INFLUÈNCIA INSTITUCIONAL I SALUT MENTAL EN JOVES DELINQÜENTS INTERNATS EN CENTRES DE JUSTÍCIA JUVENIL.

Presentación del tema: "INFLUÈNCIA INSTITUCIONAL I SALUT MENTAL EN JOVES DELINQÜENTS INTERNATS EN CENTRES DE JUSTÍCIA JUVENIL."— Transcripción de la presentación:

1 INFLUÈNCIA INSTITUCIONAL I SALUT MENTAL EN JOVES DELINQÜENTS INTERNATS EN CENTRES DE JUSTÍCIA JUVENIL

2 CONTEXTE

3 DELINQÜÈNCIA, SALUT, INSTITUCIONS La delinqüència és un concepte legal, que no té una correlació unívoca amb cap entitat clínica No és una entitat homogènia, manifestant-se de forma diversa tant pel que respecte a la seva expressivitat delictiva com de dèficits de salut Adolescència i conducta transgressora Delinqüència de “coll negre”

4 DELINQÜÈNCIA, SALUT, INSTITUCIONS La salut és un concepte dinàmic (OMS 1946 i 1978, Xè Congrés de metges i biòlegs de llengua catalana) Històricament l’àmbit sanitari ha abordat d’una manera molt tangencial la problemàtica del pacient judicial, ja sigui per motius inherents al propi pacient, als professionals de la salut o al propi sistema sanitari L’eficàcia i eficiència d’un sistema sanitari dirigit exclusivament al diagnòstic i tractament de malalties són baixes en termes de nivell de salut col.lectiva aconseguits

5 DELINQÜÈNCIA, SALUT, INSTITUCIONS La institucionalització com a factor de risc específic Procés d’adaptació i repte homeostàtic Els centres de justícia juvenil Atribució internalista i ambientalista

6 METODOLOGIA

7 Disseny Estudi longitudinal de les urgències mèdiques generades en un centre de justícia juvenil durant un any. Emplaçament i subjectes Joves interns del Centre Educatiu l’Alzina (Barcelona), depenent de la DGMPAiJJ. Període d’estudi De l’1 de gener al 31 de desembre de 2001

8 Variables Motiu de consulta –Agitació (MPA) –Autolesió (MPA) –Traumatològica –Mèdica Mòdul o grup educatiu –inicial –progrés 1 –progrés 2 –finalista –obert –intensiu Horari Desarrelament geogràfic –present –absent Delicte de major gravetat –vida –sexe –lesions –propietat

9 Anàlisi Descriptiva uni i bivariada Anàlisi multivariada mitjançant l’ajust de models Prentice-Williams-Peterson Counting-Process (PWP- CP), a través de l’estimació de Hazards Risk (HR) –Risc variable. Dependència temporal (mòdul i horari) –Presència de fenòmens de recurrència Dependència temporal intrapacient Propensió o heterogeneïtat interpacient Contribució de cada variable a la Deviance del model ajustat

10 RESULTATS

11 DISTRIBUCIÓ POBLACIONAL SEGONS DESARRELAMENT GEOGRÀFIC

12 DISTRIBUCIÓ POBLACIONAL SEGONS DELICTE DE MAJOR GRAVETAT

13 DISTRIBUCIÓ POBLACIONAL SEGONS DELICTE DE MAJOR GRAVETAT I DESARRELAMENT GEOGRÀFIC

14 DISTRIBUCIÓ DEMANDES SEGONS MOTIU DE CONSULTA

15

16

17

18

19 Demandes MPARestaTotal freqüènciapercentatgefreqüènciapercentatgefreqüènciapercentatge 07267,36157,05349,5 11312,11917,81615,0 276,51211,2109,3 343,732,854,7 400,021,943,7 521,932,843,7 600,010,91 721,92 00,0 80 21,92 910,900,00 1010,91 21,9 1100,010,932,8 1210,900,010,9 1310,900,00 1400,00 0 >= 1532,700,065,4 CONCENTRACIÓ DE DEMANDES PER USUARIS

20 RESULTATS OBTINGUTS AMB EL MODEL AJUSTAT ParàmetreCoefSE (Coef)WaldpHR IC (HR) lim. inf.lim. sup. DES: Absent1,450,344,260,0004,262,188,28 DMG: Lesions1,140,542,110,0353,131,099,02 DMG: Propietat0,180,470,390,7001,200,483,02 DMG: Vida-0,650,80-0,810,4200,520,112,50 H: 20 – 04 h1,030,205,240,0002,801,904,12 H: 04 – 12 h-0,390,31-1,250,2100,680,371,25 M: Intensiu2,810,505,680,00016,626,3043,82 M: Inicial2,620,554,760,00013,704,6640,29 M: Progrés 11,160,522,200,0273,171,148,86 M: Progrés 22,250,554,070,0009,523,2128,19 M: Obert-4,0410,40-0,390,7000,020,00>100

21 CONTRIBUCIÓ A LA DEVIANCE DE CADA VARIABLE Variable Contribució AbsolutaPercentual Nacionalitat19,3815,1 Delicte11,068,6 Mòdul51,3540,0 Horari46,6436,3 Total128,43100,0

22 DISCUSSIÓ

23 DISCUSSIÓ - CONCLUSIONS Associació paradoxal de variables individuals Distribució horària i MPA Distribució per fases i MPA Contribució a la Deviance i variables institucionals (76,3%). La institució medicalitza situacions de crisi que tenen l’origen en el propi ambient institucional Risc d’iatrogènia institucional