Presentació de projecte: L’ús d’audioconferències virtuals per treballar les competències comunicatives orals en les assignatures de llengües estrangeres.

Presentación del tema: "Presentació de projecte: L’ús d’audioconferències virtuals per treballar les competències comunicatives orals en les assignatures de llengües estrangeres."— Transcripción de la presentación:

1 Presentació de projecte: L’ús d’audioconferències virtuals per treballar les competències comunicatives orals en les assignatures de llengües estrangeres a la UOC Joseph Hopkins Estudis de Llengües i Cultures Universitat Oberta de Catalunya

2 L’evolució tecnològica de l’ensenyament d’idiomes a distància
Segons Wang & Sun (2001), la història de l’ensenyament d’idiomes a distància es pot dividir en quatre generacions. Cada nova generació es caracteritza per la incorporació de noves tecnologies, sense de deixar de banda les anteriors.

3 Alguns avantatges de les audioconferències per a l’aprenentatge d’idiomes a distància
Permeten els estudiants participar en activitats espontànies de conversa, així superant una de les mancances principals de l’ensenyament de llengües estrangeres a distància tradicional (Ros i Solé & Hopkins, 2007; Wang & Sun, 2001, White, 2006). S’han demostrat adequades per a la realització d’activitats de treball col·laboratiu (Hampel & Baber, 2003; Hampel & Hauck, 2004). Promouen interacció oral (p. ex. la negociació del significat) que afavoreix l’adquisició lingüística (Jepson, 2005; Wang, 2006). Representen una font de motivació i ajuden a superar la sensació d’aïllament que pot patir l’estudiant d’idiomes a distància (Hampel & Hauck, 2004). Es poden enregistrar, la qual cosa permet que els estudiants les puguin repassar posteriorment per autoavaluar-se i reflexionar sobre el seu aprenentatge (Levy & Kennedy, 2004).

4 Exemple d’una plataforma d’audioconferències disponible gratuïtament en internet
El professor o els estudiants poden convidar persones a participar en una sessió. Opció d’enregistrar la sessió. Comprovació de nivells d’àudio. Noms dels participants. Xat de text. Plataforma: Gong (

5 Actual projecte

6 Bibliografia Hampel, R., & Baber, E. (2003). Using Internet-based audio-graphic and video conferencing for language teaching and learning. En U. Felix (Ed.), Language learning online: Towards best practice (pp ). Lisse, Països Baixos: Swets & Zeitlinger. Hampel, R., & Hauck, M. (2004). Towards an effective use of audio conferencing in distance language courses. Language Learning & Technology, 8(1), Disponible a Jepson, K. (2005). Conversations—and negotiated interaction—in text and voice chat rooms. Language Learning & Technology, 9(3), Disponible a Levy, M., & Kennedy, C. (2004). A task-cycling pedagogy using stimulated reflection and audio-conferencing in foreign language learning. Language Learning & Technology, 8(2), Disponible a Ros i Solé, C., & Hopkins, J. (2007). Contrasting two approaches to distance language learning. Distance Education, 28(3), Wang, Y. (2006). Negotiation of meaning in desktop videoconferencing-supported distance language learning. ReCALL, 18(1), Wang, Y., & Sun, C. (2001). Internet-based real time language education: Towards a fourth generation distance education. CALICO Journal, 18(3), White, C. (2006). Distance learning of foreign languages. Language Teaching, 39(4),