El Escudo de Zamora Escudo partido en dos, en cuyo lado izquierdo se encuentra el brazo armado de Viriato que sostiene una bandera con ocho cintas encarnadas que representan las victorias obtenidas por el caudillo Lusitano sobre otros tantos cónsules romanos. En el lado derecho, un puente sobre ondas de agua en representacion de la conquista del puente y la ciudad de Merida por el Rey Alfonso IX al frente de su ejercito formado en su mayoría por Zamoranos. Val més una imatge que mil paraules! Crec que la bandera és una barrada d’en Ferran el catòlic i que el pont fa referència a la batalla del Pont de Zamora, de la Guerra civil de , i que capgirà la contesa del cantó català aragonès.

26 La bandera de Zamora o "Enseña Bermeja“
La bandera de Zamora o "Enseña Bermeja“. La bandera está formada por ocho cintas rojas que conmemoran cada una de ellas una victoria de Viriato sobre el ejército romano. Posteriormente se le añadió una verde, entregada por los Reyes Católicos en agradecimiento por la ayuda que los zamoranos prestaron en la batalla de Paleagonzalo (1476) contra Juana "La Beltraneja" y que asentó a los Reyes Católicos definitivamente en el trono. A buen entendedor…

27 Briviesca Burgos

28 1473. Grazioso Benincasa. Biblioteca Universitaria di Bologna
1473. Grazioso Benincasa. Biblioteca Universitaria di Bologna. Senyeres a Barcelona, Tarragona, Tortosa (Port Fangós) , València, Mallorca, Sicília, Nàpols. Bandera Natzarí a Granada. Les banderes de Sardenya i les nord africanes ha estat tapades amb tinta groga .

29 1473. Grazioso Benincasa. Biblioteca Universitaria di Bologna. Banderes
Lusitanes a Lisboa i Porto. Bandera del Pelegrí a Santiago de Compostel·la

30 Malgrat que podem pensar que és un portolà i pertant té hiperrepresentació costanera, sobta el trobar aquest desert vexil·lològic situat al centre peninsular al 1473.

31 1473. Grazioso Benincasa. Biblioteca Universitaria di Bologna.

32 A l’època d’en Ferran II s’acaben de consolidar l’ocupació de les Canàries. L’escut portugués a la península ha estat esborronat i tatxat amb tinta blava

33 L’Enric Guillot ens explica que un dels arguments que utilitza la historiografia oficial castellana per infravalorar els regnes de la Corona d’Aragó com a protagonistes de la historia dels segles XV i XVI es que després de la Guerra Civil Catalana ( ) van caure en un pou de crisis, misèria i desolació del qual mai més es van tornar a recuperar. Es aleshores, quan Castella, amb la seva Reina Isabel al capdavant, entra en la història com a gran protagonista de finals del XV i durant els segles XVI...

34 Francesco de Benincasa Biblioteca Pública i Universitària de Gènova. Banderes nord africanes tatxades amb tinta blava. Persistència del regne nazarí de Granada. No trobem banderes al castell del Segura. Només hi ha representació costanera .

35 L’Enric Guillot ho argumenta:
L’Enric Guillot ho argumenta:... “Estem a l’any 1476, segons la historiografia oficial castellana (HOC) Catalunya després de la Guerra Civil està en plena decadència i ha desaparegut de la història. Malgrat tot l’autor de la potència rival més important, Gènova, posa senyeres a la Mediterrània Occidental. Quines eren les potències navals de primera categoria amb l’experiència necessària per afrontar l’empresa colombina i la posterior conquesta d’Amèrica? Si el centre del món girava al voltant del Mediterrani, quin paper va jugar el Regne de Castella al segle XV? Com és que no té ni un sol territori i/o possessió fora de la part central de la Península Ibèrica?”

36 Aquesta senyera bibarrada esdevindrà 309 anys més tard, pel Real Decreto del 28 de Mayo de 1785, del Rey Carlos III, la primera bandera que tindrà de l’estat espanyol actual.